|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
|
A cada
vecino Poblador se le darà, en lo que llaman navas ò campos,
cincuenta fanegas de tierra, de labor, por dotacion y repartimento
suyo: bien entendido que si alguna parte del terreno del respectivo
lugar fuere regadìo, se repartirà à todos proporcionalmente lo que les
cupiere, para que puedan poner en èl huertas, ù otras industrias
proporcionadas à la calidad, y exigencia del terreno, quedando de cuenta
de los Pobladores el abrir la zanja ò acequia para el riego, y acudir à
sus reparos con igualdad, respecto à prorratearse entre todos el
disfrute. |
|
(Article VIII de "Real Cédula de Su Magestad,
y Señores de su Consejo, que contienen la Instrucción, y Fuero de
población, que se debe observar en las que se formen de nuevo en la
Sierramorena con naturales, y estrangeros Católicos - Madrid, 5 de
juliol de 1767") |
|
|
Vares, fanecades i
altres unitats de mesura |
|
|
|
A poc que es busqui o es consulti informació
sobre la colonització de Sierra Morena i Andalusia
apareixeran tot sovint unitats de mesura de
l’època, desconegudes per a la majoria, i que avui en dia estan
generalment fora d’us. Un exemple clar son aquelles
"cincuenta fanegas de tierra, de labor" que
teòricament rebrien els colons al arribar al seu destí, altres unitats
de mesura "desconegudes" que poden augmentar el nostre desconcert son
les vares, els peus, etc. |
|
I abans que desespereu us explicarem el
final: Una faneca de sembradura o fanecada (fanega superficial)
son de forma general 6439,5617 m²; i més concretament a Fuente Palmera i a la província de
Còrdova
6121,2287 m².
Encara que millor si continueu llegint. |
|
|
|
Cincuenta
fanegas de tierra |
|
Una faneca (fanega en castellà)
és una
unitat de mesura de capacitat per a àrids i d'un valor variable segons
cada lloc. Una faneca d'horta (o de puny, o de sembradura) és una
fanecada. Una fanecada (fanegada
en castellà) és una mesura superficial agrària corresponent a la
superfície que
pot ésser sembrada amb una faneca de grà. |
|
En castellà, i gairebé en tots els
texts consultats, quan és parla de la mesura de superfície el mot que es fa servir
més habitualment és fanega, sense més afegits, en lloc del que seria acadèmicament
correcte: fanegada, fanega de sembradura o fanega de tierra. |
|
És, o era, un mot de
molt poc us als Països Catalans on les unitats de mesura eren unes altres com
mujada,
quartera,
jornal o
destre superficial; probablement
era nomes d’us a certes zones del País
Valencià (això darrer ho diem amb certa reserva doncs no hem documentat
gaire aquest aspecte). |
|
|
|
Aquestes son les definicions de
l’Enciclopèdia Catalana de
faneca,
faneca d'horta
o
faneca de sembradura i
fanecada. |
 |
faneca: Mesura de
capacitat per a àrids, dividida en 8 almuds o en 12, d’un valor
variable segons els llocs. Al País Valencià equival a 33,5 litres, al
Priorat a |
|
| |
42,50, a Àger (Noguera)
a 10, a Aragó a 22,4 o a 42,8, etc |
|
|
faneca d’horta o faneca
de sembradura: Fanecada. |
|
|
|
fanecada: Mesura
superficial agrària corresponent a la superfície que pot ésser
sembrada amb una faneca de gra. |
|
|
|
|
|
En el Diccionario de la Lengua
Castellana de la Real Academia Española (RAE), edició de 1732, ens
trobarem les següents definicions: |
|
|
fanega: Medida de
granos y otras semillas que contiene doce celemines, y es la quarta
parte de lo que en castilla llaman una carga de trigo, porque
cabiendo en |
|
| |
ella cerca de quatro arrobas de trigo, puede llevar un macho quatro fanegas. |
|
|
fanega de sembradura:
El espacio de tierra en que se puede sembrar una fanega de grano. |
|
|
|
fanega de tierra: El
espacio de tierra que contiene quatrocientos estadales quadrados, y
en las dehesas quinientos. |
|
|
|
fanegada: Lo mismo
que fanega de tierra u de sembradura. |
|
|
|
Aquestes definicions no ens son de massa utilitat, no només no ens ajuden
a saber quants metres quadrats o hectàrees son una faneca sinó que ens porten dos
interrogants nous: Que es un estadal ? i Quants estadales
hem de comptar, 400 o 500? |
|
En la primera edició posterior d'aquest diccionari de la RAE
que hem pogut consultar, la de l'any 1780, hi trobem idèntiques
definicions que en la que acabem de veure de l’any 1732. |
|
|
Seguim una línia cronològica on citem en tot moment el
primer diccionari que hem trobat dels que hem pogut tenir accés amb un canvi en la
definició. La dècima edició (any 1852), pel que fa als mots consultats,
és
igual a la de 1826; la següent que hem pogut consultar és la de 1899
(tretzena edició), no
sabem per tant si entremig hi han hagut canvis. |
|
|
Malgrat que ja sortim una mica de l’època en
la que ens hauríem de bellugar, voltants de 1767, si consultem una edició de 1826
(que és una edició abreujada de la de 1822)
hi trobarem alguns canvis i afegits no gens animosos: Ara a més de no
saber si hem de comptar 400 o 500 estadales, que encara no sabem
que son, resulta que el valor de la fanecada (fanega) depèn com a
mínim de la
província! |
|
|
fanega: Medida de
áridos que hace doce celemines. |
|
|
|
fanega de puño o de
sembradura: El espacio de tierra en que se puede sembrar una fanega
de trigo. |
|
|
|
fanega de tierra: El
espacio de tierra que contiene quatrocientos estadales quadrados, y
en las dehesas quinientos. Esta medida es mayor en unas provincias |
|
| |
que en otras. |
|
|
fanegada: Fanega de
tierra. |
|
|
|
|
|
Anem ara cronològicament una mica més
endavant i
consultem la tretzena edició (1899); aquí ja tenim uns equivalents en el
Sistema mètric decimal que sabem entendre bastant millor, encara que
resulta que ens ho han canviat tot: Ja no son ni 400 ni 500 estadales,
ara hem de comptar 576 estadales, i continuem amb que la mida de
la fanecada es diferent segons a
quina província. |
|
|
fanega: Medida de
capacidad para áridos que según el marco de Castilla tiene 12
celemines y equivale a 55 litros y medio, pero este volumen es muy
variable |
|
| |
según las diversas
regiones de España. |
|
|
fanega de sembradura:
Espacio de tierra en que se puede sembrar una fanega de trigo. |
|
|
|
fanega de tierra:
Medida agraria que según el marco de Castilla contiene 576 estadales
cuadrados, y equivale a 64 áreas y 596 miliáreas. Su valor no es
igual en |
|
| |
todas las
provincias de España. |
|
|
fanegada: Lo mismo
que fanega de tierra u de sembradura. |
|
|
|
|
|
Un altra opció es consultar on line
la vint-i-dosena edició del diccionari de la Real Academia on obtindrem la següent definició de
fanega de
tierra, que veurem que no canvia quasi gens si la
comparem amb la d’abans de l’any 1899: |
|
|
fanega de tierra:
Medida agraria que, según el marco de Castilla,
contiene 576 estadales cuadrados y equivale a 64,596 áreas. Esta
cifra varía según las
|
|
| |
regiones. |
|
|
|
|
Tal com ens indiquen les darreres definicions de
"fanega de tierra" aquest valor de superfície és molt variable
entre províncies i fins i tot ho és de poble a poble; això entre
d’altres motius pot tenir la seva explicació en la collita que
s’obtingui en certa superfície havent-la sembrat amb una faneca de grà,
depenent per tant de la qualitat de la terra i de si aquesta és de secà
o regadiu. |
|
En definitiva: No hi ha enlloc una definició que ens digui
que una faneca és això i només això, o que una faneca val tant i nomes
tant. |
|
Si aquesta xifra és tan variable perquè ens donen
des de fa molts anys un valor en concret en el diccionari de la RAE? Doncs
simplement perquè aquest es el valor únic per a la faneca que per llei s’hauria, o
s’havia, de
contemplar en compravendes, herències o en papers oficials com un intent
més, dels molts que ja fa segles hi havia hagut per Castella, per
unificar les diverses unitats de mesura. Malgrat tot les diferències i
variants del valor de la faneca, o fanega, es mantenen encara
avui en dia. |
|
|
Per que no hi hagi cap dubte: 1 àrea son 100
m² i 1 hectàrea (ha) son 10000 m² (que podrien ser un quadrat de 100
metres x 100 metres). A partir d’aquí i
amb el que hem dit fins ara ja podríem calcular el valor de longitud en metres d’un
estadal, o el valor de superfície en metres quadrats d’un estadal quadrat,
i ja podríem tancar el tema. Però no ho farem perquè el valor per a una
fanega de 64,596 àrees, del diccionari de la Real Academia
Española, no es correcte i no correspon a cap variant local; pel que
hem trobat s’arrossega aquesta errata
al menys des de 1899. El valor correcte per a una superfície
d’una faneca el trobarem i el sabrem si llegim una mica
més avall a partir d’una altra font; aquest valor és, aproximadament, de 64,396
àrees o de 0,64396 ha. |
|
|
Quans metres son un
estadal?, i una vara? |
|
Per a calcular o comprovar pel nostre compte quantes hectàrees o
metres quadrats son una fanecada ens cal saber el valor (i en quines unitats)
d’un estadal. No he trobat traducció al català per a "estadal"
en la seva accepció o definició com a unitat de longitud o de superfície; si comencem consultant el diccionari de
la RAE de 1732 ens
diu: |
|
|
estadal: Medida
que se toma y forma de lo largo que tiene un hombre de pies a cabeza,
u de las puntas de
los dedos de una mano, a las de los dedos de la otra, |
|
| |
extendiendo
los brazos. Con esta medida se suelen medir de ordinario las tierras
y heredades, para las compras y ventas, y se dice que tal tierra
tiene tantos estadales de largo y tantos de ancho. |
|
|
|
|
Poc ens ajuda aquesta definició ja que no
ens dona cap patró únic de mesura. Si consultem l’edició de 1826
sembla que ens hi acostem una mica més però ens ho diu en unes unitats
de mesura (vares i peus) que encara ens son desconegudes. |
|
|
estadal: Medida de
tierra que comúnmente consta de tres varas y dos tercias en cuadro,
o que tiene once pies. |
|
|
|
|
|
L’edició de 1852 ja hi afegeix que hi han
variants locals i que no trobarem un únic valor, com passava amb les fanegas.
I encara no sabem, però, quant és, en metres, una vara. |
|
|
estadal: Medida
cuadrada de tierra que comúnmente consta de tres varas y dos tercias
u once pies de lado; en algunas provincias varia según la costumbre. |
|
|
|
|
|
L’edició de 1899 ens dona una informació més
entenedora per a
nosaltres, ja que ho fa amb una aproximació en unitats del Sistema mètric
decimal: |
|
|
estadal: Medida de
longitud que tiene cuatro varas, equivalente a poco mas de 3 metros
y 34 centímetros. |
|
|
|
|
|
Ja tenim una idea de que és i de quin valor
te un
estadal i també de quant és aproximadament una vara: si un estadal,
que son uns 3 metres i 34 centímetres, son quatre vares aleshores una vara son
(dividint 334 / 4 = 83,5) aproximadament 0,835 metres, o 83 centímetres i mig; però
potser encara ens queda el regust de la definició d’abans (la de l’edició
del diccionari de 1852) de que l’estadal eren tres varas y dos
tercias (onze peus) i ara ens diuen que son cuatro varas
(dotze peus) i que localment hi han
variants. |
|
A qui ens creiem? Doncs a ningú, sempre cal
consultar el valor local tant de la faneca com de l'estadal, a
més a més de comprovar quina referència o unitat bàsica es fa servir, és
a dir el tipus de vara. Normalment serà la vara de Burgos (que
comentarem en el següent apartat), però n’hi han d’altres com la vara de
Toledo (equivalent a 0,837 metres) o la de Madrid (0,843 metres). |
|
Compte perquè hi han definicions que diuen
que l'estadal
és una unitat de superfície i d’altres, com la darrera, ens diu que
és una unitat de longitud. Quedem-nos amb que és una unitat de longitud
que s’aplica en general per a mesurar superfícies de terra, on hauríem,
més correctament, de dir "estadal quadrat"; de la mateixa manera que la faneca
o fanega ho és de capacitat encara que l’apliquem a superfícies
i on hauríem de dir "fanecada", o "fanega superficial". El tema
sobre el que
en cert moment estiguem llegint o parlant ens indicarà quina mena d’unitat és. |
|
|
|
Valor oficialment
correcte d’una vara, d’un estadal i d’una faneca de sembradura o fanecada
(fanega) |
|
La Gaceta de Madrid, antic Boletin Oficial
del Estado, en el número de 28 de desembre de 1852 publicà unes |
|
|
|
 |
| "Gaceta de Madrid",
número 6763 |
| 28 de
desembre de 1852. |
|
|
"Tablas de correspondencia
reciproca entre las pesas y medidas métricas mandadas emplear en España
por la ley de 19 de Julio de 1849, y las que actualmente están en uso,
según resulta de los trabajos ejecutados en los años 1798 a 1800 por Don
Gabriel Ciscar y Don Agustín Pedrayes, y de las comparaciones hechas
actualmente por la Comisión de pesas y medidas entre los tipos métricos
que existen en el Conservatorio de Artes y los modelos que les han
remitido las provincias, todo en cumplimiento de lo que previene el art.
7º de la citada ley". |
|
Aquestes taules volen ser una millora de les
publicades en un número anterior de la Gaceta de Madrid, de
29 de juny de 1851, a on
arrodonia el valor de la referència
o patró adoptat de la vara
de Burgos amb només 3 decimals, donant-li un valor d’equivalència de
0,836 metres i canviant també l’arrodoniment d’alguna altra mida
superficial. |
|
En el apartat de "Medidas y pesas legales
de Castilla", que son la referència per a la resta d’unitats de
mesura de cada província, ens indica, entre d’altres, els següents valors: |
|
|
La vara de
Burgos vale 0 metros, 835905 millonésimas de metro. |
|
|
La fanega
superficial de 9216 varas quadradas, llamada de marco real vale
64 áreas, 39 centiáreas, o metros |
| |
cuadrados, 56 decímetros id.,
17 centímetros id. |
|
|
Ja hem aconseguit saber un valor en metres per a la vara i a
més a més veiem que li diuen "de Burgos", també es coneguda
com a vara de Castilla; la fanega superficial de 9216 vares
quadrades es diu de marco real per indicar que està calculada amb referència a
la vara de Burgos i el seu valor oficial l’any 1852 en unitats del
Sistema mètric decimal és de 64,395617 àrees o 0,64395617 hectàrees (ha). |
|
|
|
Aquell valor de 9216 vares quadrades ens
indica que una fanega de marco real te 96 vares de longitud per
costat (96 x 96 = 9216, o més correctament
√9216 = 96), i si cada
estadal son 4 vares també podem dir que la fanega te 24
estadals de longitud per costat (96 / 4 = 24). A partir d’aquest
darrer valor podem dir que una fanega te 576 estadals
quadrats de superfície (24 x 24 = 576). |
|
Si anem una mica més
enrere en el temps trobarem una ordre de Carlos IV, de 26 de gener de 1801,
de
"Igualacion de pesos y medidas para todo el Reyno por las normas que se
expresan" on s’indica també que el patró serà "la vara que se
conserva en el archivo de la ciudad de Burgos" i afegeix, entre
d’altres normes: |
|
|
El
estadal para medir las tierras será de quatro varas o doce pies de
largo. |
|
|
|
Pel que fa a la fanega de sembradura
diu: |
|
|
La fanega de tierra será un
quadro de veinte y quatro estadales de lado, o tendrá de superficie
quinientos setenta y seis estadales quadrados; esta |
|
| |
fanega de tierra se
dividirá en doce celemines, y cada celemin en quatro quartos o
quartillos. |
|
|
|
Ara podem fer el raonament anterior al
revés: 576 estadals quadrats son un quadrat de 24 estadals
per costat (√576
= 24), i si cada estadal son 4 vares aleshores cada costat son 4
x 24 = 96 vares. Una fanega és per tant una superfície de 96 x 96
= 9216 vares quadrades. |
|
O més directament: 576 (estadals
quadrats) x 16 (vares quadrades / estadal quadrat) = 9216 vares
quadrades. |
|
|
|
Per a passar aquesta quantitat de 9216
vares quadrades a metres
quadrats ho podem fer convertint les 96 vares dels costats a metres amb
l’equivalència oficial ja coneguda de: 1 vara = 0,835905 metres, per tant 96 vares x 0,835905
(metres / vara) = 80,24688
metres per cada costat, i per tant una fanecada o
una fanega son 80,24688 m x 80,24688 m = 6439,5617497344 m²
(que si eliminem decimals i ho passem a àrees o hectàrees coincideix amb
el que ja sabíem). |
|
|
En resum, i de moment, si parlem de
superfície podem dir que a 26
de gener de 1801 una faneca o faneca de
sembradura son 64,395617 àrees o 0,64395617 hectàrees (ha) o 6439,5617
m². Compte que en algun text i per Internet hi ha un error
que es propaga de que son 64,596 àrees o 6459,6 m². |
|
|
Altres valors per a
una faneca de sembradura i per a un estadal |
|
En el paràgraf anterior hem dit que 64,395617
àrees era "de moment" el valor d’una faneca, i també hem anat veient que
en totes les definicions es recalca que aquest valor és variable i que
depèn del lloc, fins i tot d’un poble al poble veí. |
|
Dos autors molt representatius per a
nosaltres fan servir dues equivalències diferents per traslladar el
valor de la faneca de superfície a hectàrees. No critiquem a cap dels dos autors per l’opció
triada, simplement ho exposem com
una mostra del desacord o de la dificultat que hi pot haver al intentar trobar les
equivalències d’unes superfícies en hectàrees o metres quadrats a partir
del seu valor en faneques (fanegas) establert al segle XVIII.
D’aquí ens sorgeix un altre dubte que al igual que a nosaltres van poder
tenir llavors, en el ben entès que actuessin honradament o de bona fe a
l’hora de mesurar les 50 fanegas de las suertes: Quina
fanega triaven? La de Còrdova? La de Madrid? La de Burgos o de
Castilla? |
|
En aquest treball nostre sobre Fuente Palmera
hem observat que María Isabel García Cano, en el seu llibre "La colonización de Carlos III en
Andalucía. Fuente Palmera 1768-1835", fa servir pel seus càlculs de
superfície i convertir les faneques (fanegas) al Sistema mètric
decimal el valor
d’equivalència de 0,64 hectàrees (1 fanega = 0,64 ha) que suposem
que és un arrodoniment a dues xifres del valor conegut de 0,64395617 ha; és a dir que ella
considera la fanega de marco real però només l’aplica amb
dues xifres; una altra possibilitat, que considerem però massa llunyana, seria que
fes servir la faneca d’Écija que segons les seves
Respuestas Generales del Catastro del
Marqués de la Ensenada de vint d’abril de 1751 seria
equivalent a 0,6406 ha. |
|
En canvi Francisco
Tubío Adame en "Historia
de la colonia de Fuente Palmera 1768-1900" fa servir el valor de 0,6121
hectàrees (1 fanega = 0,6121 ha) que és el que correspon, en
4 xifres, a
la faneca que s’utilitza en la ciutat i província de Còrdova segons la
Gaceta de Madrid de 28 de desembre de 1852 i també en les
Respuestas Generales del Catastro del
Marqués de la Ensenada de la ciutat de Còrdova d’onze
d’agost de 1752. |
|
 |
| Fragment de la resposta
de Còrdova a la pregunta: "De qué medidas de
tierra se usa en aquel pueblo ..." del conegut com Catastro de Ensenada
iniciat el 1749. |
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
Fragment de les "Tablas de correspondencia
reciproca entre las pesas y medidas métricas mandadas emplear en España
..." corresponent a les unitats de mesura de la província de
Còrdova publicades en la Gaceta
de Madrid de 28 de desembre de 1852. |
|
|
|
|
Considerant l’equivalència ja coneguda de 1 vara =
0,835905 m, aquest últim valor de 0,6121 hectàrees és el que
resulta d’una fanega
superficial de 8760 i 5/12 vares
quadrades composta de 666 i
⅔
estadals quadrats, essent aquí cada estadal
longitudinal de 3 i
⅝
vares (3,625 vares) o 10 i
⅞
peus (10,875 peus); recordem que una vara son tres peus (1). |
|
Un altre detall que ja havíem comentat és que, igual que el de la faneca, el valor de l’estadal també depenia del costum local,
i així ho podem veure ara en el cas de la fanega
de Còrdova que considera un estadal de 10
⅞ peus i no el
de 12 peus com es
pretendria uns anys endavant (el 26 de gener de 1801 amb regnat de Carlos IV) amb la
"Igualacion de pesos y medidas para todo el Reyno por las normas que se
expresan" que ja hem comentat anteriorment (2). |
|
|
|
(1) El càlcul, amb 10 xifres, és el següent: 666 i
⅔
estadals²
x 3,625²
(vares²/estadal²)
= 8760,416666 vares²
= 8760 i 5/12 vares² |
|
i el seu
equivalent en metres quadrats: 666 i ⅔
estadals²
x 3,625²
(vares²/estadal²)
x 0,835905²
(metres²/vara²)
= 6121,228741 m² |
|
(2) En les
"Respuestas Generales del Catastro del
Marqués de la Ensenada" de la ciutat de Còrdova (1752) i a la
pregunta numero nou sobre "De
qué medidas de tierra se usa en aquel pueblo: de cuántos pasos o varas
castellanas en cuadro se compone, qué cantidad de cada especie de granos
de los que se cogen en el término se siembra en cada una" es diu : "...
y cada fanega de tierra comprehende seiscientos sesenta y seis
estadales, y dos tercios de otro, que hacen ocho mil setecientas, y
sesenta varas, y dos veinte y un abos deotra en quadro, y cada Estadal
tiene tres varas , y cinco octavas ..." |
|
El 1752 al calcular o al transcriure la còpia algú es deuria equivocar, perquè els "dos veinte
y un abos" haurien de ser els 5/12 que surten de multiplicar els "estadales"
superficials (666 i 2/3) per les vares (3,625 x 3,625) de cada "estadal" que suposem escrits correctament
i que podem trobar en altres respostes d’altres pobles de Còrdova
propers a la futura Fuente Palmera, com Guadalcazar, Hornachuelos o Palma
del Río. En qualsevol cas si fem el càlcul de passar 8760 i 2/21
vares²
o
8760 i 5/12 vares²
a
hectàrees
(0,6121004... ha enfront
a 0,6121228... ha)
no surt cap diferència si es treballa amb 4 xifres. |
|
|
La imatge anterior del fragment de la
resposta de Còrdova a la pregunta número 9 del interrogatori del
Catastro de Ensenada la podreu trobar buscant en la província de
Còrdova en el següent enllaç de
Archivos Estatales - Ministerio de
Cultura (cliqueu a la part
inferior, Buscador de localidades) o bé des del següent enllaç si voleu accedir
al inici de l’explicació i dels documents del
Catastro de
Ensenada. |
|
|
Una observació
|
|
 |
Si el que us
interessa del
Catastro de Ensenada és la província de Còrdova, un cop hi hagueu clicat
"Buscador de localidades" i "Cordoba"
per buscar-hi poblacions, trobareu la pantalla de la imatge de
l’esquerra, o similar, on erròniament s'associa la població de Aldea del Rio
amb Fuente Palmera. |
| No és pas la Aldea
del Rio que correspon a un dels noms anteriors de
Ochavillo del
Río, una de les aldees associades
a Fuente Palmera, atès que en 1752, que és l’any d’aquest
document, encara no s’havia fundat cap
de les "Nuevas Poblaciones" i per tant tampoc s'havien fundat ni Ochavillo del
Rio ni
Fuente Palmera. |
| Com és sabut i conegut, Aldea del Rio
és un nom anterior de la actual
Villa del Río, ja que com indiquen les respostes a la
pregunta 3 del interrogatori del Catastro de Ensenada el seu
terme municipal limita actualment, i al igual que el 1752, amb Lopera, Montoro i
Bujalance; situats tots, si ens ho mirem des de Fuente Palmera, a l’altra punta de l'actual província de
Còrdova i a tocar amb la de Jaen. |
|
|
|
Un darrer comentari |
|
Transformar amb seguretat el valor de la superfície d’un
terreny en fanecades al seu equivalent en qualsevol unitat de superfície
del sistema mètric decimal no és fàcil, i si a més a més es busca una certa
precisió encara menys. En aquest procés un cop haguem trobat o decidit si les fanecades (fanegas
de superficie) son de tal o qual població (i segurament amb aquesta
informació ja sabrem quants estadales té la fanecada local i de
quants peus és) encara ens faltarà passar de vares a metres i per tant,
i com a dada final (aquesta informació també ens vindrà lligada
amb la població d'on eren les fanecades) esbrinar si la vara que es va fer servir
per mesurar el camp era, com a exemples, o la de Madrid o
la de Burgos. |
|
Sigui quin sigui, però, el valor de vara que
triem hem de pensar que la seva equivalència en metres no serà mai
correcta atenent a que el patró ja no ho era. Veiem algunes opinions a
l’hora de trobar equivalències
entre la vara i la toise o toesa (1), que era juntament amb el
peu de Rei, o peu de París, una unitat de mesura força important i
acceptada a l’època; era la unitat de mesura de longitud de França i si parlem de la
relació vara a toesa o toise és perquè la toesa,
malgrat que el seu patró també era problemàtic (2), és la referència més directa al metre
(3). Us convidem a fer els quocients i
comparacions entre les següents equivalències: |
|
 |
|
|
|
Felipe Medrano en les seves "Tablas de
reducción que comprenden quantas comparaciones pueden hacerse entre el
Pie, y Vara de Castilla, y Pie de Rey, y Toisa de Paris en longitud
quadrado, y cúbico", de l’any 1748, ens diu: " ... me parecio
conveniente formar estas Tablas por las quales puede saberse la justa
correspondencia que entre si tienen los Pies con la Vara de Castilla, y
los pies de Rey con la Toisa, como también la diferencia de los Pies, y
Varas de Castilla a los Pies de Rey, y Toisas entre si comparados. Para
que saliesen ajustadas hice contrastar una barra de metal bien dispuesta
de longitud de vara castellana, y comparada al Pie de Rey, y Toisa,
halle después de reiteradas experiencias, que la proporcion del Pie de
Castilla con el Pie de Rey es como 1488 a 1728." |
| |
|
Jorge Juan i Antonio de Ulloa en les "Observaciones
Astronomicas y Phisicas hechas de orden de S. Mag. en los Reynos del
Peru", fetes conjuntament l’any 1748, ens diuen:
"... el Pie de Rey de Paris, sexta parte de la Toesa,
es a la Vara de Castilla como de 144 a 371", que correspon a la
proporció de 6 a
6,9865 entre els peus de Castella i de París. |
|
En una segona edició del mateix llibre,
publicada l’any 1773, i atenent a que totes les comparacions
entre patrons de longitud sortien diferents, s’afegeix el següent comentari a peu de pàgina per
intentar posar fi a una discussió sobre l’equivalència entre la vara de Burgos
o de
Castilla i el Peu de Rei de París i per tant amb la toesa o
toise
francesa: "y despues de bien examinado por varios se halló que la
verdadera relación es de 3 con 7", es a dir de 6 a 7 entre els peus
de Castella i els peus de París. |
| |
|
|
Gabriel Ciscar ens fa dos comentaris que
pensem que son prou clars: |
|
En la "Memoria
Elemental sobre los nuevos pesos y medidas decimales fundados en la
naturaleza" de l’any 1800, i ho repeteix en els "Apuntes
sobre medidas, pesos y monedas"
publicat l’any 1821: "La famosa vara de Burgos esta torcida, y tan
mal esquadrada por sus extremos, que entre las longitudes de una y otra
cara, y la distancia entre dos piezas apoyadas contra sus extremidades,
se encuentran diferencias de mas de un quarto de línea. El patrón
original de Burgos difiere cerca de un décimo y medio de línea del que
se conserva en el archivo de Toledo. Verdad es que estas diferencias
pudieran despreciarse en las operacioens ordinarias del comercio: pero ¿acaso
el uso de las medidas esta exclusivamente limitado a empresas
mercantiles?" |
|
En la "Memoria Elemental
sobre los nuevos pesos y medidas decimales fundados en la naturaleza" (any 1800)
també fa el següent comentari: "... si se nos pregunta que cosa
es la vara de Burgos, solo podemos responder que es una vara de hierro
algo torcida, toscamente hecha, muy mal terminada por sus extremos, que
se conserva en el archivo de Burgos etc, sin que haya fuera de ella
misma otra extensión que determine su verdadera longitud. Ahora bien,
dicha barra es mas larga en verano que en invierno ..." |
|
|
|
(1) Una
toise o toesa son 6 peus de Rei o de
París. Un peu son 12 polsades i una polsada son 12 línies. La "toesa" va
ser la unitat fonamental de mesura de longitud a França fins a l'adopció
del Sistema mètric decimal. |
|
(2) Convidem a visitar el nostre altre
apartat
Peus i toises,
on ho tractem una mica més en detall, i també la
wikipedia |
|
(3) La primera equivalència (que no és
pas la seva definició) que van fixar pel metre va ser, l'1 d’agost de
l'any 1793, la d'1 metre com a 3 peus i 11,44 línies (equivalent a
0,5132430 toises), i la segona i definitiva relació, el 10 de desembre
de 1799, va ser la
d'1 metre és igual a 3 peus i 11,296 línies (equivalent a 0,5130740 toises). |
|
Endemés d’aquestes dues equivalències hi han hagut altres
modificacions d’equivalències i definicions del metre, però totes més de caire
científic que no pas legislatiu. Recomanem una visita a aquí:
Bureau International des Poids et Mesures
, i
a aquí:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Metre |
|
|
