Maria Anna Imling "von Schwanenfeld"

Cal incloure una petita explicació separada sobre la dona de Johann Kaspar von Thürriegel i els seus orígens.

El 1760 es van casar Johann Kaspar von Thürriegel i Maria Anna i si hem de fer cas al que Johann Kaspar indica en una carta a Albrecht von Haller, un poeta i metge de Berna (anatomista i pare de la fisiologia moderna), es va casar amb Maria Anna von Schwanenfeld, filla d’una relació esporàdica (“natural espúria” ve a dir a la carta) de l’emperador Karl VII amb la Comtessa de Schwanenfeld.

“Car elle est fille naturelle de feü a Empereur Charles VII. A sa mère déjà mort, quand ma femme n’avait que neuf mois, fut une jeune Comtesse de Schwanenfeld”

Altres fonts, cap d’elles concloent, fan que l’origen de Maria Anna sigui bastant incert. El títol “von Schwanenfeld” no es una invenció de Johann Kaspar Thürriegel i existia realment (encara que 200 anys desprès però de saga antiga i com a exemple, Ulrich Wilhelm Graf Schwerin von Schwanenfeld va ser un dels militars relacionats amb l’atemptat fracassat contra Adolf Hitler del 21 de juliol de 1944). L’ambaixador de Baviera a Espanya, Baró Sarny, comenta en una carta que "la senyoreta von Schwanenfeld" es filla d’un music de la Guàrdia de Munic, de cognom Imling, i que Thürriegel l’ha coneguda com a empleada d’un Secretari de Finances també a Munic. En la primera visita a Espanya (amb la suposada intenció de fabricar i vendre espases i poc abans de proposar el seu pla per portar colons alemanys i flamencs a Sierra Morena) i amb Sarny al davant, la presenta com a Comtessa de Schwanenfeld i com a filla de la Comtessa del mateix nom i de Karl VII arran d’una visita de l’Emperador el 1743 a Augsburg. També està documentat que el gener de 1744 voltava per Augsburg un Baró von Schwanenfeld amb el Regiment d’Infanteria Preysing.

Durant els tractes entre Thürriegel i els germans Thibal pel transport dels colons des del port de Seta, Maria Anna va anar a Montpeller on va fer-hi una estada de tres mesos a casa dels Thibal alternada amb alguna anada a Seta i a Nimes; la acompanyava un tal abat Glocker (1) que "no tenia ni sabates ni mitges" i que afirmava ser “bisbe de Sierra Morena”. Exigia que se la tractes com una dama i es feia servir quantitats de menjars als quals hi invitava molts convidats estrangers i consumia força cafè, xocolata i licors; hagués acceptat el present d’un rellotge d’or, com una simple operació del contracte signat pel seu marit.