 |
|
| www.fuentepalmera.org |
|
||||
|
|
|||||
| La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i | |||||
| el Fuero de las Nuevas Poblaciones | |||||
| Inici i altres | Els procés de la colonització | Els personatges que hi van intervenir | Informació relacionada | ||||||
| Inici | Motius de la colonització | Campomanes | El Sacre Imperi | ||||||
| La propaganda | Maria Anna Imling | Principat de Salm | |||||||
| Els meus avantpassats | Las Reales Cedulas | Olavide | Expedició a Kourou | ||||||
| El camí d’arribada | Thurriegel | Manteistes i col·legials | |||||||
| On es van ubicar | Thurriegel (punts de vista) | ||||||||
| Fonts d’informació | I aquells grecs? | Sobre la web i links | |||||||
| Bibliografia i enllaços |
|
Contacte i consideracions | |||||||
| Literatura | Enllaços - Webs amigues | ||||||||
|
La propaganda per reclutar colons |
|||||||||
| (o "El port de la felicitat") | |||||||||
|
Apart
de la publicitat impresa a Madrid per Antonio
Sanz el 15 d’abril de 1767, en francès i titulada “Bienfaits de |
|||||||||
| Aquestes son algunes de les pagines de propaganda que, de forma clandestina i amb càstig per al seu posseïdor, es trobaven a molins, tabernes, gremis i tallers. L’emperadriu Maria Teresa d'Àustria i l'elector Karl Theodor de Baviera, entre d’altres, van dictar disposicions contra l’emigració per evitar el despoblament del seu país, malgrat que n’havien permès alguna d’anterior. | |||||||||
| La primera es potser la mes coneguda de totes: "El port de la felicitat". | |||||||||
|
|||||||||
| Qui llegia això era gent que buscava desesperadament alguna cosa millor o d’altres que estaven acostumats a una mena d’ociositat per que feia temps que no treballaven o per que no ho havien fet mai, la situació econòmica en bona part d'Europa no era gens bona amb soldats sense feina, xusma i pidolaires. També hi havia molta gent desenganyada i retornada d’altres empreses colonitzadores on no van trobar el que s’esperaven; com potser tampoc ho trobarien aquí. | |||||||||
|
|
|||||||||
|
Un altre pagina dels pamflets de propaganda es aquesta, amb el començament o títol de "La ma servicial". En els seus 17 articles n’hi han almenys 15 que fan referència a un o més articles del "Fuero" de les "Nuevas Poblaciones" o de les "Instrucciones" per les caixes de recepció per rebre i conduir les arribades de colons als seus destins, encara que amb un llenguatge recargolat i rim bombant i parlant només de drets i gens de deures. També hi ha alguna informació que es diferent en el "Fuero" o que no hi es en cap dels seus articles. |
|||||||||
|
La ma servicial, |
|||||||||
|
amb que Sa Catòlica Majestat el Rei d’Espanya ajudarà en qualsevol mena de necessitat als 6000 colons alemanys i flamencs (que portarà el senyor Johann Kaspar von Thürriegel com a servidors residents al Regne d’Espanya segons el contingut de contracte que te tancat i signat). |
|||||||||
| 1- El seu hostalatge i alimentació aniran pel compte del rei des del moment del seu desembarcament fins a l’arribada al lloc on s’establiran. | |||||||||
| 2- Es repartiran, al principi, en pobles de 20 a 30 cases. | |||||||||
| 3- Cada cap de família rebrà la seva pròpia casa de 60-62 peus de fons així com d’ample en la construcció de la qual hi concorreran els colons. | |||||||||
| 4- Cada casa rebrà 50 “Fanegas” -cada “Fanega” son 268 peus del Rhin de llarg pel mateix d’ample- de terres aptes per començar a treure’n fruit, així com algun altre terreny a muntanya per plantar-hi vinyes i tota classe d’arbres fruiters a mes de tenir-hi pasturatge per les seves vaques, ovelles, cabres i porcs. | |||||||||
| 5- Cada 3-4 pobles es formarà un Consell o Administració que tindrà una terra comuna suficient on, sense distincions ni favoritismes, hi pugui pasturar el bestiar de treball. | |||||||||
| 6- Igualment cada casa rebrà allà les eines per treballar el camp, aixades, arades, rascles, carretons, i els artesans les eines necessàries per treballar els seus oficis. | |||||||||
| 7- Tanmateix per a cada llar i hauran 2 vaques, 5 ovelles, 5 cabres, 5 gallines, 1 gall i 1 truja. | |||||||||
| 8- Durant el primer anys es proporcionarà tot l’aliment necessari, així com totes les llavors pel cultiu. | |||||||||
| 9- Els nous pobladors tindran tota mena d’ajuda de manera que puguin progressar en bones condicions. | |||||||||
| 10- Es farà i conservarà un registre per escrit de la terra o propietat de cada nou poblador. | |||||||||
| 11- Es determinarà el temps en qual la terra ha de ser posada en condicions i cultivada. | |||||||||
| 12- Tots els nous pobladors i els seus descendents conservaran tots aquests bens que s’han dit, sempre que es mantinguin indivisos i en el bon estat en que es van rebre. | |||||||||
| 13- Els primers deu anys estaran exempts de tots els tributs de manera que les gents que hi visquin aquest temps puguin fer progressar les seves cases en bon estat. | |||||||||
| 14- Ells i els seus descendents gaudiran de les mateixes llibertats i privilegis que els altres súbdits de sa majestat sense cap mena de diferencia. | |||||||||
| 15- Hi hauran religiosos del seu país i de la seva llengua tant de temps com calgui admesos com a rectors fins que ells o els seus fills aprenguin la llengua del país. | |||||||||
| 16- Aquests nous pobladors tenen la suprema voluntat Reial de ser atesos amb la major humanitat i gentilesa, i el altament apreciat Reial Consell de Castella (1) com a Tribunal Suprem d’Espanya i amb el seu mundialment conegut amor a la Justícia farà la mes estricta vigilància de la correcta aplicació de totes aquestes anteriors garanties. I així queda establert | |||||||||
| 17- Totes aquestes Gracies Reials, de les quals han estat plenament informades, esperen a les persones que vulguin participar de tots aquests avantatges en un nou assentament en un país agradable i saludable amb tota mena d’arbres fruiters, jardins, llegums i igualment vins, així com oliveres. Plantacions de tota mena de deliciosos productes en gran abundància dels que es pot prometre per endavant la mes gran recompensa al esforç i treball per la bona reglamentació que s’aplicarà en aquest cas, la qual haques fet feliços als residents si s’hagués aplicat tan bé com aquesta vegada una justa i correcta distribució. | |||||||||
| Madrid 15 d’abril de 1767 | |||||||||
| (1) "Rath von Castillien" a l'original (Consejo de Castilla) | |||||||||
|
|
|||||||||
|
Un altre part del text de propaganda que no te pèrdua. El títol en alemany es "Offentliche Nachricht und Anhang"; n'hi ha que l'han traduït com "Clara noticia i annex" o "Avis al públic", a mi però m’agrada més el que he posat. He afegit uns quants aclariments o comentaris, la majoria son per qüestió de traducció, però se'n podrien posar bastants més. |
|||||||||
|
Informació local i suplement. |
|||||||||
| Com tothom sap, Espanya es un país de clima benaurat i un lloc tan beneit pel cel que ni el fred ni la calor poden mostrar el seu rigor. La seva situació es de entre 36 i 44 graus de latitud i 9 i 21 graus de longitud. Es una veritat que esta davant dels ulls. La seva terra es una de les mes fèrtils d’Europa, i les mars que envolten aquest molt noble país des del canto de sortida fins al de posta del Sol son benaurats camins pel mes gran comerç amb tots els països i parts del món. Dona el millors blat, blat de moro, ordi, mongetes, carxofes, coliflors, espàrrecs, enciams i d’altres, en la major abundància i amb poc treball. Tota mena de bestiar boví , cavalls, mules, ases, bens amb la millor llana i amb la carn mes gustosa del mon; cabres, porcs, caça negra, roja i de plomes i peix per fregir, se’n troben tan bons i de tan bon gènere com no se’n poden trobar en cap més país del món. Te a més a més els vins mes deliciosos del mon, oli i seda, ametlles, taronges agres, llimes o llimones, figues, magranes, peres, castanyes, pomes, nous, cireres o prunes i una quantitat abundant d’altres arbres fruiters desconeguts a alemanya que creixen de presa en les valls i turons. També es produeixen en quantitat sucre, arròs i sal. Les seves muntanyes amb mines d’or, plata, coure, plom, ferro i mercuri son del mateix color del que estan plenes, necessiten ben aviat per treballar als miners alemanys, i sembla que la divina providència satisfà als seus habitants amb els mes preciosos regals, fantàsticament, la part mes gran del país que dona al mar Mediterrani es un jardí verd de primavera constant i on en totes les estacions a traves dels arbres florits la neu no es veu mai. | |||||||||
| En aquells temps llunyans quan els romans van conquerir als cartaginesos aquests grans estats s’hi comptaven 50 milions d’habitants (1) que treien grans riqueses del seu gran país i un considerable profit de les exportacions dels productes dels seus arbres i camps. Els víkings, els gods i altres pobles del nord, com els bàrbars, que van arribar pel mar, van sotmetre aquest país i amb un seguit de guerres van rebaixar considerablement la població d’aquestes nobles terres. El rei Ferran el Catòlic amb l’expulsió dels bàrbars i amb la conquesta del Nou Mon va aconseguir finalment el complet esgotament del recurs humà d’aquest gran imperi, i això causa que avui totes les terres, molt amples i extenses, es vegin improductives i deshabitades, on la fèrtil terra adorna totes les planes, turons i muntanyes amb rics i fragants romanins, sàlvies, farigoles, lavandes i altres delicioses plantes, l’ull ansiós, que en alemanya en els millors jardins no ho pot veure tan bonic i dòcil, es com un element invisible que fa reconèixer la seva bondat i considera el desig de, amb tota cura i treball, posseir-ho. Als governs que hi ha hagut dels diversos monarques espanyols després de l’expulsió dels bàrbars, s’hi han succeït multitud de presentacions de espanyols i estrangers, a les que la corona s’ha interessat peculiarment, per mostrar, proposicions per repoblar les terres desertes. Amb la Guerra de Successió espanyola i d’altres hi han hagut freqüentment confusions i obstacles per enfocar l’atenció en tan important tema que requereix aplicar-hi unes regles i mesures de cert nivell. | |||||||||
| Al Rei, que avui gloriosament governa, diverses persones li han fet també diferents propostes i sa Majestat considerant com un pare benvolent la felicitat de les seves gents i com a Rei que en la seva Monarquia hi te el recolzament d’un Ministre competent i apassionat, decideix l’ampliació dels seus pobles i a mi finalment ha concedit la confiança Reial i ha aprovat la acceptació de la meva proposta per la introducció d’alemanys i flamencs a aquestes colònies en aquestes condicions on hi ha avançat gràcies inesperades i fa públic amb el segell de la Corona imprès i la signatura manuscrita de Sa Reial Graciosa Majestat i del molt Alt President del Consell de Castella, sa Excel·lència el Comte de Aranda i altres diferents Cavallers del Consell el dia 2 d’abril de 1767 en el Reial Palau del Pardo a Madrid i entregat a mi en ma aquest Contracte el 7 del mateix mes i imprès per coneixement de tothom en llatí i castellà o espanyol. | |||||||||
| ¿Quines persones, a ben segur, no meditarien llargament en deixar la seva terra si no tinguessin cap propietat o fos petita, i en un amarg sospir suessin en la pobresa, o si ni uns treballant durament llaurant, ni altres amb els seus diversos coneixements artesans, fossin dignes de guanyar el mínim necessari per a una miserable alimentació? I encara menys, no poden esperar donar benestar als seus fills en uns llocs aspres i amb pobles amb massa habitants! A quines persones, dic, els hi costaria de marxar, probablement enseguida, a la benaurada i fèrtil Espanya? Si considereu que no nomes gaudireu dels avantatges dels 17 articles previs a aquesta Informació local del Port de la Felicitat o del Tresor Reial Espanyol, immediatament a la seva a arribada a Espanya, també gaudireu fidelment i correctament, de tota la ajuda Reial que indica el meu Contracte per que pugueu fer el viatge cap Espanya. Ningú ha de témer un destí advers a Espanya, terra agradable i fèrtil adjacent a França, com el d’aquella bona gent alemanya que seduïts van anar mar enllà a la freda Amèrica i altres, els països Nòrdics, o als països Moscovites que estan mes de mig any coberts per la neu, o que posteriorment van entendre que van ser arrossegats enganyats i que ara una bona part es troba en una mísera situació. També estar permès a tots els joves de casar-se, per la cerimònia cristiana catòlica, quan a aquestes joves gents els sigui mes favorable, be sigui abans de sortir del seu país o a l’arribada a Alsàcia on som els meus Comissaris i jo, o en els ports de mar abans d’embarcar o tot just a l’arribar a Espanya; i aquesta jove parella casada serà considerada com una família i tindrà els mateixos avantatges de rebre bestiar i terres. Tots aquells que vulguin anar a Espanya des de Westfàlia o Baix Rhin es dirigeixin a Amsterdam o Roterdam a Holanda; els Flamencs ho tenen mes a prop a Ostende, Dunquerke o Havre-de-Grace (2) i a cadascun d’aquests llocs contactaran amb els Senyors Cònsols espanyols i aquests els remetran amigablement als meus enviats a cada lloc els quals oferiran tant als nens petits com als adults grans no nomes el viatge i el menjar de franc en vaixells cap Espanya sinó la manutenció i hostalatge, també a Amsterdam, fins que el vaixell surti, pagaments que faré segons indica el meu contracte. Si els veïns o gent d’un mateix lloc s’ajunten podran fer no nomes el viatge en companyia fins a Espanya sinó també continuar com a veïns en aquesta terra tan agradable i fèrtil doncs els pobles s’edificaran de 20 a 30 cases. | |||||||||
| Tots aquells que vinguin de Juliers (3), Colònia, Trèveris, Luxemburg, Magúncia, Eichsfeld, Turíngia, Francònia, Palatinat-Neuburg, Bohemia Alemanya, Salzburg, Tirol, Suàbia, províncies o terra de Renània Palatinat, així com de la Selva Negra o altres regions alemanyes, que facin el camí mes convenient cap a Alsàcia, on a Schlettstadt (entre Colmar i Estrasburg) o també a Belfort, Montpeller, Besançon, Dole, Auxonne, Chalon-sur-Saône, Lió, o Avinyó on trobaran els meus Comissaris, que no nomes els informaran sobre el millor camí fins a Marsella o Seta (4) sinó que els entregaran per ordre meva a cada persona, tant a un nen d’un dia com a un home de 65 anys, diners per tenir un bon camí, quatre Creuers del Rhin o 3 Sols francesos per cada llegua (5) des de el lloc de casa seva fins a Marsella o Seta. Tots ells viatjaran sense càrrec cap a Màlaga a Espanya i durant la travessia se’ls proveirà de franc de bon aliment en els vaixells. Aquest creuer serà de 12 dies amb mal vent, de 8 amb vent mitjà i de 4-5 dies amb bon vent, el viatge serà agradable i distret doncs mai es deixarà de veure la costa, riba o litoral espanyol. | |||||||||
| Tots aquells que vulguin portar les seves eines, vestits o altres coses necessàries seves estaran lliures de peatge en tots els països i en les Reials Duanes espanyoles, i els fusters alemanys faran bé de portar les seves eines, perquè a Espanya no son de les mateixa mena i característiques com son fetes i a Alemanya. | |||||||||
| Els suissos seran igualment acceptats si tenen el document d’autorització del seu govern per marxar. | |||||||||
| (1) Fent referència a aquesta xifra de 50 milions dita en altres escrits: "Pregunto yo ahora por no dexar sin reparo este desatino, ¿en qué registro ú censo auténtico consta este general empadronamiento de ahora diez y nueve siglos? ¿Como cabian de pies sobre el suelo de esta peninsula tantos millones de personas que apénas pueden subsistir hoy en la mitad de la Europa civilizada?" (Cuestiones críticas sobre varios puntos de historia económica y militar, Antoni de Capmany, 1807) | |||||||||
| (2) Le Havre | |||||||||
| (3) Fa referència a territoris i no a ciutats: Ducat de Juliers, Electorat de Colònia, Electorat de Trèveris, Luxemburg (però no com el coneixem avui) etc. | |||||||||
| (4) "Cette" en el text en alemany del segle XVIII. Avui en alemany hagues escrit Sète o Sete, en occità també es Seta. | |||||||||
| (5) "Stund" en el text en alemany. Probablement en aquest cas compta a "llegua per hora". Veure l'explicació de la següent propaganda. | |||||||||
|
|
|||||||||
|
Missatges enganyosos |
|||||||||
| Un altre estratègia de Thurriegel va ser, sota el nom d’un tal "filantrop" anomenat Friedrich Gottlieb, el suposat enviament de cartes on els colons, un cop arribats i instal·lats animaven a els seus parents i amics per anar-hi. | |||||||||
| Aquesta es una mostra de carta enviada com a part d’altres comunicats per un tal Lorenz Oberdorff a Martinach (en alemany a l’original, encara que mes correctament es Martigny, al cantó francòfon suís de Valais) per incitar als agricultors a emigrar. | |||||||||
|
Benvolgut cunyat i veïns tots de Martinach, |
|||||||||
| Complint amb la paraula que us vaig donar us faig saber hem arribat be i amb bona salut i que estic amb la meva dona i els meus dos fills. A Seta, a França, 251 persones vem embarcar cap a Espanya i desprès de 10 dies de viatge ja érem feliços en terra espanyola. Els espanyols van fer una cordial rebuda al veure’ns arribar per mar al país que veiem com un paradís on la neu no es veu mai. El comandant ens ha autoritzat a triar per rebre amb altres compatriotes una zona en la qual vulguem establint-se. Hem trobat ja les cases acabades de construir. I us dic, en poques paraules, que no voldria pas vendre el que he aconseguit ni per 2000 florins, i això es el que es pensa a cada casa. Per la tardor vaig sembrar 8 fanegues i he plantat 24 oliveres, i del meu camp d’aquesta tardor en penso obtenir uns 50 tàlers (1). Jo et convido, estimat cunyat, i a tots els compatriotes de Martinach, per venir amb nosaltres tant aviat com pugueu. Tots estem molt bé i a gust. El lloc es diu Penuela (2) i està a 38 llegües (3) de Madrid. | |||||||||
| El teu fidel cunyat Lorenz Oberdorff. | |||||||||
| Mil salutacions per tots els de Martinach | |||||||||
| (1) El "tàler" es una antiga moneda de plata molt comuna a Europa al segle XVIII (es coneix des del segle XV). El seu valor depenia de la regió on es feia córrer. | |||||||||
| (2) Fa referència a La Peñuela, nom anterior de La Carolina abans d’anomenar-se com a tal. | |||||||||
| (3) En l’original en alemany diu "38 Stunds", (Alemany "stund/stunden", Català "hora/hores"). Si es compte a llegua per hora podrien ser "38 llegües" i si considerem una "legua castellana" serien uns 210Km. Actualment la distancia per carretera entre Madrid i La Carolina es de uns 275 Km. En el "pla de ruta" entregat als colons per anar de Schletstadt a Seta per indicar les llegües de camí diu "lieuës" en francès i "Stunden" en alemany | |||||||||
|
|
|||||||||
| Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
