www.fuentepalmera.org |
|
|
|
La
colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
el Fuero de
las Nuevas Poblaciones |
|
|
Llibres de viatges i novel·les |
|
|
|
Per iniciar
aquest apartat hem triat dos fragments de dos llibres que tracten, entre d'altres, uns
fets posteriors al de la colonització que tenen el seu interès. El
primer és el contrast físic dels colons amb els seus veïns i, malgrat
això, el ràpid oblit i la pèrdua dels seus orígens; n’hi han que ho
van recuperar en part quan pels anys seixanta del segle XX van emigrar a
Alemanya o a altres llocs d’Europa i van descobrir gent amb el seu mateix cognom.
L’altre és el
costum erroni d’anomenar "alemany" a qualsevol colon, sigui de
on sigui, així com també el fet de la posterior anada de valencians i catalans a les Nuevas
Poblaciones. |
En aquests
dos llibres hi han uns fragments on es comenten, de forma anecdòtica,
aquestes situacions. |
|
The Bible in Spain |
|
|
Reproduïm un fragment en català
de l’original en anglès de George Henry Borrow
on es narren dos
fets que troba l’autor al viatjar per la zona de les "Nuevas Poblaciones". Un
és la clara diferència
d’aspecte dels colons o dels seus descendents amb els nadius de la zona, i
l’altre és la pèrdua, en aquell moment (1843) del idioma dels seus avis. |
Posteriorment arribaria per
a molts el desconeixement del seu propi origen i la sorpresa, sobretot a
la segona meitat del segle XX al emigrar
a altres llocs d'Europa, de trobar-se amb gent amb el seu mateix cognom. |
Clíca la imatge de la
portada del llibre si vols veure l’original en anglès |
|
“Vem fer nit a Carmona (...) Els pobles i viles des d’aquí fins a Sierra Morena, que separa Andalusia de La
Manxa son pocs i molt separats, i fins i tot alguns d'ells daten de
mitjans del segle passat quan un ministre español va fer un intent de
poblar aquest desert amb fills de terra estrangera. Cap al migdia vem arribar a un lloc anomenat Moncloa
(1), on hi havien una “venta” i un edifici d’aparença ruïnosa que era com una mena de castell: una solitària palmera sobresortia per damunt de la paret del voltant. (...) Vaig mirar a aquestes dues persones amb atenció ( l’hostaler i l’hostalera ); tots dos eren joves; l’home aparentava uns 25 anys. Era un pagerol baixet i cepat, evidentment molt forçut; els seus trets eren bastant agradables, però amb una expressió fosca, i la seva mirada un pel malcarada. La seva dona si assemblava una mica però se la veia mes oberta i temperada. El que si que em va xocar més d’aquesta gent eren el color dels seus cabells i la seva complexió. Aquesta era de pell clara i ufanosa, i els cabells eren d’un brillant castany rogenc, tot en gran contrast amb el cabell negre i les cares morenes que en general distingia als nadius d’aquesta província.
|
“Sou andalusa?” L’hi vaig dir a l’hostalera. “Anava a dir que éreu alemanya.” |
Hostalera.- No aneu del tot equivocat. Soc espanyola, he nascut aquí, però també
és cert que tinc sang alemanya doncs els meus avis van venir d’Alemanya, com els del meu senyor marit. |
Jo.- I que va portar aquí als vostres avis? |
Hostalera.- Mai heu sentit a parlar de les Colònies Alemanyes? N’hi ha moltes pels voltants. Abans aquesta terra era un quasi bé un desert, i era molt perillós pels viatgers passar per aquest desolat, degut als lladres. Així que fa bastant temps, com cent anys segons m’han dit, un poderós senyor va enviar missatgers a Alemanya per explicar a la gent que per aquí hi havia una excel·lent terra sense cultivar per falta de mans i que prometia a cada treballador que vingués a conrear-la una casa i una parella de bous, amb menjar i provisions per un any. I com a conseqüència d’aquesta invitació moltes famílies pobres van deixar la terra alemanya, van venir cap aquí i es van instal·lar en pobles i viles que havien preparat per a ells, aquests llocs son les anomenades Colònies Alemanyes, i aquest nom encara es diu. (...) |
Jo - Quantes d'aquestes colònies podria haver? |
Hostalera - Unes quantes. Unes a aquest costat
de Còrdova i altres a l'altre. La més pròxima és Luisiana, a unes dues
llegües d'aquí; lloc del qual venim el meu marit i jo. La següent és Carlota, a unes
deu llegües de distancia; aquestes son les dues úniques colònies de la
nostra gent que jo he vist;
però n'hi han d'altres més lluny, i algunes, segons he sentit a dir,
estan en el
cor de Sierra Morena. |
Jo.- I els colons encara parleu com els vostres avis? |
Hostalera.- Parlem espanyol, o andalús més aviat. Ben bé uns pocs, entre la gent gran, encara conserven unes poques paraules d’alemany que han après dels seus pares que havien nascut a l’altre país; però la ultima persona de entre els colons que podia entendre una conversa en alemany era la tieta de la meva mare, que va venir quan era una noia. Quan jo era una nena la recordo conversant amb un cavaller foraster, del país de ella, en un idioma que vaig saber que era alemany, i ells s’entenien l’un a l’altre, encara que la vella senyora confessava que havia perdut moltes paraules: ja va morir fa uns quants anys.(...) |
Jo.- Els alemanys sou la gent mes honesta del mon; essent els seus descendents segur que no teniu cap lladre entre vosaltres. |
|
L’hostalera se’m va quedar mirant per un moment, desprès va mirar al seu marit i va somriure: l’altre, que fins ara havia estat fumant sense dir res, tot i que amb un peculiar semblant de descontent, va llençar la burilla a les brases, es va aixecar de cop, va murmurar “disparate!” i
“conversación!” i se’n va anar.” |
|
(1) En aquesta
primera edició escriu "Muncloa" en l’original, en una segona edició
del mateix any escriu "Moncloa" |
|
Por trescientos reales |
"Florecimiento y desaparición de una colonia alemana
de campesinos, a fines del siglo XVIII" |
|
|
|
|
Revista Atlantis -
1941 |
Por trescientos
reales - 1944 |
La Carolina. Weg
einer liebe - 1951 |
Auf fremder erde -
1962 |
|
|
"Por trescientos reales" és la traducció al castellà,
feta per Emilio Huidobro i
Edith Tech, de l'original en alemany de una d’història novel·lada de Rudolf A. Kaltofen.
Es va publicar en una primera edició per Espasa Calpe
l'any 1944 i molt posteriorment va haver una altra edició facsímil publicada per Riquelme y
Vargas l'any 1983. |
Malgrat ser una traducció de vegades molt literal, i
a més a més en castellà de 1944, és un llibre força interessant per
les dades històriques que inclou. En un dels seus capítols, un
fragment del qual reproduïm més avall, explica
com a anècdota una altra situació de l’època on, posteriorment a
l'arribada dels dits "alemanys i flamencs", van arribar catalans i
valencians a les "Nuevas Poblaciones". |
D'aquest llibre hem
trobat una edició en alemany titulada "La Carolina. Weg einer liebe"
("La Carolina. Camí de un amor") publicada a Lucerna,
Suïssa,
l'any 1951 i una altra edició, també en alemany, titulada "Auf
fremder Erde" ("En terra estrangera" o "En sòl estranger") publicada
a Essen, Alemanya, l'any 1962. Aquesta edició de 1962 és una versió
més compacta i reduïda de la edició de 1951, que al seu torn ho és
de la versió en castellà de 1944. |
Tot això ens fan pensar que
potser primer es publiqués la traducció al castellà abans que no pas
cap original en idioma alemany. Insistim en que aquestes dues edicions en alemany, on l'autor consta
com R. Caltofen o Rudolf Caltofen, son de menor extensió en text que
la traducció de l'original al castellà de 1944. |
Hi ha un altre interessant treball de R. Kaltofen
titulat "Sierra Morena: Das Schicksal der Auswanderer aus
oberdeutschen Landen nach Spanien im 18. Jahrhundert", publicat en
el número de juny de 1941 de la revista Atlantis (pàgines 278 a
280), la imatge de més amunt a l'esquerra és de la portada d'aquest número, on l'autor ja
tracta amb un cert detall el tema de la colonització de Sierra
Morena. |
|
|
"También a la
izquierda de la casa de Teresa, allí donde a la muerte de Pepp se acababa
el mundo tras los matorrales, cactos y trepadoras, ahora había quedado la
vista libre y se ofrecía un hermoso panorama. Allí, en el sitio mas próximo
a la casa de Teresa, había una familia española, pero que no tenia trazas
de tal, y que aun con Antonio y los demás españoles difícilmente podía
entenderse.
|
Antonio indicó
a Teresa que eran catalanes. Más no sabia Teresa de ellos, pero estaba
contenta con aquella vecindad: los catalanes eran muy trabajadores,
ordenados y atentos. Mas allá, según contaba Antonio, había también más
“alemanes”. Pero esto no quería decir nada, porque Teresa había
comprobado con demasiada frecuencia que él, lo mismo que los demás españoles
de la aldea, a todos los extranjeros, indiferentemente, fueran flamencos,
franceses, suizos o italianos, los llamaban alemanes, sobretodo cuando se
trataba de conflictos entre españoles y colonos extranjeros, lo cual
ocurría últimamente con mayor frecuencia. Felizmente, hasta la fecha
Teresa había salido bien librada de estas rencillas." |
|
Continuem amb un parell de llibres més que,
igual que "Por trescientos reales", són unes històries novel·lades.
Contenen una elaborada documentació, tant històrica com informativa,
dels llocs a on transcorre l'aventura i de les circumstàncies de la vida
del moment, que ha sabut afegir el seu autor, Alberto José Filter, a la
interessant i agradable lectura de les dues novel·les. |
Acompanyem les imatges de la portada de les
dues novel·les amb els seus escrits de contraportada: |
Puerto de Felicidad |
"Al
final de un largo y duro viaje lleno de emociones y trepidantes
aventuras por toda Centroeuropa, nuestros protagonistas llegan al
Puerto de Felicidad, enclavado en esta Andalucía, ebria de vida y
sol, a la que quedarán unidos para siempre. |
|
|
Esta
novela narra la historia de una familia de colonos que fundan Cañada
Rosal, la familia formada por Jorge Adán Fílter y Mariana Hebix,
protagonistas de excepción de la fundación de un pueblo, de una
sociedad ideal fruto de las ideas ilustradas del siglo XVIII." |
|
Forjadores de sueños |
"La
vida se despereza en los baldíos de Mochales donde hace pocos años
se fundara la Nueva Población de La Luisiana. |
|
|
Sus
habitantes continúan en su afán de arraigarse en estos páramos
dejados de la mano de Dios.
En Cañada Rosal, la familia Fílter crece, sus sueños se están
realizando a pesar de las adversidades y sus miembros van forjando
los sueños de prosperidad y esa vida digna que desde la lejana
Centroeuropa venían buscando. |
Esta
es la segunda parte de "Puerto de Felicidad", donde los personajes
de aquella, siguen viviendo aventuras y sufriendo los avatares de la
vida..." |
|
|
Aquest és un altre tipus de
novel·la històrica amb les llicencies pròpies d'una obra de ficció com
aquesta. Avancem que el protagonista també acaba, com en les dues novel·les
anteriors, a Cañada Rosal; encara que hagués pogut acabar a qualsevol de
les altres Nuevas Poblaciones, ja fos de Sierra Morena o
d'Andalusia. La historia versa sobre l'etapa prèvia a la Revolució
Francesa, la relació entre la Il·lustració i la Revolució, i només
tracta en el seu tram final sobre l'afer de la colonització. |
Acompanyem la imatge de la
portada amb alguns del comentaris que ens fa l'autor, Jesús Espejo
Álvarez, en una "Declaració
d'intencions" prèvia a la narració. |
Juan Jacobo y las Luces |
"El
grueso de esta historia se desarrolla entre los años 1759 y 1769.
Aunque la Historia nos enseña que la Revolución Francesa estalló en
1789, la verdadera Revolución, la de las ideas, se produjo a partir
de la segunda mitad del siglo. Es ampliamente aceptado la relación
directa entre la Ilustración y la Revolución; pero no podemos
olvidarnos de esas otras "Luces" de menor brillo, encarnadas por
escritores desconocidos" que "perfectamente pudieran ser Dumont,
Pinard o el mismo Juan Jacobo, personajes ficticios de esta obra. |
|
|
"No
sabemos si a las colonias del sur de España llegaron colonos
empapados de las ideas de la Ilustración; pero no es ninguna
conjetura histórica descabellada pensar que pudieron haber llegado..." |
|
Per gentilesa del autor podeu descarregar la novel·la en
format pdf
o en
format epub tot clicant en l'enllaç
corresponent. |
|
Ja tenim a la fi una novel·la
ambientada en La Carlota, amb força referències toponímiques d'aquest
lloc i de cognoms reals dels colons. Com és habitual i previsible en una novel·la històrica
te algunes llicències narratives que permeten a l'autor J.J. Mugar, o Juan Muñoz
García, aconseguir que la seva lectura sigui, a més a més de didàctica, força
amena; cosa que fa que el lector ho agraeixi i no abandoni la narració. |
La primera edició, la que hem
llegit, és de l'any 2014. Sense voler treure cap mèrit al seu autor, ens
veiem obligats a comentar que allà hi hem trobat un error de traducció
de la documentació en alemany que ja és tan repetitiu que ha passat a
ser tradicional; com a suggeriment de cerca, fa referència als orígens
de
Maria Anna Imling "von Schwanenfeld".
Potser com a compensació, agrair-li que també anomeni a la colònia de
Fuente Palmera. |
El que segueix és la nota de
contraportada i un fragment de explicació del editor de la segona
edició. L'imatge de la portada correspon a la segona edició de l'any
2017, coincidint amb la commemoració del 250 aniversari de la
promulgació del Fuero de les Nuevas Poblaciones. |
Las raices de la tierra |
"Año
1768, el rey Carlos III otorga una tierra deshabitada y desértica a
miles de colonos llegados de Centroeuropa, a los que se les cambian
los apellidos y se les prohíbe hablar en su lengua materna. Personas
que no solo deberán luchar por sobrevivir contra las inclemencias
del tiempo y enfermedades, también deben enfrentarse a cruentas
confrontaciones con los pueblos colindantes. En esa nueva tierra
derramarán sangre, sudor y lágrimas, pero finalmente conseguirán
echar raíces." |
|
|
"Esta es la historia de los colonos llegados de Centro-Europa a las
nuevas poblaciones de Andalucía. La gran epopeya vivida para fundar
de la nada el municipio de La Carlota desde el éxodo de las primeras
personas en 1768 a un “paraíso prometido de engaño y sin retorno”. |
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |