www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació Una llegenda
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

Fuente Palmera, la formació de la colònia

 

Encara que ja hi han mostres de població a Fuente Palmera d’abans de l’any 1500 aC fixarem com a punt de partida l’any 1385 quan es va fer la delimitació dels termes de Posadas, Almodóvar del Río i Hornachuelos; entre aquestes poblacions van quedar uns terrenys erms, Picacho de Hornachuelos i Picacho de Almodóvar, que l’any 1768 juntament amb alguns de Palma del Río i principalment d'Écija van ser els que van formar la Nueva Población de Fuente Palmera, com tot seguit intentarem detallar.

El nostre punt d'inici i de referència serà la següent llista, on es volen indicar els orígens dels terrenys cedits pels municipis veïns per a formar l'actual terme municipal de Fuente Palmera:
 
Lloc d'origen (any 1768) Extensió en fanegas

Écija

 
Regaña i Villar 800
El Ochavillo 3000
Cañada del Rabadán 577

Almodóvar

 
Baldío o Picacho 1000
Villanueva de Siles 357

Hornachuelos

 

Tierras del Picacho

5200

Palma del Río

 

Del cortijo El Bramadero

42,5
 

Superfície total:

10976,5 fanegas
 

Llista publicada en qualsevol d'aquestes dues edicions del llibre de María Isabel García Cano: "La colonización de Carlos III en Andalucía. Fuente Palmera 1768-1835" (editat l'any 1982) o "El gran proyecto ilustrado de Carlos III y Olavide. Las Nuevas Poblaciones de Andalucía (Fuente Palmera 1768-1835)" (editat l'any 2013).

 
En les dues edicions del llibre citat anteriorment s'indica que les dades d'aquesta llista provenen del Archivo Histórico Nacional, Inquisición, legajos 3603 i 3606, i Archivo Histórico Nacional, Consejos, legajo 4059. Desconeixem de quina manera consten aquestes dades en aquells documents, com per exemple pel que fa a la toponímia dels llocs citats. Per a totes les poblacions que hi intervenen tenim alguns dubtes que anirem exposant quan parlem de cadascuna. En qualsevol cas, l'expressió de "Lloc d'origen (any 1768)" o "Lloc (any 1768)" que hem triat com a títol de la primera columna d'aquesta llista i següents, l'hem triat així per que quedi clar que fem servir la toponímia emprada a l'època a que fa referència: l'any 1768, que és l'any en que és va fundar la colònia de Fuente Palmera.
En les dues edicions d'aquest llibre, a l'hora de canviar la unitat de mesura de superfície i passar de fanegas a kilòmetres quadrats, l'autora fa servir com a factor de conversió el de 1 fanega = 0,0064 Km² que interpretem com un arrodoniment del factor de conversió (amb dos decimals més) de 1 fanega = 0,006439 Km² que correspondria a suposar que les fanegas son del tipus de marco real (1).
L'autora també ens indica que ella entén que hi ha una manca d'exactitud en les mesures de les superfícies dels terrenys (2) ja que a l'hora de efectuar la operació de canvi d'unitats de 10976,5 fanegas a Km², obté 70,25 Km² i per tant en falten alguns per arribar als 74 Km² que considera en el seu text com a superfície total del terme de Fuente Palmera (3).

Com a darrera observació volem fer notar que en el Ple Ordinari de l'Ajuntament de Fuente Palmera, de 5 de març de 2014, amb l'objectiu de tractar sobre la situació irregular de l'aldea de la Cañada de Rabadan i per a la seva constància literal a l'acta l'alcalde va entregar un document titulat "Alteración del término municipal y provincial de Fuente Palmera / Écija. Permuta", on també es cita aquesta mateixa llista de Garcia Cano.

 

(1) "Fanegas" en català: fanecades. Per a més informació sobre aquesta unitat de mesura visiteu aquest enllaç: Vares i fanecades.
(2) Compartim la seva opinió sobre la manca d'exactitud d'aquestes mesures; a més a més hi afegim que ens sorprèn una mica l'arrodoniment en les centenes de les mesures de més quantitat.
(3) Actualment consten 73.74 Km² com a superfície del terme municipal de Fuente Palmera segons Datos del registro de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas.

Una observació abans de continuar: si llegim o busquem informació sobre les Nuevas Poblaciones d'Andalusia hi han dos topònims que trobarem amb certa freqüència: Picacho o Picachos i Ochavillo.
Picacho o Picachos és un topònim recurrent per a tota la zona i voltants de Fuente Palmera; temporalment va ser previ o va conviure amb el de Fuente Palmera per anomenar a la colònia tal i com podem veure en l'informe de Fernando de Quintanilla que comentem a Fuente Palmera, el començament, o com també ens ho fa notar Tubío Adame en la segona edició de “Historia de la colonia de Fuente Palmera 1768-1900” on reprodueix el nomenament que fa Olavide, amb data a Sevilla de primer de desembre de 1768, de Santiago Didiez com a capellà del "sitio de Los Picachos" tot fent referència a la actual Fuente Palmera. El topònim també recurrent d'Ochavillo el trobem, per exemple, al puig d'Ochavillo Alto, de 182 m, i proper a Silillos, o a les Casas de los Ochavillos Altos, també properes a Silillos però ja dins del terme d'Écija etc.

La superfície cedida per Écija

Aquest tema està tractat amb certa profunditat, i conjuntament amb d'altres temes, a La reacció d'Écija, on parlem sobre les cessions d'Écija per a les Nuevas Poblaciones en general. Si del mateix mapa que fem servir en aquell apartat ens quedem només amb els llocs cedits per a Fuente Palmera obtindrem aquest nou mapa al que podem associar aquestes dues llistes o taules:

Formació de Fuente Palmera - Écija

Plànol actual del terme d'Écija indicant, en verd, les parts cedides l'any 1768 per a la formació de la colònia de Fuente Palmera.

La primera és la llista feta a partir del plànol del terme d'Écija de Manuel Sebastián de Luzguiños de l'any 1786 que utilitzem en l'apartat sobre La reacció d'Écija limitada, com hem dit, als llocs que avui son part de Fuente Palmera.

 

Lloc (any 1768)

Lloc (avui)

Extensió en fanegas

Extensió en Km²

1 Fuente Palmero part de Fuente Palmera 600 7,29 (2)
2 el Rabadán 330
3 el Ochavillo Silillos i Fuente Carreteros 2000 4,26 + 10,28 (1)
4 Regaña El Villar 300 5,65 (1)
5 el Villar de Marcos 500
6 una vereda Realenga 50
 

Superfície total:

3780 fanegas (3) 27,48 Km²

La segona és a partir de la llista elaborada per Garcia Cano, que ja hem comentat anteriorment, on hi hem afegit la relació numèrica dels llocs amb el mapa de l'esquerra i, com a la llista de dalt, la superfície en Km² que correspon a cada lloc,

  Lloc (any 1768)

Lloc (avui)

Extensió en fanegas Extensió en Km²
1 Cañada de Rabadán part de Fuente Palmera 577 7,29 (2)
2
3 El Ochavillo Silillos i Fuente Carreteros 3000 4,26 + 10,28 (1)
4 Regaña i Villlar El Villar 800 5,65 (1)
5
6
 

Superfície total:

4377 fanegas (3) 27,48 Km²
És fàcil de veure que no hi ha cap coincidència en la superfície en fanegas, probablement per la ja comentada manca d'exactitud al fer la mesura i potser també perquè les fanegas poden ser de diversos patrons d'unitat diferents: en el nostre cas unes poden ser fanegas d'Écija i les altres de marco real o potser de Còrdova.
La superfície en Km² corresponent a cada lloc que hi ha a les taules és elaborada en part per nosaltres i no té cap relació amb les fanegas de cada llista; evidentment és la mateixa en totes dues taules (1) i (2).
Pel que fa a la toponímia la diferència mes notable que veiem és com anomenen, tots dos, a un fragment de Fuente Palmera que correspon a una part de l'aldea principal o feligresia del mateix nom; pensem que la Cañada de Rabadán que aquí s'anomena no te res a veure amb el lloc conegut com Cañada de Rabadán d'avui en dia; no sabem com anomenen a aquests llocs en els legajos del Archivo Histórico Nacional i per tant no podem fer cap més comentari sobre aquest nom.
Un altre comentari que si que podem fer és sobre El Ochavillo: tal com hem indicat no correspon a l'aldea d'Ochavillo del Río d'avui en dia, que aleshores es deia Aldea del Río, sino que correspon, en totes dues llistes, a les aldees Fuente Carreteros i Silillos d'avui en dia.

En definitiva, tot i essent aproximada, per a nosaltres és vàlida la xifra, de càlcul propi, de 27,48 Km² com a superfície cedida per Écija per a la formació de la colònia de Fuente Palmera en l'apartat La reacció d'Écija.

(1) Segons la web de l'Ajuntament de Fuente Palmera en l’apartat "Nuestros núcleos de población".
(2) Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de l’època, de Jose Ampudia y Valdes i Tomas Lopez de Vargas Machuca.
(3) Com a curiositat: les 3780 "fanegas" de la primera llista serien uns 24,21 Km² si fossin "fanegas" de Écija (1 "fanega" = 0,6406 ha), i les 4377 "fanegas" de la segona llista serien uns 28,18 Km² si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha) o uns 26,79 Km² si fossin "fanegas de Cordoba" (1 "fanega" = 0,6121 ha)
 

La superfície cedida per Almodóvar del Río

Igual que hem fet amb la llista anterior corresponent a Écija examinarem ara el fragment corresponent a Almodóvar de la llista ja coneguda, elaborada per Garcia Cano, a on hi hem afegit el valor de la superfície en Km² calculada per nosaltres i una correspondència numèrica dels llocs (de només un lloc en aquest cas) amb el mapa de la dreta.
Insistim en que el valor de la superfície en Km² que indiquem és elaborat per nosaltres i no té cap relació amb les fanegas de la llista.
  Lloc (any 1768) Lloc (avui) Extensió en fanegas Extensió en Km²

1

Baldío o Picacho part de Peñalosa (1) 1000 9,43
? Villanueva de Siles ho desconeixem 357 ?
 

Superfície total:

1357 fanegas (2) 9,43 Km² (3)

Desconeixem la ubicació exacta del lloc que apareix a la llista anomenat com "Villanueva de Siles"; per motius que expliquem desprès pensem que és un error associar-lo a Almodóvar i que hauria de constar a la llista del que va cedir Hornachuelos. Si ho fem així perdrem 357 faneques de les cedides per Almodóvar i allunyarem més aquest valor d'extensió o superfície si, un cop convertit a Km², el comparem amb el nostre càlcul actual en Km²; en canvi ens acostarem més als valors en Km² quan fem aquesta comparació amb Hornachuelos.

El nostre motiu per associar el topònim de "Villanueva de Siles" amb Hornachuelos és que en alguns texts l'hem trobat, com a "dehesa de Villanueva de Siles", i no pas en referència Almodóvar sinó en referència a Hornachuelos.

Juan Bautista Carpio Dueñas ens situa la dehesa de Villanueva de Siles "en la confluencia de Hornachuelos, Ecija y tierras de Portocarrero, señor de Palma" (4). No és una ubicació precisa però en qualsevol cas ens ho situa prou lluny d'Almodóvar.

En el mateix llibre on hi ha la llista de referència que estem comentant, García Cano ens indica que l’any 1773 el bisbat de Còrdova, al·legant que no eren un terreny erm i que estaven en cultiu quant es van cedir per motiu de les Nuevas Poblaciones, va reclamar a la Real Hacienda 150 fanegas del cortijo El Ochavillo (res a veure amb Ochavillo del Río), pertanyent a la dehesa de Villanueva de Siles de la vila d'Hornachuelos. No coneixem, però, el resultat d'aquesta al·legació enfront de la Real Hacienda.

Jose Serrano Rojas - Picacho de Almodovar

Fragment d'un plànol de entre 1770 a 1800, de José Serrano Rojas o Tomas Lopez Machuca: "Población y Termino de la Colonia de Fuente Palmera y sus Aldeas ..." (5)

Formació de Fuente Palmera - Almodóvar del Rio

Plànol actual del terme d'Almodóvar del Río indicant, en verd, la part cedida l'any 1768 per a la formació de la colònia de Fuente Palmera.

 
Dit això ens centrem ja en esbrinar l'extensió en Km² de la part cedida per Almodóvar per a la formació de la colònia; per fer-ho ens hem basat en el fragment d’un plànol de Fuente Palmera i les seves aldees (5), que reproduïm a l’esquerra, on es mostra el que anomenen com "Picacho de Almodovar que esta incluso en el termino de la nueba poblacion de Fte. Palmera" i que hem relacionat amb un mapa actual per fer el nostre càlcul aproximat.
Com podem veure en la imatge de la dreta, corresponent a un plànol actual, dins de Fuente Palmera hi ha un enclavament del terme municipal d'Almodóvar anomenat Los Picachos i on hi ha el cortijo de los Picachos; aquest mateix enclavament també estava indicat ja en el anterior plànol, el de l'esquerra, on era anomenat com "Molino y Olivares que llaman del Picacho".

A l'igual que pel cas de Écija, tot i essent aproximada, per a nosaltres és vàlida la xifra de càlcul propi de 9,43 Km² com a superfície cedida per Almodóvar del Rio per a la formació de la colònia de Fuente Palmera.

(1) Suposem que actualment és part de l'aldea de Peñalosa perquè és la més propera geogràficament a aquesta zona i perquè és la aldea associada de Fuente Palmera amb més hectàrees i per tant encaixa amb la seva extensió.
(2) Com a curiositat: les 1357 "fanegas" del total de la llista serien uns 8,74 Km²  si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha) o uns 8,31 Km²  si fossin "fanegas de Cordoba" (1 "fanega" = 0,6121 ha). Si no associem a Almodovar les 357 "fanegas" de Villanueva de Siles, que passem com cedides per Hornachuelos, el càlcul el fariem sobre 1000 "fanegas", quedant-nos aleshores amb 6,44 Km² si fossin "fanegas de marco real" o només 6,12 Km² si fossin "fanegas" de Còrdova.
(3) Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de l’època, de Tomas Lopez de Vargas Machuca.
(4) "La tierra de Cordoba", de Juan Bautista Carpio Dueñas (Universidad de Cordoba i CajaSur, any 2000), pàgina 70.
(5) El plànol es pot trobar i descarregar de la Biblioteca Digital Hispánica o de la web del Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía; l'autor i data del plànol depenen de la font d'informació.
 

La superfície cedida per Hornachuelos

Més endavant comentarem el perquè, però si deixem de banda les 42,5 faneques del cortijo El Bramadero cedides per Palma del Río, ens queda molt fàcil per calcular quina extensió de terreny va cedir Hornachuelos per a la formació de Fuente Palmera i aquest és el resultat que fem constar en la taula següent que és la part corresponent a Hornachuelos de la llista amb que hem començat. Com podeu observar hi hem deixat un espai o fila en blanc a on considerem que hi hauria de constar la dehesa de Villanueva de Siles, tal i com hem comentat en l'apartat anterior corresponent a Almodovar.
Formació de Fuente Palmera - Hornachuelos
Plànol actual del terme d'Hornachuelos indicant, en verd, la part cedida l'any 1768 per a la formació de la colònia de Fuente Palmera.
  Lloc (any 1768) Lloc avui Extensió en fanegas Extensió en Km²

1

Tierras del Picacho part del municipi de Fuente Palmera 5200 37,82
         
 

Superfície total:

5200 fanegas (1) 37,82 Km²
La forma de càlcul dels Km² cedits per Hornachuelos l'obtenim simplement restant, de l'extensió total del terme municipal de Fuente Palmera, les superficies cedides per Écija i per Almodóvar calculades anteriorment per nosaltres, tal i com indiquem en aquesta llista:
Superfície corresponent a Extensió en Km² Font d'informació
municipi de Fuente Palmera 74,73 MHAP (2)
cedida per Écija (1768) - 27,48 càlcul propi
cedida per Almodóvar (1768) - 9,43 càlcul propi
 
 

Superfície total:

37,82 Km²  
Aquest resultat final de 37,82 Km², que representem gràficament en la imatge de l'esquerra, seria equivalent a unes 5873,58 fanegas si fossin de marco real, o a unes 6178,73 fanegas si fossin fanegas de Còrdova.
 

Repetint el comentari de que tots aquests resultats finals son una aproximació, per a nosaltres és vàlida la xifra de càlcul propi de 37,82 Km² com a superfície cedida per Hornachuelos per a la formació de la colònia de Fuente Palmera.

(1) Com a curiositat: aquestes 5200 "fanegas" serien equivalents a uns 33,48 Km² si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha) o be a uns 31,83 Km² si fossin "fanegas de Còrdoba" (1 "fanega" = 0,6121 ha). Si hi afegim les 357 "fanegas" de la devesa de Villanueva de Siles, que hem comentat en l'apartat d'Almodóvar, ens resultarien un total de 5557 "fanegas" que correspondrien a 35,78 Km² si fosin de "marco real" o a 34,01 Km² si fosin "fanegas de Còrdova".

(2) Actualment consten 73.74 Km² com a superfície del terme municipal de Fuente Palmera segons Datos del registro de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Publicas.
 

La superfície cedida per Palma del Río

Ens queden per comentar les 42,5 fanegas (1) del cortijo El Bramadero que, segons la llista elaborada per García Cano amb dades del Archivo Histórico Nacional, van ser cedides per Palma del Río. El nostre dubte en aquest cas es basa en el que podem observar en les imatges següents:
Formació de Fuente Palmera - Palma del Rio Formació de Fuente Palmera - El Bramadero

La imatge de l'esquerra és un plànol actual del terme municipal de Palma del Rio indicant, en verd, el terme municipal de la colònia de Fuente Palmera i en vermell la situació aproximada del "cortijo" El Bramadero. La imatge de la dreta és una ampliació de la zona que indiquem del plànol anterior per a poder comprovar amb més detall la situació del "cortijo" El Bramadero dins del terme municipal d'Hornachuelos.

 
Una primera observació és sobre la situació del terme municipal de Palma del Río en relació amb el de Fuente Palmera; podem veure que la única part de Fuente Palmera que limita amb Palma del Río és la formada per les aldees de Silillos i Fuente Carreteros que paradoxalment ocupen unes terres cedides per Écija tal i com expliquem a “La reacció d’Écija”.
També indiquem la situació del cortijo El Bramadero; podem veure que pertany principalment al terme municipal d'Hornachuelos, no pas al de Palma del Río.
Per tant, el que plantegem a partir d’aquestes dues observacions és que aquestes 42,5 fanegas potser no van anar a parar a Fuente Palmera, sinó que van servir per compensar al propietari d’algun altre terreny, segurament d’Hornachuelos, que sí que deuria passar a formar part de la colònia. També hem de dir que desconeixem si el cortijo El Bramadero ocupa avui, o ocupava l'any 1768, terres dels dos termes municipals: Hornachuelos i Palma del Río.
 
Segons García Cano, igual que amb la dehesa de Villanueva de Siles, l’any 1773, per part del bisbat de Còrdova encara es tracten de recuperar aquestes 42,5 fanegas del cortijo el Bramadero del termino de Palma al·legant que no eren un terreny erm i que estaven en cultiu quant es van cedir per motiu de les Nuevas Poblaciones; és a dir, es continua dient que son "de Palma del Río". De la mateixa manera que amb l'al·legació que comentem anteriorment, referent a Villanueva de Siles, tampoc coneixem el resultat d'aquesta al·legació enfront de la Real Hacienda.

En definitiva, Palma del Río va cedir 42,5 fanegas amb l’objectiu indirecte de la formació de la colònia de Fuente Palmera, probablement com a compensació per uns altres terrenys que sí que van passar a formar-hi part.

(1) Com a curiositat: les 42,5 "fanegas" de Palma del Río serien 0,27 Km² si fossin "fanegas de marco real" (1 "fanega" = 0,6439 ha) o 0,26 Km² si fossin "fanegas" de Còrdova (1 "fanega" = 0,6121 ha).

 
Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges. Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"