Johann Kaspar Von Thürriegel

Tres escrits d’història amb punts de vista ben diferents sobre J.K. Von Thürriegel

Primer punt de vista

"Molts oficials estrangers fins i tot des dels exèrcits de l’enemic ingressaven ara al servei de Prussia; entre aquests estava el Coronel Geschray, un oficial al servei francès, però bàvar de naixement. Havent-se distingit en les guerres austríaques, el rei li donava el comandament separat de 2400 homes, que havia de reclutar. Un altre oficial al servei francès, també un bàvar i amic íntim de Geschray, el Lloctinent Coronel Thüriegel, també ingressava al servei de Frederic II i es col·locava com a cap d’un cos que reclutava amb els seus propis esforços en un temps molt curt. Aquest home extraordinari dotat per natura d’un esperit emprenedor i un tarannà hàbil, havia tingut la direcció dels espies en l’exèrcit francès. Els seleccionava, els distribuïa, i els pagava, els donava la informació necessària, constantment hi contactava, i extreia dels seus diferents informes la informació que posava al davant dels generals de l’exèrcit i la cort de Versalles.  Feia incursions en persona a través de les províncies en possessió de l’enemic sota diferents identitats, noms i vestits, i ensenyava passaports i cartes de recomanació dels ministres i ambaixadors de potències neutrals. Se'l permetia així anar-se’n a través de la totalitat del nord d'Alemanya on penetra a camps i fortaleses; i tan perfecte era el seu engany que sopava sense cap sospita a la taula del comandant a Magdeburg al mateix moment que aquest oficial rebia una carta del rei que l’advertia, i que el posava en guàrdia respecte a un espia francès qui s’havia enviat per adquirir informació respecta a les fortaleses prussianes. Era sempre capaç de fer els seus plans reeixidament pel seu valor i la seva astúcia extraordinària.

"Entre els aventurers que recluten colonitzadors d'Olavide, hi havia un alemany nomenat Thürriegel, a través de qui Olavide es tornava cèlebre a Alemanya. Thurriegel, que es comprometia a reclutar i portar un cos de 3000 colonitzadors alemanys i suïssos igual com es reclutaria un cos de voluntaris, naixia a Baviera, havia servit com a coronel d’un cos de voluntaris en la Guerra dels set anys, i no li feia vergonya seduir els seus colonitzadors des de la seva terra nadiua en la mateixa manera com havia seduït anteriorment els seus reclutes. Amb les seves arts publicitàries (1), aquest miserable reclutador atreia milers d'homes ximples des de les superpoblades o pobres i mal governades províncies d'Alemanya, en particular des de les províncies del Rhin, el Palatinat i Lorena, fins i tot des de Piemont i Llombardia, i captava artesans i industrials per a un lloc on només eren buscats camperols per guanyar-se la vida. Entre els colonitzadors captats de tal manera necessariament hi havia una gran proporció de xusma; però hi havia entre ells també molts protestants alemanys que desitjaven escapar-se de la intolerància religiosa i opressió que estaven obligats a suportar a la seva terra nadiua, especialment en el Palatinat, i a qui aquell especulador atrevit i segrestador havia promès llibertat de culte. Apareix en el primer article de llei aprovat pel govern que aquesta promesa era una engany evident, provocat o per Olavide o per Thürriegel. El primer pla era establert, abans de el del govern, per Olavide el 1766, abans que hagués fet qualsevol contacte amb Thürriegel; però l'organització de l'esquema, pròpiament dit, o els articles aprovats pel govern, són de l’any de 1768.

Singular canvi de fortuna

Els textos son de llibres consultats al cercador books.google.com