El camí d’arribada |
|
No hi va haver un únic mitjà
de transport o camí
d’arribada de colons, ni a Sierra Morena ni a Andalusia, com tampoc va ser Thürriegel l’únic assentador que
hi va haver; els mateixos
transportistes dels colons reclutats per Thurriegel, els germans Thibal de
Montpeller, també en van fer arribar pel seu compte. Altres assentadors
van fer ofertes similars, com la de Joseph Anton Johann
Jauch (o escrit Yauch en molta documentació anterior) que va portar colons de Suïssa; el seu
projecte era de portar 100 famílies, sense especificar més pel que fa a
quantitat, i va fer arribar més de 400 colons encara
que potser no tots suïssos. |
Per a totes les rutes i camins que hem indicat
ho hem fet com si
fessin el recorregut avui en dia. Clarament no van ser pas aquests els
camins que van seguir els colons, però ho hem fet així per a poder
situar mínimament els llocs per on van passar. |
Com a exemple del camins més utilitzats per
arribar a Andalusia podem posar el següent, dividit en dues parts. La
primera part, el pas per França utilitzat per Thürriegel, és també
vàlida pel que fa a l’arribada de colons a Sierra Morena. |
|
Primera part (passant
per França) |
Aquest és el Pla de ruta que rebien els colons per anar des de Schlettstàdt fins a embarcar a Seta, estava
escrit en francès i en alemany; va
ser un dels possibles trajectes i sembla que el més utilitzat. Indica
les llegües per a cada etapa o part del camí així com el contacte o
Comissari (1)
que han de buscar en certes ciutats i que els hi entregarà els diners per
continuar el viatge. |
S’han corregit i actualitzat els noms dels llocs de pas;
estan en català si hi
ha traducció, o sinó en alsacià, francès o occità segons calgui, i s’han marcat els
llocs als
mapes (on els noms son en francès). |
|
Els Colons Espanyols han de seguir la Ruta següent, com
la més curta i millor per a ells, i es sol·licita a tothom de voler
indica’ls-hi
la Ruta correcta de les marcades aquí sota cas de que estiguessin
apurats. |
|
Llegües |
|
De Schlettstàdt aniran a Ostheim, hi han |
3 |
d'Ostheim a Colmar |
2 |
de Colmar a Issenheim |
3 |
d'Issenheim a Aspach-le-Bas |
4 |
d'Aspach-le-Bas a Lachapelle-sous-Rougemont |
3 |
de Lachapelle-sous-Rougemont a Belfort |
3 |
|
|
18 |
on preguntaran pel Sr. Royer, Recaptador dels Reials Denaris, que us
pagarà els diners per anar fins a Besançon. |
|
Llegües |
|
de Belfort a Hericourt |
3 |
de Hericourt a Arcey |
2 |
d'Arcey a Onans |
1 |
d'Onans a Soye |
2 |
de Soye a Clerval |
2 |
de Clerval a Baume-les-Dames |
2 |
de Baume-les-Dames a Roulans |
2 |
de Roulans a Roche-lez-Beaupré |
2 |
de Roche-lez-Beaupré a Besançon |
2 |
|
|
18 |
on preguntaran pel Sr. Patot, resident a la casa del Sr. le Grand, "Commissaire
des Guerres" (1), qui us donarà els diners per anar fins a Lió. |
|
Llegües |
|
de Besançon a Quingey |
4 |
de Quingey a La Chapelle-sur-Furieuse |
2 |
de La Chapelle-sur-Furieuse a Arbois |
3 |
d'Arbois a Poligny |
2 |
Nota: passat Poligny cal primerament girar a l’esquerra cap a Plasne, Château-Chalon,
Voiteur i Le Vernois |
|
fins a Lons-le-Saunier |
5 |
de Lons-le-Saunier a Froideville |
2 |
de Froideville a Cuiseaux |
2 |
de Cuiseaux a Saint-Amour |
2 |
de Saint-Amour a Coligny |
1 |
de Coligny a Saint Étienne du Bois |
2 |
de Saint Étienne du Bois a Bourg-en-Bresse |
2 |
de Bourg-en-Bresse a Chalamont |
4 |
de Chalamont a Montluèl |
4 |
de Montluèl a Lió |
4 |
|
|
40 |
on cal preguntar pels Srs. Pouff, pare, fills i Companyia, residents al
carrer del Platre, ells us donaran els diners per anar fins el Port de Seta. |
|
Llegües |
|
|
Des de Lió, navegant pel Roina, fins a Lo Pònt Sant Esperit |
32 |
de Lo Pònt Sant Esperit per terra a Valliguières |
5 |
de Valliguières a Nimes |
5 |
de Nimes a Lunèl (2) |
4 |
de Lunèl a Montpeller |
4 |
de Montpeller al Port de Seta |
5 |
|
|
55 |
On cada Persona, tan els nens petits com la
gent gran, rebran 10 Sols per dia (una mica més de 13 Kreuzers), tot esperant la sortida del vaixell cap a Espanya. |
|
|
Imatge corresponent al
final del Pla de ruta pels colons proposat per Thürriegel per desplaçar-se
des de Schlettstàdt fins a embarcar en el port de Seta . En la part en francès s'indica
que es pagaran "10 Sols per dia", en la part en alemany s'afegeix que
aquesta quantitat son "una mica més de 13 Kreuzers". |
|
(1) Funcionari que formava part del cos administratiu de
l’exèrcit i que s’encarregava de vigilar l’execució de les disposicions i pagaments en relació amb els militars. |
(2) Lunèu en llengua Provençal. |
|
És interessant seguir el recorregut per
França en els mapes de l’època (1750) de Cassini (hi ha uns enllaços a la
pàgina de
Bibliografia). El recorregut sencer, excepte el trajecte
sobre el riu Roina, es pot seguir en les cartes que formen el mapa de
França (en aquest ordre) números 163, 164, 144, 145, 146, 115, 117, 118,
87, 90, 91, 92 i 57. |
|
Bona part de la informació per situar en el
mapa els llocs de pas del recorregut i per reconèixer i actualitzar els
seus noms son col·laboració de Francisco Luis Sola-Isidro Olmo (Geògraf). |
|
Segona part (arribats a
Andalusia)
|
Un cop superades les revisions a les Caxas de
recepción d'Almagro, pels que venien per terra, o en el ports d'Almeria o Màlaga,
pels que venien per mar,
quedava el camí fins al lloc d’assentament. No eren fàcils ni el camí ni el
mitjà de transport; si el Camí Ral de Madrid a Cadis, que interessava pel
trànsit i tràfic transatlàntic, ja era prou dolent i un dels motius per
millorar-lo eren els colons, us podeu imaginar com estarien les altres rutes
que no es consideraven tan importants. Al principi tots els colons
s’enviaven cap a La Peñuela a Sierra Morena (La Carolina encara no hi era)
fins el 26 d’agost de 1768 quan Olavide ordena a Lorenzo Tavares (Caxa de
recepción d' Almeria) i a Miguel de Monsalve (Caxa de recepción
de Màlaga) que els dirigeixin al lloc de La Parilla, on serien rebuts pel
Subdelegado Fernando de Quintanilla. |
|
Caixa de recepció d'Almeria
|
Una proposta de Ruta redactada per traslladar
els colons des del port d'Almeria a La Venta de La Parrilla
(1) (La Carlota encara estava per fer) va ser la de l’esquerra, feta
pel Comisionado de la Caxa de Almeria
Lorenzo Tavares. Aquesta proposta no es acceptada per Olavide i proposa la
de la dreta que es la que finalment es va seguir, malgrat les reserves fetes
per Tavares pel fet de disminuir el nombre de dies augmentant els
recorreguts d’alguns "a los de seis y siete leguas, mediante a ser los
dias mas cortos en el Ybierno: estan los caminos menos practicables por las
Aguas y Nieves; lo que podra ser causa de que llegando a hora
ymproporcionada a los Pueblos; no puedan con fazilidad probeherse de lo
necesario para su manutenzion, y ultimamente, que binieron algunas mujeres
embarazadas: otras criando, y muchos niños, me parecen tienen riesgo de
enfermar si no caminan comodamente". |
|
(1) "Venta: La casa establecida en los
caminos y despoblados para hospedage de los pasajeros. // El sitio
desamparado y expuesto a las injurias del tiempo, como lo suelen estar las
ventas." (Diccionario de la lengua castellana, Real Academia Española, 1780). |
|