www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació Una llegenda
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Johann Kaspar Von Thürriegel

Tres escrits d’història amb punts de vista ben diferents sobre J.K. Von Thürriegel

 

Historia de la Guerra dels 7 Anys a Alemanya - alemany

 

Primer punt de vista

Historia de la Guerra dels Set Anys a Alemanya

 
Comencem amb un punt de vista força positiu cap a Thurriegel i que el defensa del seu conegut conflicte amb Gschray: un fragment en català de l’original en alemany de J.W. Von Archenholz "Geschichte Des Sieben Jahrigen Krieges in Deutschland"
 

(Clica la imatge de la portada del llibre si vols veure l’original en alemany)

 

"Molts oficials estrangers fins i tot des dels exèrcits de l’enemic ingressaven ara al servei de Prussia; entre aquests estava el Coronel Geschray, un oficial al servei francès, però bàvar de naixement. Havent-se distingit en les guerres austríaques, el rei li donava el comandament separat de 2400 homes que havia de reclutar. Un altre oficial al servei francès, també un bàvar i amic íntim de Geschray, el Lloctinent Coronel Thüriegel, també ingressava al servei de Frederic II i es col·locava com a cap d’un cos que reclutava amb els seus propis esforços en un temps molt curt. Aquest home extraordinari dotat per natura d’un esperit emprenedor i un tarannà hàbil, havia tingut la direcció dels espies en l’exèrcit francès. Els seleccionava, els distribuïa, i els pagava, els donava la informació necessària, constantment hi contactava, i extreia dels seus diferents informes la informació que presentava al davant dels generals de l’exèrcit i de la cort de Versalles.  Feia incursions en persona a través de les províncies en possessió de l’enemic sota diferents identitats, noms i vestits, i ensenyava passaports i cartes de recomanació dels ministres i ambaixadors de potències neutrals. Es va permetre així de viatjar a través de la totalitat del nord d'Alemanya on penetrà a camps i fortaleses; i tan perfecte era el seu engany que sopava sense cap sospita a la taula del comandant a Magdeburg al mateix moment que aquest oficial rebia una carta del rei que l’advertia, i que el posava en guàrdia, respecte a un espia francès que havia estat enviat per adquirir informació respecta a les fortaleses prussianes. Era sempre capaç de executar els seus plans reeixidament pel seu valor i la seva astúcia extraordinària.

 
L’activitat i els esforços d’aquest oficial eren per benefici del francès i moltes desgràcies es van evitar gràcies a ell, alhora que molts dels seus plans es desenvolupaven reeixidament, i això en un país on desagradaven els francesos i Thürriegel només podria arribar a bon fi per mitjà de diners. El Mariscal Sachsen va ser el primer en descobrir les seves capacitats i les utilitzava, i va fer que la cort l’envies a Menorca abans de la guerra, els informes i observacions fetes per ell no van ser pas de poca ajuda en la conquesta de l’illa. La sortida de Thürriegel del servei francès, amb qui estava descontent, van ser una pèrdua greu pels francesos i ingressar al servei del prussians en tals circumstàncies prometia per a ell grans avantatges.
 
Però aquestes expectatives decebien ala desitjos de fama i la conducta delictiva de Gschray; gelós de la consideració del seu amic i ansiós de fer-lo fora del seu camí, va fer que el rei sospités que Thürriegel només havia ingressat al seu servei per trair-lo. Com a conseqüència d’aquest recel, que era aparentment sense fonament, el rei va fer que se l’envies a Magdeburg per estar a dins la ciutat on hi va romandre fins el final de la guerra. La seva supressió de l’exèrcit tanmateix es va revenjar de l’home que la va provocar, perquè per la negligència del General Gschray ell i una gran part del seu cos d’homes van ser sorpresos a Nordhausen, i fets presos. Alguns anys després Thürriegel emigrà a aquella erma part d’Espanya, Sierra Morena, amb uns quants milers d’alemanys i amb els seus esforços convertia aquest desert en un país fèrtil."

 

Historia de segle XVIII i del XIX - alemany

 

Segon punt de vista

Història del segle XVIII i del XIX fins a la caiguda de L'Imperi Francès

 
Continuem amb un punt de vista gens positiu i que no deixa massa bé a Thurriegel: el fragment en català de l’original en alemany de F.C. Schlosser "Geschichte des Achtzehnten Jahrhunderts und des Neunzehnten bis zum sturz des Französischen Kaiserreichs"
 

(Clica la imatge de la portada del llibre si vols veure l’original en alemany)

 

"Entre els aventurers que reclutaven colons d'Olavide, hi havia un alemany nomenat Thürriegel, a través de qui Olavide es tornava cèlebre a Alemanya. Thurriegel, que es comprometia a reclutar i portar un cos de 3000 colons alemanys i suïssos a l'igual com es reclutaria un cos de voluntaris, va néixer a Baviera, havia servit com a coronel d’un cos de voluntaris en la Guerra dels Set Anys, i no li feia vergonya seduir als seus colons de la seva terra nadiua en la mateixa manera com havia seduït anteriorment als seus reclutes. Amb les seves arts publicitàries (1), aquest miserable reclutador atreia milers d’homes insensats des de les superpoblades o pobres i mal governades províncies d'Alemanya, en particular des de les províncies del Rhin, el Palatinat i Lorena, fins i tot des de Piemont i Llombardia, i captava artesans i industrials per a un lloc on només eren buscats camperols per guanyar-se la vida. Entre els colons captats de tal manera necessariament hi havia una gran proporció de xusma; però hi havia entre ells també molts protestants alemanys que desitjaven escapar-se de la intolerància religiosa i opressió que estaven obligats a suportar a la seva terra nadiua, especialment en el Palatinat, i a qui aquell especulador atrevit i segrestador havia promès llibertat de culte. Apareix en el primer article de llei aprovat pel govern que aquesta promesa era una engany evident, provocat o per Olavide o per Thürriegel. El primer pla va ser establert, abans del del govern, per Olavide el 1766, abans que hagués fet qualsevol contacte amb Thürriegel; però l’organització de l’esquema, pròpiament dit, o els articles aprovats pel govern, són de l’any de 1768.

 
(1) La invitació impresa amb la qual el coronel atreia centenars de famílies des d'Alemanya i els Països Baixos, era distribuïda per ell com fulls informatius de loteria i fets circular pels promotors d’aquesta idea. Portaven com a títol: "Ports de Fortuna, o arquetes riques de tresor que el monarca espanyol ha obert per al benefici i comoditat de tots els camperols alemanys, jornalers i botiguers". Molts intents es van fer per arrestar a aquest seductor atrevit i perillós, però ell maquinava per evitar la vigilància de la policia i obtenir el seu objectiu."
 

The Freemasons Magazine

 

Tercer punt de vista

Com a escrit final, un article ben curiós aparegut a "The Freemasons Magazine or General & Complete Library, vol VI" de gener de 1796. Només per veure com es poden canviar les versions dels fets o com certes accions poden passar de realitat a ficció. (Encara que errònia s’ha respectat l’ortografia d’alguns noms)
 

(Clica la imatge de la portada del llibre si vols veure l’original en anglès)

 

Singular canvi de fortuna

"Un diari espanyol te la següent informació de la vida del Sr. Thurriegel, un Bàvar, el fundador de la colònia alemanya a Sierra Morena. Estant empleat per la cort francesa per fer un reconeixement de l’illa de Menorca, el 1754, i passant per Sierra Morena tot anant-hi, va concebre el seu pla de població. Després de la mort del Mariscal Bellisle es va convertir en lloctinent al servei de Prussia i s’incorporà al freikorps de Geschray, al qual el rei havia donat el comandament; a causa d’una disputa amb el General Geschray va ser arrestat i empresonat a Magdeburg, però van fer presoner tot el freikorps i va ser alliberat. Absolt al final de la guerra de Silesia, va acabar sense les seves joies, diners, roba i fil i vivia en gran angoixa a Frankfurt del Main, mentre seguia treballant el seu pla de colonitzar Sierra Morena, va ser demanat a Madrid, després que el seu esquema fos presentat pel ambaixador espanyol a Frankfurt. Les seves necessitats retardaven aquest viatge fins que decidí anar a Madrid a peu, on feia un contracte per enviar 6000 colons i 4000 soldats d’Alemanya a Espanya. Els termes eren avantatjosos, però com que no es van avançar diners, buscava un soci en aquell país inútilment i es va veure obligat, en aquesta situació, a retornar caminant a Alemanya, on es va trobar amb molt poc èxit. El seu aspecte, malgrat que portava un gran pergamí signat pel Rei d’Espanya i el seu Consell, el feia projectar una imatge buida, però infatigable. Després de viatjar d’un lloc a un altre, finalment trobà un patró en la persona d’un comerciant a Lió, França. Essent ara ricament aprovisionat amb diners escollí Colònia com el seu centre d’operacions, des de on els colons van ser enviats a Gènova i després embarcats cap a Barcelona, van ser seguits per Thurriegel que, aconseguint 60.000 piastres com a condició del contracte, s’instal·là a Valencia."

Els textos son de llibres consultats al cercador books.google.com


 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"