|
Johann Kaspar Von Thürriegel
|
|
|
|
Va ser el responsable de
la proposta per reclutar colons alemanys i flamencs i de reclutar-los i transportar-los cap a Andalusia. Per alguns amb bona iniciativa i gran mèrit, per altres
fet amb tècniques
irregulars i falsa propaganda. |
| Hi ha varietat en els
qualificatius que se li apliquen en qualsevol idioma pel que fa a les
seves activitats, aventurer, glücksritter (caçafortunes), franc fripon (trapella), simulador, falsificador, dangerous
seducer (seductor perillós), impudent (atrevit, desvergonyit), extraordinary man (home
extraordinari), enterprising spirit (esperit emprenedor), crafty
disposition (tarannà hàbil)... |
| També hi han variants
sobre el seu nom en qualsevol article que en
parli, depèn del idioma del
cronista o de vegades es un error, ens trobem amb Johann, Johannes, Juan,
Joseph, Gaspard, Kaspar, Caspar, Gaspar, Rurrigel, Turiegel, Turriegel,
Thurriegl, Thürrigel... i de
vegades amb el "Von" i de vegades sense. |
| |
|
|
|
|
|
Partida de
bateig d'en Thurriegel |
|
31.Julii |
Renatus est
Joannes Casparus Patris Matthio Thirrigls rustici en
Goßersdorf, et Anna uxoris eius filius legitimus,
respondente Joanne Millpaur soluto ibidem |
|
31 de
juliol
(1722) |
Es renat
(batejat) Joannes Casparus pare Matthias Thirrigl pagès a
Gossersdorf i la seva esposa Anna fill legítim seu, va ser
padrí Johann Millpaur (Mühlbauer) solter del mateix lloc |
Casa pairal
de la família Thurriegel a Gossersdorf. La casa original es
va incendiar el 1830 i es va reconstruir cap al 1900, va ser
enderrocada l’any 2000. Ara només queda la construcció veïna
que es una pallissa o graner. |
|
| |
|
En
tota aquesta primera part de la biografia hi ha dos fets importants
per a
l’Europa d’aquell segle, tant pel que fa a les activitats de
Johan Kaspar Thürriegel com una de les causes per motivar a la gent
per emigrar o per que els governants promoguessin importants
moviments de gent per repoblar: |
|
El
primer es
la Guerra
de Successió Austríaca de 1740 fins 1748, i on Àustria va perdre Silesia a favor de Prússia, on hi van intervenir dues aliances:
Baviera, Prússia, Saxònia, França i Espanya en un bàndol i Àustria,
les Províncies Unides d’Holanda i Anglaterra en l’altre. El
segon es
la Guerra
dels Set Anys de 1756 fins 1763, per recuperar el control de Silesia
perduda per Àustria en la guerra anterior, i on hi van participar
Prússia, Hanover i Portugal d’una banda i Saxónia, Àustria,
França, Suècia i Espanya en l’altre. |
| |
|
De
Johann Kaspar Thürriegel s’acostuma a dir que va néixer el 31 de
juliol de 1722 (encara que aquesta es la data en que va
ser batejat) a
Gossersdorf
, Baviera, en una família pagesa amb passat nobiliari vinguda a menys. El pare,
Mathias Thirrigl era nascut a Zinzenzell i la mare Anna Maria (de soltera Wagner)
era nascuda a Gschwend i vidua de Andreas Meixner de qui ja
havia tingut 4 fills i dels que vivien dues filles (Margaretha i
Agnes). Era
el primer de 7 germans, Johann Kaspar (ell), Johann, Margaretha,
Caspar, Wolfgang, Johan Martin i Johan Baptist. |
|
Probablement va
estudiar als Jesuïtes a Straubing, on va aprendre llatí i francès,
que després li
va ser molt útil per fer d’espia.
Posteriorment va
treballar com administratiu a la cerveseria de Gossersdorf i desprès com
a escrivà judicial a Mitterfels. |
| |
|
 |
|
 |
| Baviera (Electorat de
Baviera) a mitjans del
segle XVIII com a part del Sacre Imperi Romanogermànic |
|
Baviera actualment com
a part de la República Federal Alemanya |
|
| |
|
L’any
1741 Johann Kaspar Thürriegel va participar a
la Guerra
de Successió d’Àustria en el bàndol bavar amb Karl Albrecht,
futur Emperador Karl VII, defensant els seus interessos en oposició
als d’Àustria de Maria Teresa d’Habsburg.
Allistat als paramilitars d’un conegut seu de Mitterfels, Johann
Michael Gschray, i contra la irrupció a Baviera dels també
paramilitars austríacs, dels Panduren de Franz von der Trenck,
les seves accions amb 19 anys d’edat van
fer que Karl Albrecht, impressionat, li dones una recompensa de 12
doblons i la promesa del grau d’oficial a l’exèrcit bàvar que
estava reservat als nobles. Es d’aquesta manera que pot incorporar
el “von”, també reservat a la noblesa, al seu nom.
|
|
|
|
Però
es va estimar més anar com a cadet al servei de França amb el Tinent
Coronel Barreau al regiment
La Mark, on sembla que hi havia mes possibilitats de promoció i on la
majoria de soldats eren bàvars, el maig de 1742. Va anar guanyant
punts fins arribar el 1748, al acabar la guerra de Successió d’Àustria,
a ser ajudant de camp del Mariscal General de França Hermann Maurice
de Saxe (Marschall Moritz von Sachsen en alemany) fent feines a les
campanyes de Baviera i Països Baixos com encarregat de propaganda i
espia. Allà el Mariscal de França Charles Fouquet, conegut com a
Mariscal de Belle-Isle, hi va veure un agent idoni per fer-lo portar
certs afers importants i entre les seves activitats destaca una
incursió d’espionatge a Menorca, en poder aleshores d’Anglaterra,
prèvia a la invasió francesa d’aquesta illa el 1756. |
|
Durant
la Guerra
del Set Anys, a les campanyes de Hanover i Prussia, va estar com a
ajudant dels Mariscals de França Goubise, Estréss, Richelieu,
Clermont, Contades i Broglie, i encarregat de la correspondència de
guerra pel Mariscal Belle-Isle. |
|
El
1760 havia estat promocionat a Tinent Coronel francès (französischer Obristlieutenant)
(1); en la partida
de bateig a Munic del seu primer fill el 29 de març de 1761 Thürriegel apareix
encara com a militar amb aquesta graduació i
al servei de França,
encara que per poc temps. |
|
Al
no poder obtenir el permís, potser per no apartar-lo de les feines
d’informació i correspondència, per reclutar i comandar els seus
propis soldats per servir a França va passar-se, encara en
la Guerra
dels Set Anys, al servei de Prússia amb el rei Frederic II el Gran, i
així poder reclutar i comandar un regiment de Freikorps a les
ordres del seu antic conegut General
Johann
Michael
Gschray amb el que va tenir una sèrie
de discrepàncies i que el va acabar denunciant com a espia francès.
Va
ser empresonat a Magdeburg l’agost 1761 i posteriorment absolt,
encara que retirat del servei, el gener de 1763 amb el grau de Tinent
Coronel de Prússia. |
|
|
|
(1)
Es
cita la graduació en el idioma original doncs traduir correctament el
nom d’una una
graduació militar es gairebé impossible atesa la falta d’equivalència
entre elles en els diferents exercits. A més en aquest cas es de
l’exèrcit
francès de 1760 i el text original d'on ha sortit la informació es en alemany. |
|
| Les imatges
anteriors,
excepte els mapes, i part de la informació son cedides per www.werner-wittig.de
|
|
|
Com diu Joseph Weiß en
la seva biografia ("Die
deutsche Kolonie an der Sierra Morena und ihr Gründer Johann Kaspar von
Thürriegel ..."), i com a conclusió de desprès de la retirada de Thürriegel
del servei a Prussia el gener de 1763: I ara què?
Doncs com que el
reclutar soldats no li va anar bé i li calia trobar un altre activitat
potser que proves el mateix però reclutant colons. |
| |
| El portar colons agrícoles
de forma organitzada, encara que no fossin del mateix país, a nous
territoris o a despoblats del propi no era cap idea nova. Recentment
hi havia les experiències, tant positives com negatives,
dels anglesos a Nova Escòcia, les de Maria Teresa d’Àustria a
Llombardia o al Milanesat, o les de Frederic Guillem I de Prussia a
Lituània. |
| L’octubre de 1749
el marques del Puerto, ministre de la cort de Madrid a L’Haia, ja
havia recomanat i havia treballat el projecte de portar colons a Amèrica;
aquesta idea, però, es va anular en una comunicació del marques de
la Ensenada
i per diversos motius el juny de 1750. |
| Thürriegel va fer
una proposta similar per portar colons a Amèrica al també
representant espanyol a L’Haia, marques de Puente Fuerte, que després
de ser enviada a Madrid va ser també denegada el novembre de 1763. |
| Aprofitant la
coronació de Joseph II a Frankfurt, l’abril de 1764, contacta amb
l’enviat espanyol comte de Mahoni amb qui inicia una nova tàctica
d’aproximació pel seu pla de colonització. |
| |
| Sol·licita a Berlín, sense èxit, serveis pel seu rang de Tinent Coronel. Aconsegueix,
però,
entrar al servei del comte Ludwig von Holnstein, governador d'Amberg, a Baviera, però no per massa temps, doncs necessita diners
i falsifica uns papers amb l’objectiu de recaptar-ne per una
inexistent expedició de tropes fent-se passar per un tal “capità
baró Nothafft”. Es detingut, jutjat i el març de 1765 es
expulsat de Baviera. |
| |
|
 |
El 1766 Thürriegel va publicar
un escrit difamatori com a acte de revenja al General
Gschray amb el títol: "Der glückliche Bayerische Eisenamtmann, oder merkwürdige
Lebensgeschichte des berüchtigten Königl. Preußischen
Generalmajors Herrn v. Gschray”
|
|
"L’alegre esbirro bàvar, o l’estranya historia de la vida
del molt conegut Reial General de Brigada Prussià Herrn v. Gschray" |
| |
|
|
El febrer de 1766 retroba a Viena al comte
Mahoni de qui aconsegueix una recomanació per viatjar a Madrid.
|
|
A
l’abril de 1766 el trobem a Augsburg amb la seva dona, el seu fill
i la seva cuidadora i amb tres oficials expulsats de Baviera per joc
brut. Es per aquests oficials, amb qui te el tracte de emprar-los al
comandament del cos de tropes que segons ell crearà al servei del
rei d'Espanya, per qui probablement demanarà alguns dels graus i
sous d’oficial a l’hora de negociar les condicions del seu "pla
de colonització". De moment n’hi ha un d’ells, Kaspar von
Zarriwary que els acompanya i li finança el viatge a Madrid. |
|
|
|
El mes
de maig apareix per Madrid, no pel seu projecte de reclutar colons
sinó, segons va córrer la veu, per sol·licitar permís per
fabricar espases “com les que es fan a Solingen”. En Thürriegel
es va presentar al baró Sarny (representant de Baviera a Madrid)
com a ciutadà Bavarès i li va demanar que l’introduís per
parlar amb el Ministre de Guerra. Va insistir varies vegades a Sarny però el baró no
podia intervenir sense autorització de la seva cort. |
|
Presentà sempre els seus papers
de militar però amagant els seus orígens i donant sempre prioritat
als de la seva parella Maria Anna que no es cansa de presentar com a
“filla natural de l’Emperador Karl VII i comtessa von
Schwanenfeld”. |
|
Li va costar uns quants mesos de gestió fins que no va trobar
un intermediari del Ministerio de la Guerra
que li aconseguís un accés a la Cort
i poder presentar el seu “pla de colonització”. Primer
ho va tractar amb el secretari d’Hisenda, Miguel de Muzquiz, amb
l’ajut d’un intèrpret, Pedro Castaing Walrave, doncs el seu
nivell de castellà no era prou bo. Aquesta primera oferta era per
entregar 6000 colons per Espanya, Puerto Rico o qualsevol altre lloc
d’Amèrica demanant, entre d’altres condicions, un grau i sou de
coronel per a ell a més de reconèixer el grau i sou d’oficials
dels seus 8 col·laboradors; l’1 d’octubre de 1766 se li
asseguren per decret els graus i els sous però per després que
hagin fet el servei. |
| |
|
|
Fragment en francès al final
d’una carta de data desconeguda (probablement de entre Pasqua
1768 a Pasqua de 1769 o posterior), la major part de la qual escrita en
alemany, de Johann Kaspar von Thürriegel a Albrecht von Haller,
poeta i metge (anatomista i pare de la fisiologia moderna) a
Berna, a qui demana ajut i on li comenta els orígens de la seva dona Maria Anna
Imling com a filla natural de l'Emperador Karl VII i de la
Comtessa de Schwanenfeld. Aquí signa com a Tinent Coronel
Prussià "Lieut-Colonel Prussien". |
| |
|
| L’allargament de l’assumpte ja anava acabant amb la paciència i els
diners de Thürriegel, així que el 18 d’octubre de 1766 va enviar
al Rei, que estava a El Escorial, un Memoràndum (sembla que per
tranquil·litzar la situació arran d’un Memoràndum anterior de
la seva dona on demanava una compensació pel llarg viatge i per
l’estada a San Ildefonso que valora en 50 rals diaris) on demana
que se li concedeixi la Contracta
amb signatura i Segell Reial a fi de poder començar la feina. |
| Dins
d’aquest Memoràndum s’inclou a més un primer esborrany de
la Contracta
redactada pel Sr. Muzquiz atesa la poca fluïdesa en castellà de Thürriegel.
En aquest esborrany es compromet a portar en un termini de 8 mesos a
6000 alemanys o flamencs, catòlics, artesans i agricultors per ser
enviats a Puerto Rico, Perú o quedar-se a Espanya. Rebent 326 rals
en el moment de l’arribada de cada colon a Espanya (a Cadis o La Corunya). Cada colon per les Indies rebria 40000 vares quadrades de terra i
bestiar i eines per la casa i l’agricultura; tots tindrien capellans
de la seva nacionalitat. |
| |
| Muzquiz
demana l’opinió com a coneixedor del territori americà a
Pablo
de Olavide, peruà i director aleshores del Hospicio de mendigos
y vagabundos de San Fernando; aquest i posteriorment el
secretari de Marina i Indies, Julian de
Arriaga, no ho valoren massa
favorablement i modifiquen els termes del projecte. Considera
Olavide que cal vigilar en quines condicions i a quin lloc d'Amèrica
s’envien alemanys i flamencs per
2 motius: primer perquè son blancs, i allà els blancs no treballen
el camp, i segon perquè no “s’espanyolitzaran” ja que no
conviurien amb espanyols. Suggereix entre d’altres coses que
s’enviïn dos terços d’espanyols que podrien sortir dels
Hospicios de Madrid i de San Fernando. El ministre
d'Indies, Julian
de Arriaga, fa greus objeccions a l’idea d’enviar colons a Amèrica
i a mes proposa que el projecte passi a estudi dels virreis, bisbes
i presidents de les Audiències d’aquells Dominis. |
| |
| El
13 de novembre de 1766 es passa al Consejo de Castilla pel seu
examen i es decideix que els colons no s’enviaran a Amèrica sinó a Sierra
Morena. |
| |
|
|
Part del projecte de
colonització de Thürriegel on fa una "complexa"
demostració matemàtica on mostra que si es reparteix una
llegua quadrada de terra en 38x38 finques i a cada finca s’hi
instal·la un
colon hi haurà en total 1444 colons. |
|
Els costats del quadrat
exterior son de
una llegua de 20 graus, 7660 vares castellanes. Es a dir 200
vares de costat per cada finca (40000 vares quadrades, uns
28000 metres quadrats per finca bastant menor que les 50
"fanegas" del projecte definitiu que son uns 323000
metres quadrats). |
|
(La
imatge està treta del llibre "Nuevas
Poblaciones en la España de la Ilustración" de
Jordi Oliveras Samitier, on s’indica que
l’original es del
Archivo Historico N. Gobernacion, 2152/2) |
| |
|
El
18 de gener de 1767 es passa el projecte a consulta pels termes
financers al Fiscal del Consejo
Pedro Rodriguez de Campomanes que
aprova i recolza les propostes, s’adaptaven perfectament a les seves
idees econòmiques de projectista, retornant-lo amb algunes
modificacions a Junta de Ministres on es negocia novament el 16 de
febrer. Es finalitza el projecte de contracta el 20 de febrer de
1767 amb, entre d’altres, les següents correccions:
|
| El
termini de lliurament passa de 8 mesos a 1 any; els 6000 colons han
de ser meitat agricultors i meitat artesans (s’especifiquen alguns
tipus d’artesans no admesos com per exemple perruquers); de les
1000 persones de 40 a
55 anys nomes una tercera part (aquest percentatge no es deia) serà
major de 50 anys a excepció dels 200 avis o avies de fins a 65
anys; els 3000 colons de 16 a
40 anys han de ser al menys la meitat de sexe masculí i les dones
no han de passar de
30 a
35 anys (aquestes dues ultimes condicions no hi eren). L’arribada
per l’oceà Atlàntic serà a Sanlucar de Barrameda, aquells que
arribin pel Mediterrani ho faran a Màlaga o Almeria. Tots el colons
tindran 10 anys d’exempció d’impostos així com la garantia de
tots els drets civils; fins que no coneguin el idioma del país
tindran assistència religiosa en el seu idioma matern. Si Thürriegel
morís abans de l’acabament del contracte i desprès de la
introducció de 3000 colons la seva dona rebria una pensió de
viudetat i el seu fill una assistència especial. |
| |
| El
Consejo aprova les modificacions i el 28 de febrer de 1767
s’aprova la proposta per Reial Decret i s’ordena copia oficial del contracte amb Thürriegel, en llatí i
castellà. La proposta s’eleva doncs a
contracte, el 30 de març de 1767 i el 2 d’abril de 1767 es fa
publica la Reial
Cèdula
amb les condicions del contracte amb Thürriegel per la introducció
de 6000 colons alemanys i flamencs a Sierra Morena. |
| El
5 de juliol es publiquen dues altres Reials Cèdules amb les Instrucciones per les caixes de recepció de colons i la
Instruccion y el Fuero de Poblacion redactats per Campomanes
i Olavide. |
|
| També
es passa avís al Secretari d’Estat, marques de Grimaldi, perquè
ordeni als representants d’Espanya a l’estranger que acreditin a Thürriegel i facilitin els transits i embarcaments dels colons i
s’assegurin de la bona marxa del contracte signat comprovant
l’origen i religió de qui vulgui venir. |
| |
| Amb
un avançament de 6000 rals i una publicitat impresa a Madrid per
Antonio Sanz el 15 d’abril de 1767, en francès, titulada
“Bienfaits de
la Majesté Catholique
en faveur de 6 mille Colons Flamands et Allemands” l’1 de juny
se’n va amb la seva família cap a Frankfurt per controlar des
d’allà als seus agents en els països catòlics europeus. |
| |
|
|
|
 |
|
 |
|
El text del paper que sosté
Thürriegel en el seu retrat diu (1): |
|
"Den 24 July 1767
vollendete ich mit Sr. Königl. Majestät geschlossenen Kontrakt, Kraft
welchem 7321 Familien aus Teutschland zur neuen Kolonie der Sierra
Morena eingeführt und vom König aufgenommen worden sind. J. C.
Thürriegel kön. preuß. Obrist"
|
|
"El 24 de juliol de 1767 vaig
completar el contracte amb sa Reial Majestat amb la força del qual
es van introduir i van ser acceptades pel Rei 7321 famílies de
terres alemanyes a la nova colònia de Sierra Morena. J.C.
Thürriegel Reial Coronel Prussià" |
|
|
|
|
|
Imatges de
Johann Kaspar von Thürriegel i de la seva dona Maria Anna Imling.
Aquests quadres estan desapareguts des de la Segona Guerra Mundial. |
|
|
|
(1) Alguns autors, per exemple Joseph
Weiss, indiquen que el final d’aquest text es "J. C. Thürriegel
kgl. span. Obrist"; es a dir: "J. C. Thrürriegel Reial Coronel Espanyol".
Nosaltres hem posat la que indiquen Werner Wittig a la seva web
o Valentin Streffleur a "Österreichische militärische Zeitschrift"
de 1866. El numero 1 de 7321 es poc definit però tots opten per
aquesta xifra. |
|
|
|
Les imatges
dels quadres i part de la informació son cedides per www.werner-wittig.de
|
|
| |
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
