|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
|
"Todos los terrenos son muy llanos y hay buenos caminos y el sitio que
mejor le parecia para establecer la poblacion es donde esta la fuente
palmera, ya que alli hay muy buen agua y abundante y que sera mucho mas
cultivandola."
|
|
(Es el fragment d’un document sense firma i probablement escrit per Fernando de
Quintanilla, subdelegat de les "Nuevas Poblaciones", entre els mesos de
juliol i agost de 1768 com a resultat de la inspecció de la zona de los
Picachos de Écija i Hornachuelos prèvia a la seva colonització.) |
|
|
Fuente
Palmera |
|
|
|
A l’Enciclopèdia
Catalana l’entrada "Fuente Palmera" ens diu: Fuente Palmera es
un municipi de la província de Còrdova, Andalusia, a la vall del
Guadalquivir riu que forma el límit NW del terme.
És a llevant de Palma del Río.
www.enciclopedia.cat |
|
|
|
La colònia de Fuente
Palmera avui |
|
En un mapa sense massa detall, com per exemple en
el indicat
com a mapa 1 veiem la seva situació cap al sud-oest de Còrdova,
envoltata per Écija, Palma del Rio, Hornachuelos, Posadas, Almodovar del
Rio i Guadalcazar; i a tocar del límit entre les
dues províncies: Sevilla i Còrdova. |
|
Si hi posem una mica més de detall, veieu mapa 2, ja podem veure una de les característiques de quasi
totes les Nuevas Poblaciones: un nucli urbà central o de més importància (la feligresia), Fuente Palmera en el nostre cas, i unes quantes aldees; aquestes aldees
avui en dia son: Ochavillo del Rio, La Herreria, Peñalosa, Villalon,
La Ventilla, Silillos, Fuente Carreteros, Cañada de Rabadan i Villar. |
|
Però si mirem amb detall el mapa 3 hi
trobarem unes particularitats que, si exceptuem el cas de Zocueca o El
Rumblar (1), només té Fuente Palmera i cap més de les altres
Nuevas Poblaciones tant d'Andalusia com de Sierra Morena; aquestes
particularitats son: |
 |
Dues parts
del terme municipal de la colònia estan separades en altres termes
veïns: Fuente Carreteros i Silillos per una banda, envoltats per
Palma del Rio, Hornachuelos i Écija, i Villar per l’altre, enclavat
a dins de Écija que es a més a la província de Sevilla
(2). |
|
| |
|
|
Hi ha un enclavament
dins de Fuente Palmera, a la zona de Los Picachos, que pertany al
terme municipal veí d'Almodovar del Rio. |
|
|
|
Una de les aldees,
Cañada de Rabadan, des del seu origen no te encara definits els
límits i vindria a ser el camí d’unió de Villar amb la resta del terme municipal de
la colònia
(3). |
|
| |
|
|
|
|
(1) El Rumblar, o Zocueca, va començar com
una feligresia de les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, però per
certes necessitats va passar a formar part d’un altre terme municipal.
Com que aleshores encara estava vigent el Fuero no es va poder incloure
en cap dels termes veïns i per tant va quedar inclòs com a aldea en el
de Guarroman que era la feligresia més propera pertanyent a les Nuevas
Poblaciones i quedant envoltat per altres termes que no son el seu propi com en el
cas de Fuentecarreteros i Silillos. Al abolir el fur pel Reial decret
de 5 de març 1835 sembla com si hagués de passar a Bailen que està més a
prop que no pas Guarroman però per un "lapsus" d’aleshores avui continua
igual. |
|
(2) En un
Ple de l’ajuntament de Fuente Palmera
sobre Fuente Carreteros es diu: |
|
" (...) la iniciación del
procedimiento para la formación del expediente de segregación para la
creación de un nuevo municipio con denominación Fuente Carreteros."
|
|
(3) En el mateix
Ple de l'ajuntament de Fuente Palmera,
de l’any 2011, fins i tot es tracta encara sobre la situació de la
Cañada de Rabadan: |
|
"Por otro lado, el pleno de ayer también
aprobó propuestas de suma importancia para el municipio como el deslinde
y desafectación de la Cañada del Paguillo o Cañada del Rabadán como base
para iniciar los trámites con el Ayuntamiento de Écija para que este
núcleo pase a ser incluido en el término municipal de Fuente Palmera
...". |
|
La situació de la Cañada de Rabadan també apareix en un B.O. del Parlament
d'Andalucia de l’any 2005 (número 214, fascicle 3, pàgines 13452 i
13453): |
|
"(...) la situación peculiar (...) en el
núcleo de población de La Cañada del Rabadán, de la Colonia de Fuente
Palmera (Córdoba). Según aquella información, el poblado en cuestión
está enclavado en el término municipal de Écija (Sevilla), aun cuando
los habitantes de La Cañada del Rabadán se consideran cordobeses y dada
la falta de precisión de los límites provinciales, consideraban que
estaban en situación irregular, pues deben pagar unos impuestos en la
provincia de Córdoba y otros en la de Sevilla. Igualmente, según qué
servicios públicos se trate los reciben de Fuente Palmera o de Écija (revisión
catastral). |
Iniciamos, pues, las actuaciones de oficio para determinar cuál fuera el
origen, antecedentes y situación de la problemática expuesta,
dirigiéndonos al efecto, para recabar la oportuna información ante la
Alcaldía de Fuente Palmera (Córdoba) y a las Presidencias de las
Diputaciones Provinciales de Córdoba y de
Sevilla." |
|
|
|
 |
|
 |
|
mapa 1 |
|
Fuente Palmera i la
seva situació a la vall de Guadalquivir. |
|
|
|
 |
| mapa 2 |
|
mapa 3 |
| La
colònia de Fuente Palmera avui; la feligresia i les seves aldees. |
Els
límits del terme municipal de Fuente Palmera avui, igual que en el
segle XVIII |
|
|
|
L’origen dels mapes anteriors es
sigpac.mapa.es/fega/visor del Ministerio de medio ambiente y medio rural
marino www.marm.es ; estan treballats posteriorment en base a captures
de pantalla. |
|
|
La toponímia |
|
Sobre el nom de la feligresia o lloc
principal, Fuente Palmera, ja n’hem parlat, o més aviat hem fet una
cita, de bon començament; hi
tornarem més endavant en el comentari sobre el conjunt hidràulic
reconstruït. Ara ho farem sobre les aldees associades tot fixant-nos en la següent llista
que copiem de l'enviada per Olavide al ministre
d’hisenda Muzquiz l'1 de novembre de 1775 (segons "Historia general de España - Reinado de Carlos III" de Danvila y Collado,
de 1891) i que ens diu que en el seu origen les aldees associades a Fuente Palmera van ser:
Ventilla, Peñalosa, Herrería, Aldea del Rio, Villalón, Hilillos i Fuente
Carreteros; no trigarien gaire, però, a aparèixer Cañada de
Rabadan i Villar
de Marcos. |
|
Comparant aquesta darrera llista amb la llista
actual que hem exposat més amunt podrem observar diverses variants en
els topònims de les aldees. Algunes son diferències menors mentre que
altres diferències son ben notables, sobretot si ho comparem amb altres textos
i documents. Per exemple: |
|
|
Aldea del Rio correspon
a Ochavillo del Rio. |
|
|
|
Hilillos
correspon a Silillos; en algun text apareix com Silillas i fins i
tot com Fuente del Ochavillo (1) en el mapa de Tomas Lopez
"Mapa geografico del reyno y obispado de Cordoba" de 1797. |
|
| |
|
|
La Ventilla es nomenada,
en el mateix mapa de Tomas Lopez, com la Ventilla del Jabón; en algun
text actual l’anomenen, creiem que per una lectura errònia, la Ventilla del Jalón. |
|
| |
|
|
|
Villar de Marcos passa a
ser simplement Villar. |
|
|
|
Fuente Palmera en els
primers escrits apareix com Fuentepalmera. |
|
|
|
Un dubte personal que
exposo aquí: S’ha de dir Cañada de Rabadan o Cañada del Rabadan?. També es
nomenada com Cañada del Paguillo, però no tenim més informació. |
|
| |
|
|
Tornem ara a anomenar les 9 aldees d’avui en
dia associades a Fuente Palmera: La Ventilla, Peñalosa, La Herreria,
Ochavillo del Rio (2), Villalon, Silillos, Fuente Carreteros
(3), Cañada del Rabadan i Villar. |
|
|
|
(1) Fuente del Ochavillo es el nom d’una
històrica font del lloc sobre la que avui en dia s’està treballant per esbrinar
el lloc exacte on es trobava. |
|
(2) Ochavillo del Rio es una
Entidad Local Autonoma de Fuente
Palmera des del 2009. |
|
(3) Fuente Carreteros es una
Entidad Local Autonoma de Fuente
Palmera des del 1984. |
|
|
|
|
La formació de la
colònia de Fuente Palmera |
|
Encara que ja hi han mostres de població a
Fuente Palmera d’abans del l’any 1500 aC fixarem com a punt de partida l’any 1385
quan es va fer la delimitació dels
termes de Posadas, Almodovar
i Hornachuelos; entre aquestes poblacions van quedar uns terrenys erms, Picacho
de Hornachuelos i Picacho de Almodovar, que l’any 1768 juntament amb alguns de
Palma del Rio i principalment d'Écija van ser els que van
formar la Nueva Población de Fuente Palmera, com intentarem
explicar tot seguit. |
|
|
|
Malgrat les dificultats trobades, i encara
presents en les Nuevas Poblaciones de Sierra Morena, Olavide pensà en ampliar la zona
de colonització posada sota la seva autoritat. Amb aquest objectiu en abril de 1768 proposà a Campomanes de poblar
un altre part del camí reial de Madrid a Cadis: els dos deserts situats abans i després d'Écija coneguts com
a desert de
la Parrilla i desert de la Monclova; pel que fa al de la Parrilla en el seus informes
assegura que el terreny es fèrtil
i que hi ha aigua; reconeix però que està desert i que no hi ha, en la Parrilla, només que una venta
que es un cau de
bandolers. |
|
Cal assenyalar que aquest projecte per instal·lar nous immigrants
es per a Olavide diferent del
de Sierra Morena i es probable que sigui iniciativa personal
seva, ja que en el contracte amb Thürriegel i el Fuero de las Nuevas Poblaciones només
es preveia una zona de colonització, a menys que es consideri la zona
de la Parrilla i de la Monclova com a faldas de Sierra Morena (1). |
|
La diferència es que aquesta nova regió
a colonitzar no es tan accidentada com Sierra Morena i que ara, des de el
seu punt de vista, aquestes planures d'Andalusia occidental li permeten fer sobre un terreny verge l’aplicació del pla de Reforma
Agrària que havia proposat feia uns mesos al Consejo de Castilla.
Aquesta nova població composta per famílies estrangeres treballarien, deia Olavide, amb aplicació i presentarien als naturals del
país "un exemple pràctic i sensible de gents que treballen, que tanquen
les seves terres, que viuen en elles, que les beneficien i femegen;
ensenyaran als grans propietaris a dividir les seves immenses
possessions, doncs veuran directament el benefici que en resulta i
contribuiran amb el seu exemple i conducta a persuadir als genis d’Andalusia
(2)". |
|
El permís del Consejo de Castilla per començar el nou
projecte arribarà pel setembre de 1768; aquests nous
centres de colonització serien designats com Nuevas Poblaciones de Andalucia
i amb capital a
La Parrilla (anomenada desprès La Carlota). |
|
|
|
|
|
|
Tots el terrenys son molt plans i hi han
molt bons camins, el lloc que millor li semblava per a establir la
població es on hi ha la fuente palmera, ja que allà hi
ha molt bona aigua i abundat i que serà molt més cultivant-la. |
|
| |
|
|
|
|
(1) L’article XXV de la Real Cedula de 5 de
juliol de 1767 o "fuero de poblacion, que se debe
observar en las que se formen de nuevo en
la Sierramorena"
diu: "En consequencia de lo antecedente se deben
conceptuar, como sitios a proposito para la nueva Poblacion, todos los
que se hallen yermos en
la Sierramorena, señaladamente en terminos de Espiel,
Hornachuelos, Fuenteovejuna, Alanis, el Santuario de
la Cabeza ,
la Peñuela ,
la Aldeguela ,
la Dehesa de Martinmalo con todos los terminos
inmediatos, y generalmente donde quiera que en el ámbito de la Sierra y sus faldas, juzgare el
Superintendente por conveniente situar los nuevos Pueblos". |
|
L'article LII entre altres coses diu:"Para todo lo referido y lo demas anexo y dependiente, se le
confiere plena autoridad al citado Don
Pablo de Olabide ..." , potser aquest article li permet tenir l'iniciativa
de sol·licitar la modificació o ampliació de l’article XXV. |
|
(2) Aquesta cita es del informe d'Olavide a
Campomanes en la seva sol·licitud de poblar aquesta regió entre Còrdova
i Écija. |
|
(3) El document no té ni data ni signatura,
però tothom accepta que es de Quintanilla atès que era l’únic autoritzat
a fer-lo com a "subdelegado" de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia i pel
que fa a la data es igualment acceptada perque és la compresa entre el
seu nomenament com a "subdelegado" i el de l’autorització per iniciar el
projecte i les negociacions proposades que van arribar pel mes de
setembre de 1768. |
|
|
El conjunt hidràulic
carolí de Fuente Palmera |
|
El conjunt hidràulic carolí de Fuente Palmera
es una construcció recuperada recentment (inaugurat el 5 de juliol de
2010) i que correspon a les modificacions i millores fetes en la font
original que van trobar Fernando de Quintanilla i la gent que
l’acompanyava en la seva exploració per la zona; fins fa poc temps
estava molt malmesa per la construcció descontrolada d’altres
edificacions poc respectuoses amb el passat. |
|
En primer lloc, i per començar pel
començament, oferim l’explicació de la
troballa de la fuente palmera per Quintanilla, segons Alejandro Galán
Diaz, arquitecte responsable de la restauració i recuperació d’aquesta
font origen de la colònia del mateix nom i a qui cal reconèixer la feina
feta. |
En la primavera-verano de 1.768, junto con
su patrulla y equipo de rastreadores, estuvo buscando a lo largo del
desierto de la Parrilla (al norte de Écija), lugares idóneos para
establecer los diferentes núcleos de población. Al llegar al conjunto de
Guadamelenas, antigua villae romana
ocupada posteriormente por los árabes y reconquistada y ocupada por los
castellanos en el siglo XIII, encontraron el lugar idóneo, ya que
disponía de buena comunicación de caminos y sobre todo de gran cantidad
de agua (dos fuentes muy próximas y abundantes durante todo el año, me
refiero a la fuente árabe de Guadamelenas al menos anterior al año 1.271
y la fuente de la Higuerilla del año 1.750 ).
Quintanilla intentó negociar con el marques de las Torres, para
reagrupar alguna de sus propiedades, pero en vista a que este se mantuvo
reacio, le informaron que muy cerca de allí (a menos de 1,5 Km) existía
otra fuente antigua, muy utilizada por los rebaños trashumantes que
bajaban de Castilla y Aragón y que se encotraba en mejor situación aun
que la del marqués de Guadamelenas. Fue así como Quintanilla y su grupo
de exploradores, se acercaron a aquel lugar y pudieron comprobarlo con
sus propios ojos. Seguramente vieron una extensa loma utilizada en ese
momento como descansadero para los rebaños de ovejas y poblada de
palmitos (Chamaerops humilis) la única especie de palmera europea
existente (especie protegida por esta zona), quizás algunos juncos y
eneas en las escorrentías del agua que filtrara del cuerpo de aljibes y
posiblemente la existencia de alguna que otra palmera datilera junto a
aquel acervo hidráulico ya usado desde el califato de Córdoba.
Quintanilla en el 1.768 se refirió a aquel lugar, como "la fuente
palmera", en la carta que envió a Olavide informando de que había
encontrado la mejor ubicación para aquel nuevo núcleo. Posteriormente 2
años después, Simón Desnaux, siguió utilizando el nombre utilizado por
Quintanilla a la hora de poner una leyenda (nomenclatura) en uno de sus
planos. Aunque poco después de que se construyeran los edificios
principales, es cuando el nombre paso a ser ya Fuente Palmera a secas. |
 |
|
 |
|
 |
|
Vista aèria del conjunt hidràulic carolí, afortunadament
recuperat, de Fuente Palmera. |
|
Uns margallons, "chamaerops humilis". Una
palmera (grup de palmeres) com aquestes son les que deuria veure Fernando de Quintanilla al costat d’una font l’estiu de 1768. |
|
Un
altre vista del conjunt hidràulic.
Probablement no van ser com aquestes les palmeres que va veure Quintanilla;
més aviat serien margallons |
|
|
|
|
Incloem en segon lloc una breu explicació,
també de n'Alejandro Galán, sobre el redescobriment, restauració i reconstrucció de la font històrica
o conjunt hidràulic; un secret a
veus per a la gent d’una certa edat i una veritable novetat per a altres
generacions. Un interessant vídeo del projecte es pot veure en aquest
enllaç de
Youtube. |
 |
|
Según los restos encontrados, dedujimos que
a partir de 1775-80 es cuando el antiguo acervo hidráulico que ya daba
de beber a cientos de familias centroeuropeas, fue reconstruido y
ampliado precisamente por la acuciante demanda de agua "in crescendo" a
la que estaba sometido, sobre todo en los meses estivales, donde las
condiciones de calor por aquí son extremas. Es por ello que no se limitaron a la hora de hacer importantes obras y canalizaciones
subterráneas para garantizarse el suministro, de las cuales tuve la
suerte de poder descubrir 6 galerías (que aun están pendientes de
investigar), además del cuerpo principal de aljibes alimentado bajo
tierra por estas 6 galerías y que a su vez abastecía durante todo el año
a la fuente primigenia, la cual también fue remodelada por aquellos años,
con el fin de que tuviera una buena torre de acumulación, unos buenos
pilones para cargar el agua en los cántaros y varios abrevaderos donde
bebiera el ganado.
En fin, cuando ya las nuevas generaciones desconocíamos el origen de la
Colonia y las generaciones viejas lo ignoraban, gracias a un vuelo del
Ejército del Aire del año 1956 y a las últimas personas ancianas que
recordaban algo de su infancia, tuve la suerte de poder llegar a tiempo
y el poco dinero que había saberlo enfocar donde estaba el yacimiento
oculto. |
| El
responsable de la recuperació del conjunt hidràulic de Fuente
Palmera en un dels seus aljubs. |
|
|
|
|
Les imatges anteriors del
conjunt hidràulic o font històrica de Fuente Palmera son de
Cordobapedia. |
|
|
|
