Fuente Palmera 1768 - Nuevas Poblaciones

En tots els texts que tracten amb una certa extensió sobre Pedro Rodriguez de Campomanes se’l considera com a manteista i s’anomenen les classes d’estudiants d’aquell temps de manteistas i colegiales. Tot això sense gairebé cap mes explicació i per tant deixant al lector casual, com jo, en l'incògnita del significat d’aquestes dues expressions i de l'importància que puguin tenir en l'ideologia de Campomanes i en els seus projectes.

Manteistes i col·legials

Entre els estudiants de les universitats castellanes d’aquesta època hi havia una divisió en dos grups entre els quals hi havia una notable diferencia pel que fa a la seva situació econòmica i social i que tenia una projecció i uns efectes posteriors en la vida política i social: manteistas i colegiales.

Els colegiales (fills de famílies nobles i adinerades) vivien, pagant o amb ajuda exterior, en qualsevol dels diversos col·legis de vora de les universitats i es caracteritzaven per una part del seu vestit anomenada beca que era una banda encreuada al pit d’espatlla a espatlla i que penjava esquena avall sobre el mantell. Aquest nom, beca, desprès va passar a anomenar la pensió o ajuda que rebessin.

Els manteistas (que eren de classe social inferior i amb menys fortuna) vivien en pupil·latge, pensions o cases particulars. D’aquests els més afortunats treballaven com a patge d’algun bisbe, magistrat o qualsevol altre personatge de relleu i d’aquesta manera aconseguien certa categoria i protecció per accedir a algun lloc important en el futur. Els mes pobres o desafortunats buscaven la caritat dels convents i l’aliment de sopa boba (1); eren per aquest motiu coneguts també com "estudiants de la sopa".
El nom de manteista venia del seu vestit peculiar que era una sotana i una capa llarga o manteo amb prohibició de portar qualsevol adorn que indiques una certa superioritat o riquesa. Com mes tronat estigues aquest vestit millor ja que així mostrava certa antiguitat i de nou en nou era costum embrutar-lo i estripar-lo per donar-li aquesta categoria.

El grup de colegiales ja s’havia convertit feia molts anys en un grup tancat, selectiu i minoritari que fins i tot s’exigia una limpieza de sangre y linaje (que no hi haguessin en els ascendents "ni jueus, ni moros, ni conversos") per accedir-hi; així els col·legis majors van arribar a ser un patrimoni exclusiu d’un petit nombre de famílies fins al punt de que tant des dels càrrecs eclesiàstics, públics i de poder polític com dels que anaven aconseguint de dins de les universitats controlaven l’entrada de nous colegiales o facilitaven i finançaven l’entrada de familiars o coneguts. L’oposició per entrar a un col·legi va arribar a ser una mera formula o simulacre d’oposició: el nomenament de nous col·legials el feien els antics que residint a Madrid ocupaven llocs principals; eren els nomenats hacedores. El mateix mètode s’aplicava a l’entrega de títols o pels resultats d’oposicions i concursos.

Per ignorants que fossin els col·legials només sortien dels col·legis per ocupar un lloc en alguna audiència, canongia o qualsevol altre plaça de menor importància; d’aquesta manera es va establir un pacte entre hacedores i colegiales.

L’ensenyament va decaure cada cop més pel desastrós estat a que van arribar aquestes escoles en el segle XVII i començaments de XVIII, per la mala influencia dels colegios mayores que allunyaven als bons mestres, toleraven l’absència dels alumnes, feien il·lusoris els exercicis acadèmics, dispensaven cursos, conferien i incorporaven graus indegudament, tiranitzaven a claustres i rectors, i no permetien per interès propi que es fes cap reforma.

En el llibre "De la Instruccion Publica en España" de Antonio Gil de Zarate, de 1855, es troba bona informació sobre aquest tema (tom 2 capítols IV i V) i sobre la Facultat de Jurisprudència o Junta de Pràctiques, sobre els plans d’estudi i sobre l’obtenció del títol de "Canones y Leyes" per aquells temps (tom 3 capítol VII). Es una bona ajuda per quan un comença a preguntar-se sobre la formació de Campomanes.

(1) La "sopa boba" era l’aliment, fet amb les restes barrejades del menú diari, que es donava a canvi d’alguna actuació (musica, troba o poesia) als anomenats "sopistas" en les posades o fondes; també es coneix amb aquest nom la sopa que es donava en els convents als pobres o sense sostre que hi anaven demanant caritat.

Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"