www.fuentepalmera.org
català castellano
 
 

La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i
el Fuero de las Nuevas Poblaciones

De la web i un racó personal El procés de la colonització Personatges que hi van intervenir Informació relacionada
Inici - Contacte - Noticies Motius de la colonització Campomanes El Sacre Imperi
Els meus avantpassats La propaganda de Thürriegel (1ª part) Maria Anna Immling Principat de Salm
Enllaços - Webs amigues La propaganda de Thürriegel (2ª part) Olavide Expedició a Kourou
  Les Reales Cédulas Thürriegel Manteistes i col·legials
Sobre Fuente Palmera El camí d'arribada Thürriegel (punts de vista) Vares i fanecades
El començament On es van ubicar   Peus i toises
La reacció d'Écija I aquells grecs? Fonts d’informació Una llegenda
La formació de la colònia   Bibliografia i enllaços  
    Literatura  

"En la Ciudad de Écija en veinte i seis de Abril de mil setecientos cinquenta y uno (...)
3--- Que ocupa el termino de Levante a Poniente ocho leguas de tres mil varas cada una, y del Norte al Sur siete, y de circunferencia veinte y quatro, que se andaran en veinte y quatro horas, su figura es la que queda puesta al principio de esta Pieza confronta a Lebante con termino de Santaella a Poniente con los de Palma y la Campana, al Norte con el de Hornachuelos y al Sur con los de Marchena y Osuna."
(Resposta de la Ciudad de Écija a la tercera pregunta del Catastro de Ensenada: "Qué territorio ocupa el término, cuánto de levante a poniente y del norte al sur, y cuánto de circunferencia, por horas, y leguas, qué linderos o confrontaciones; y qué figura tiene, poniéndola al margen". Curiosament ignora el límit amb Guadalcázar, mentre que des de Guadalcázar si que consideren el seu llindar amb Ecija. Des d'Ecija, en canvi, declaren límit amb La Campana quan els límits son amb la villa despoblada de La Moncloa i amb Fuentes (avui Fuentes de Andalucia) com així ho declaren aquestes dues localitats en les seves respectives respostes.)

 La reacció d’Écija

 
Écija va ser la població que més terrenys del comunal (baldíos comunales) va cedir per a la formació de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia de La Carlota, Fuente Palmera i La Luisiana (San Sebastian de los Ballesteros, que havia pertangut als jesuïtes, estava dins del terme de La Rambla); en particular va ser també la que més en va cedir per a la fundació de Fuente Palmera. Aquesta circumstancia juntament amb el desafortunat procediment per dur-ho a terme, emprat per Olavide i pels seus subordinats, la va convertir en la població que més oposició fes al projecte de colonització d'Andalusia i va crear en el seu moment un malestar que va tenir les seves conseqüències i que d’una forma continuada va quedar recollit en les actes capitulars del Cabildo (Ajuntament) d'Écija des de l’agost de 1768 fins al setembre de 1773 amb una última anotació el desembre de 1776.
 

La superfície de terreny cedida per Écija a les Nuevas Poblaciones

Ja hem vist en la introducció que si a partir de les respostes de 1751 del Catastro de Ensenada volem trobar els seus límits, previs a la colonització, o alguna altra informació de la seva superfície no ens ho posen gens fàcil.  

Plànol del terme de la ciutat d'Ecija (Manuel Sebastián de Luzguiños)

Per començar el nostre raonament per calcular la superfície de terreny cedida per Écija ens fixarem en un plànol del seu terme de aproximadament l’any 1786 l’autor del qual és Manuel Sebastián de Luzguiños, Agrimensor del Ilustrísimo Cabildo de la Santa Iglesia Metropolitana y Patriarcal Iglesia de la Ciudad de Sevilla.
En aquest plànol hi ha la següent anotació:
Plano Topográfico del Termino de la Ciudad de Ézixa en el cual se Demuestran las Tierras Realengas que se comprehenden en dicho Termino, con esprecion de las que se les repartieron a los Nuevos Pobladores, de la Luizyana, Campillos, Acilagas, Cañada Rosal, Fuente del Ochavillo, Fuente Palmero, y parte de la Carlota; (...)
Segueix una llista on, entre d’altres informacions, hi han unes valoracions de les quantitats aproximades de terres cedides i dels noms de cada lloc. Aquesta llista la resumim a continuació tot respectant la toponímia emprada com ja hem fet en l’anotació anterior:
El Algarbe 1200 faneques, el Garabato 600 faneques, una vereda realenga 50 faneques, Villar de Marcos 500 faneques, Regaña 300 faneques, el Rabadán 330 faneques, Fuente Palmero 600 faneques, el Ochavillo 2000 faneques i Mochales (la Luizyana) 8000 faneques.
Per tant, segons Manuel Sebastián de Luzguiños, son un total de 13580 faneques les que Écija va cedir per a la formació de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia; suposem que ho va valorar en faneques d'Écija i si fos així en resultarien, segons ell, uns 87 Km².
 

Plànol topogràfic del terme de la ciutat d'Écija (Manuel Sebastián de Luzguiños). El podreu descarregar, amb millor resolució, del Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía.

     

Écija i les cessions a les Nuevas Poblaciones - 1768

Plànol actual d'Écija a on hi hem assenyalat les terres anomenades en l’explicació anterior.

  La imatge de l’esquerra és un mapa actual del terme municipal d'Ecija on hi hem assenyalat i diferenciat, numerades i en color verd, les terres anomenades en l’explicació anterior del mapa de Luzguiños i que intentarem comprovar i actualitzar en la següent taula:
 
   Segons Luzguiños (any 1768) Actualment
Lloc Superfície (faneques) Lloc Superfície Km²
1 Mochales 8000 La Luisiana i Cañada Rosal 42,97 + 25,45 (1)
2 Regaña 300
El Villar
(aldea de Fuente Palmera)
5,65 (2)
3 el Villar de Marcos 500
4 una vereda Realenga 50
5 el Algarbe 1200 part de La Carlota 11,92 (3)
6 el Garabato 600
7 Fuente Palmero 600 part de Fuente Palmera 7,29 (4)
8 el Rabadán 330
9 el Ochavillo 2000 Silillos i Fuente Carreteros (Silillos és una aldea de Fuente Palmera) 4,26 + 10,28 (2)
 
 
Superfície total: 13580 faneques   107,83 Km²
 
Els 107,83 Km², resultants de la suma de les superfícies actualitzades de la taula anterior, convertits a tres diferents unitats locals de faneques (5) ens donen els següents resultats:
 
faneques d'Écija faneques de Còrdova faneques de Castella o de marco real
16832,66 faneques 17616,40 faneques 16746,39 faneques

Per obviar la discussió de per a quina unitat local de fanegas cal optar ens quedarem amb el valor de superfície en Km², que segurament ens és més familiar, i ho tancarem d’aquesta manera: Finalment Écija va cedir 107,83 Km² (10783 hectàrees) per a la formació de les Nuevas Poblaciones de Andalucía.

(1) Segons Datos del registro de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y Administraciones Publicas
(2) Segons la web de l'Ajuntament de Fuente Palmera en l’apartat "Nuestros núcleos de población"
(3) Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de l’època, de Tomas López.
(4) Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de l’època, de José Ampudia i Tomas López.
(5) Les operacions per convertir a faneques els 107,83 Km² segons les diferents unitats locals s’han fet considerant que 0,006406 Km² corresponen a 1 faneca d'Écija, que 1 faneca de Còrdova son 0,006121 Km² i que una faneca de "marco real" son 0,006439 Km².
Per exemple, el càlcul per transformar-ho a faneques de Còrdova és: 107,83 Km² / 0,006121 Km²/faneca = 17616,40 faneques.
Per a més informació sobre aquesta unitat de mesura visiteu aquest enllaç: Vares i fanecades
 

Una altra quantitat de fanecades, una altra llista de llocs cedits i uns comentaris sobre aquests llocs

Com a dada complementaria citarem primerament a Fernando Calderó Martin qui en el seu treball "La postura del cabildo ecijano ante la colonización" (número 88 del Boletín de la Real Academia de Córdoba) comenta, sense indicar la font ni d'on son les unitats de faneques, que Écija va cedir más de 15000 fanegas. Aquesta dada ens dona una mica d’ànim i confiança en el nostre treball atès que s’acosta a la nostra xifra. Com a comentari apart, si aquelles 15000 fanegas fossin faneques d'Écija resultarien 96,09 Km², i avui en dia, probablement, Fernando Calderó ens hagués dit que Écija va cedir más de 95 Km² o casi 100 Km².
Altres autors a més a més de citar aquesta xifra de 15000 faneques fan el que sembla com un clàssic en les publicacions sobre aquest tema: el donar com a llista de llocs cedits per Écija la que Manuel Ostos Ostos va publicar l'any 1909 en el seu llibre "Alfajores de Écija", en el capítol titulat "Las Nuevas Poblaciones o Écija contra Carlos III", i que aquí reproduirem sencera (no pas només els topònims tal i com s'acostuma a citar); hi mantenim l'escriptura de les paraules "aportar" i "valdios" en cursiva tal com estan en el text original i també mantenim "los Algares" sense canviar-ho, tal i com seria correcte, per "los Algarbes":
"A Écija toco aportar para aquella gran reforma, los valdios del Garabato, los Algares, Cañada del Moro, Alberquilla, Villar de Marcos, Cañada del Rabadan, Regaña, y otros, con los cuales se formaron las nuevas poblaciones de Fuente Palmera, La Carlota, La Luisiana, y aldeas en la actualidad agregadas a las mismas, en todas las cuales se hicieron las primeras plantaciones de olivos, el año de mil setecientos setenta."
Si volem arribar a les dites 15000 faneques és més que evident que dins d’aquest "y otros" de la cita que hem reproduït hi ha de cabre encara molt de territori que no s’anomena, vegem-ho:
El baldío de Mochales: marcat en el plànol anterior d'Écija, son La Luisiana i les seves aldees aleshores associades de Cañada Rosal, El Campillo i la  
  desapareguda de La Carajolilla o Los Motillos.  
  Actualment Cañada Rosal és un municipi independent per haver-se segregat de La Luisiana el 27 d’agost de 1986.  
El Ochavillo: marcat en el mateix plànol, son dues de les aldees aleshores associades a Fuente Palmera: Silillos i Fuente Carreteros; no te res a veure amb  
  l'actual Ochavillo del Río, que és una de les altres aldees de Fuente Palmera.  
  Actualment Fuente Carreteros és un municipi independent per haver-se segregat de Fuente Palmera el 2 d’octubre de 2018.  
La part cedida per a Fuente Palmera marcada com .  
 
I també es prou clar que ens han aparegut alguns noms de llocs nous o que ens poden aconduir a error:
La Alberquilla: pensem que és el que en el seu mapa Luzguiños anomena com vereda Realenga i que havíem marcat com ; en un altre mapa de l’època l’anomenen cañada realenga de Chaparral, suposem que és el mateix lloc per la proximitat d’un rierol anomenat arroyo del Chaparral. Aquesta vereda Realenga juntament amb Regaña i el Villar de Marcos formen l’actual aldea associada de Fuente Palmera de Villar o El Villar.  
   
   
La Cañada del Rabadán: no fa referència a la aldea de Fuente Palmera que avui entendríem com a tal i que hi ha sense definició entre Fuente Palmera i El Villar sinó a la part de Fuente Palmera que havíem marcat com i que anomenàvem simplement el Rabadán.  
   
Cañada del Moro: com que, entre d’altres factors, el seu límit nord-est és un fragment de l’anomenada Cañada Real del Moro o de la Plata, sense assegurar-ho del tot, ho situem en el que sembla un afegit o apèndix que te el lloc, marcat , de Los Algarbes o el Algarbe.  
   
 

El malestar d'Écija i les actes capitulars del Cabildo

El malestar d'Écija és fa evident tot llegint les actes capitulars del seu Ajuntament o Cabildo. En la del dia 19 d’agost de 1768 hi trobem la primera anotació; en ella es comenta sobre la falta d’informació pel que fa a les actuacions de colonització dins del seu terme municipal per part d'Olavide i es decideix d’escriure’l per demanar-li còpies dels Reials Decrets o Resolucions que l’autoritzin a fer-ho. Hi han contactes i missatges per entremig però no sembla pas que hi hagi un aclariment de la qüestió doncs en una altra anotació, de 29 de novembre de 1768, s’insisteix en que encara ningú ha dit res a la ciutat d'Écija sobre les accions que s’estan fent o sobre les Reials Ordres que les autoritzin; i els desacords i malentesos van continuant.
Comentarem tres fets que destaquen en tota aquesta part de la reacció d'Ecija en front de l’establiment de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia.

Sobre la Dehesa de las Yeguas o Dehesa de las Caleras

Aquests darrers dies de 1768 es produeix el primer dels fets que comentarem; te a veure amb unes terres properes a Mochales en una devesa (1) destinada a pastures per a eugues i poltres, anomenada Dehesa de Caleras, d’on, segons l’acta capitular de 12 de desembre de 1768, s’hi havia fet sortir el bestiar cavallí per part dels mesuradors de terrenys de La Luisiana, entrant-hi posteriorment en ella vaques i ovelles d’altres veïns. El dia 17 de desembre de 1768 s’acordà per part del Cabildo enviar-hi uns soldats per vigilar-la atenent-se a que per Real Orden ja estava aprovada la demarcació i utilitat d’aquesta devesa.
Olavide, amb data 20 de desembre de 1768, envia una carta a l’ajuntament d'Ecija amonestant-lo per la seva acció a la devesa; aquest respon, segons l’acta del dia 24 de desembre, que la seva única intenció és la de protegir el bestiar i la Dehesa de las Yeguas. Des de l’ajuntament fan, a més a més, una queixa al Rei motivada per la carta d'Olavide. Aquesta queixa tindrà resposta dos mesos més tard en una carta enviada a Olavide, datada a El Pardo el 28 de febrer de 1769, on Juan Gregorio Muniain, secretari de Guerra, en nom de la Casa Reial, aprova les decisions i mètodes de l’ajuntament d'Écija, avisa a Olavide de que s’ha excedit en la manera de dirigir-se a l’ajuntament i l’adverteix de que no pot entrar en aquesta devesa ni en cap altra que tingui, com aquesta, la Reial aprovació per a la cria de bestiar cavallí.
 

Dehesa de las Yeguas o de las Caleras

Situació que suposem correspon a la devesa d’eugues de Caleras o de las Caleras, o també anomenada "dehesa de las Yeguas", que estem comentant i que segons el plànol de Luzguiños que hem citat anteriorment ocupa part del terreny a banda i banda de l’antic camí Ral entre Ecija i La Lusiana, actual carretera d'Andalucia A-4. Aquest plànol de Luzguiños inclou el següent comentari en referència a aquesta devesa: "Tierras Baldias de Mochales que estan sirviendo de Dehesa de yeguas de Ecixa, y se compone de tres mil y trescientas fanegas de cuerda".
 
Segons acta del 5 d’abril de 1769 Olavide respon a l’ajuntament en una carta, datada a La Carlota el 17 de març de 1769, dient que ell no hi te res a veure i que li consta que ningú, des del Subdelegado fins a l’últim, havia donat cap ordre de fer fora al bestiar de la devesa; el que ell havia esbrinat en les seves investigacions és que els yegüeros (2) que la ocupaven havien dit als seus amos i aquests a l’ajuntament que un guarda de les Nuevas Poblaciones els hi havia ordenat que abandonessin la devesa i que altres veïns d'Écija hi havien introduït aleshores el seu bestiar, cabres i vaques, inventant o aprofitant-se del rumor popular de que iba a valdiarse la dehesa; una expressió emprada en altres escrits és la de talar la Dehesa de las Caleras (3). Olavide, a més de expressar la seva sorpresa de que s’enviessin militars només per haver fet cas de les paraules d’uns yegüeros, demana a l’ajuntament que li doni la seva versió; aquest li respon, segons acta del 7 d’abril de 1769, que de les investigacions que és van fer i van conduir a la resolució del Rei va resultar que un tal Antonio Salcedo i, el que suposem aleshores director d’aquella població, José Bení (o José Bené) son els que van ordenar de delimitar i sembrar la devesa.
No ens consta cap més acció sobre aquest afer; probablement José Bení, director de la població de La Luisiana, va ser destituït o canviat de destí ja que amb data 1 de juliol de 1769 hi ha una carta de Ceferino Ximenez, com a director de la població de La Luisiana, a Fernando de Quintanilla, que en aquesta data havia estat acabat de ser nomenat Subdelegado de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia.
 
(1) Devesa: Extensió de terra vedada i, generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya. www.enciclopedia.cat
(2) "Yegüero: El que cuida, o guarda las yeguas. Llamanle también yegüerizo." (Diccionario de la lengua castellana, Real Academia Española, 1780).
(3) Com que també és citat repetidament en diversos treballs incloem el paràgraf de l’article de Fernando Calderó que hem citat anteriorment "La postura del cabildo ecijano ante la colonización" (número 88 del Boletín de la Real Academia de Córdoba): "Se pone la cosa un poco seria al talar la Dehesa de las Caleras; don Pablo de Olavide, dice que no ha logrado conocer quien dio la orden, la solución no puede ser más peregrina, el director de aquella población que lo era entonces Don José Bené, niega haber ordenado tal tala y acuerda despedir al guarda en el mismo momento que se produjo la queja."

Les queixes d'Écija i el memorial de greuges que el 14 de març de 1769 Joseph Anton Johann Jauch va presentar al Rei queixant-se del desordre que hi havia a les Nuevas Poblaciones i de la situació pèssima en que es trobaven els colons suïssos que havia portat fan que, el 26 de març de 1769, s’enviï amb els plens poders de Superintendente a Pedro José Pérez-Valiente com a inspector (Visitador és la paraula emprada en el seu moment) perquè informi de la situació i de la marxa de totes les Nuevas Poblaciones. Va estar en aquesta tasca des del dia 24 o 25 d’abril de 1769 fins el 24 d’agost del mateix any, data en la que va signar i entregar en La Peñuela (actualment La Carolina) la devolució de la jurisdicció de les Nuevas Poblaciones a Olavide, en els mateixos documents i oficines on consta que els va rebre, en mans del subdelegado de Sierra Morena, Miguel Jijon (1).
El fet que Pérez-Valiente tingues tota l’autoritat de Superintendente equivalia a la suspensió de les funcions d'Olavide; aquest per no entorpir-lo mentre va durar la seva visita, o perquè Pérez-Valiente no li feia cap cas, va marxar de La Peñuela (desprès reanomenada com La Carolina) a El Viso, a l’altra banda de Sierra Morena, i d’allà intenta arribar a Madrid per parlar amb el conde de Aranda, president del Consejo de Castilla, qui li aconsella que torni a Andalusia; en una carta a Miguel Muzquiz des de Manzanares, el 26 de maig de 1769, Olavide li diu que se n’entorna cap a Sevilla.
Assabentats de la nominació de Pérez-Valiente com a inspector de la gestió d'Olavide l’ajuntament d'Écija el 19 d’abril de 1769 ja va anomenar una comissió per parlar amb ell quan fos possible. En l’acta de 22 de juny de 1769 consta que Pérez-Valiente ha comunicat que visitarà la ciutat i demana un allotjament còmode; l’ajuntament decideix rebre’l amb els honors que li pertoquen (2).
 
(1) Hi ha una carta de Miguel Jijón a Campomanes, de 25 de maig de 1769, que indica el dia 23 d’abril com el d’arribada de Pérez-Valiente a les "Nuevas Poblaciones". Antonio Ferrer del Río en "Historia del Reinado de Carlos III" (1856) ens indica el dia 21 (o potser és una errata i volia dir 24?); altres autors diuen "finals d’abril". No sembla important però ho citem perquè hi han varies opcions.
(2) Tant els noms de l’assentador Joseph Jauch (o Yauch en alguns textos) com el del fiscal d'Hisenda i "consejero" Pérez-Valiente en relació a les seves activitats o a la seva opinió en front de la d'Olavide o contra ell mateix, pel que fa a les "Nuevas Poblaciones" i als seus colons, poden tenir el seu capítol apart. Ara ho saltarem ja que considerem que no afecta en general al nostre comentari sobre la situació d'Ecija que estem tractant.

Sobre el marquès de Peñaflor

Anteriorment ja hem anomenat a Joseph Anton Johann Jauch. Aquest personatge havia portat i acompanyat, de moment, a 12 famílies suïsses que juntament amb d’altres feien un total de 92 persones que calia assentar a La Luisiana; a més de l’enfrontament amb Écija i d’unes epidèmies que causen un cert nombre de víctimes resulta que no hi ha prou lloc per a tants colons (1). Per solucionar-ho Pérez-Valiente va continuar una proposta d’un canvi de terres, que sembla que ja havia estat treballada per Olavide, amb Antonio Pérez de Barradas, marquès de Peñaflor (2). Segons les actes capitulars de 6 a 27 de juliol de 1769, el marquès de Peñaflor va acceptar de canviar unes terres de la seva propietat dites la Ortiguilla (o la Orteguilla), a tocar de La Luisiana i del Camí Ral entre Écija i Carmona, per unes anomenades Barranco Bermejo que eren a tocar d’unes altres terres seves del cortijo del Alamillo.  

La Luisiana i les terres del marquès de Peñaflor

Els límits de la "Nueva Población" de La Luisiana, avui Cañada Rosal i La Luisiana, amb indicació de la situació de les terres intercanviades pel marquès de Peñaflor.
Aquest canvi de terres, que com dèiem va continuar finalment Pérez-Valiente, es va aplicar com la solució en lloc de tornar a canviar els colons de lloc i enviar-los a unes altres terres de Espiel o Hornachuelos tal i com ja s’havia plantejat. Al transmetre el director de La Luisiana, Ceferino Ximenez, aquesta possibilitat d’un nou trasllat als colons aquests ho van interpretar com que els retornaven al seu país i com a un nou engany, cosa que va crear per altra banda la bona impressió als terratinents d'Écija de que aquells finalment se n’anaven. En qualsevol cas la situació era de confusió i segurament va ser l’opinió de Ceferino Ximenez la que va fer adoptar a Pérez-Valiente l’idea de pactar amb el marqués de Peñaflor.
Aquest fet, que és el segon que ressalta en tota aquesta historia, on el marquès de Peñaflor accepta el canvi d’aquestes terres i que aparentment fa només pel seu interès personal, crearà a dins del Cabildo un enfrontament amb l’altre bàndol encapçalat per Luis de Villavicencio y Salcedo, marquès d’Alcántara del Cuervo, que cal suposar defensa els interessos d'Ecija i que s’oposa a aquesta permuta per diversos motius (3). Tant per desacords entre els dos bàndols, marquès i Cabildo, com per part del marquès de Peñaflor qui no acceptà la valoració que la Corona havia fet de les seves terres (tal i com s’indica en les actes capitulars dels dies 15 i 25 de setembre de 1769), aquest conflicte s’allargarà fins el 15 de desembre de 1774; aquesta data és la del final de la resolució executòria decidida a Madrid del plet que cinc anys abans havia iniciat el marquès de Peñaflor (pel desacord que havíem indicat sobre la valoració de les terres) i on es conclou, amb certs condicionants, la validesa de la permuta que ja s’havia efectuat.
Una còpia d’aquesta resolució apareix encara per darrera vegada en una anotació en les actes capitulars del Cabildo del dia 19 de desembre de 1776 on, a més a més, hi ha còpia de tots els tràmits (autos, informes, notificacions, liquidacions, testificacions i diligencies) efectuats a l’estiu de 1773.
 
(1) 12 famílies, uns 60 colons, és el que consta que de moment ha introduït Jauch d’acord amb el memorial que havia presentat a Madrid el 14 de març de 1769; en una carta de Pérez-Valiente al secretari d’Hisenda Miguel de Muzquiz, de 18 de juny de 1769, es parla de 92 colons, no sabem si tots portats per Jauch, i també és diu que els germans Thibal en porten 979 més. En un altra carta de Fernando de Quintanilla a Pérez-Valiente, del 12 de juliol de 1769, a més dels 6832 colons portats per Thürriegel i que majoritàriament estaven a Sierra Morena, és parla de 232 colons que ja ha introduït Jauch. Pensem que no es estrany que els hi faltés lloc.
(2) En realitat ell era el marquès consort; la cinquena marquesa de Peñaflor, Maria Francisca de Paula Fernandez de Henestrosa y Fernández de Córdoba, era la seva muller. Antonio Pérez de Barradas era fill del marquès de Cortes de Graena (Granada), a més d’altres títols; per aquest matrimoni celebrat l’any 1746, era també "alférez mayor perpetuo" d'Ecija.
(3) En l’acta capitular del Cabildo de 27 de juliol de 1769 es diu que el marquès de Peñaflor accepta el canvi de terres "por su particular lucro e interés, que son bien notorios" i també es comenta sobre un Real Despacho de 18 de juliol de 1769 (referint-se igualment al marquès de Peñaflor i al canvi de terres) on s’avisa a Ecija que "la Ciudad sera responsable de cualquier embarazo o impedimento que se ponga o intente contra la posesión dada al citado Señor" .

Sobre els enfrontaments en contra dels colons

Atemptats contra els colons

"Real Cédula" de 17 d’octubre de 1769 publicada com a conseqüència de les accions físiques en contra dels colons.
  Aquesta darrera acció de Pérez-Valiente del canvi de terres amb el marquès de Peñaflor no va ajudar gens a millorar l’ambient doncs, a més del seu enfrontament intern, segons el Cabildo d'Écija augmentava els inconvenients pel que feia al pas del bestiar, a l’accés als seus abeuradors i a la recollida de la llenya per part dels forners.
Potser no sigui aquesta la causa única del fet que comentarem tot seguit però pensem que te la seva importància: en l’acta de 21 de juny de 1769 hi consta la queixa de que els colons han calat foc als camps amb el perill, tot segons el Cabildo, de produir un incendi general de les oliveres, vinyes, sembrats i horts.
El 21 d’agost de 1769 hi ha una anotació a les actes del Cabildo sobre l’arribada de dues companyies d’infanteria lleugera de Catalunya que son aquí "por haberse supuesto que algunos vecinos de esta Ciudad habían pegado fuego a algunas de las chozas de los colonos" (1).
Olavide, que torna a estar al capdavant des del dia 24 d’agost com a Superintendente de les Nuevas Poblaciones, es veurà també en el futur en la necessitat de demanar la intervenció militar per controlar la situació en La Carlota, Fuente Palmera i en general en tota la zona de les Nuevas Poblaciones d’Andalusia.
Una setmana desprès Olavide redacta un informe a Miguel de Muzquiz, amb l'intenció de que arribi al rei, sobre la situació que s’ha trobat al seu retorn; en un dels apartats d’aquest informe comenta sobre el comportament desfavorable d'Écija amb les Nuevas Poblaciones tot dient que els seus veïns roben de nit als colons, els insulten i els amenacen; que aquests, per defensar-se, s’han d’ajuntar i que en algunes barraques, a la nit, cal que es tornin com a sentinelles marit i muller.
Segons Olavide els colons es queixen de que els roben el poc que tenen de roba o de diners, que violenten a les dones i que els amenacen amb que els faran fora a cops de pal. Afegeix que les autoritats d'Écija, lluny de reprimir la situació com caldria, es complauen amb aquest desordre, on hi veuen una desfeta del procés de colonització i una conservació i un retorn de les seves terres.
Amb data de 7 d’octubre de 1769, un mes desprès d’haver tornat, escriu al comte de Aranda exposant-li que cal aturar a la ciutat d'Écija doncs aquesta està actuant amb temeritat contra els colons; Olavide fins i tot anomena en aquesta carta a dos regidors de l’ajuntament de la ciutat o Capitulares: Andrés de los Reyes, un dels grans ramaders, com a cap visible de les persecucions i Pedro de Figueroa del que avisa que està a Madrid amb la intenció de parlar amb Pérez-Valiente per demanar la protecció del Consejo de Castilla.
Tot aquest augment de la mala maror va provocar finalment el que considerem com el tercer fet destacable: els enfrontaments dels veïns d'Écija contra els colons que van arribar al robatori, a la violència física i a l’incendi de les seves barraques la nit del dia 7 d’agost de 1769 a Fuente Palmera i a diversos focs a altres llocs durant la tarda del dia 10 d’agost; fet aquest que es veurà reflectit en una Real Cédula de 17 d’octubre de 1769.
El 24 d’octubre de 1769 hi ha encara una anotació en les actes capitulars sobre una carta de Madrid, firmada per Ignacio Esteban de Higareda (Secretario de Cámara del Rey), en la que comunica al Cabildo que per a evitar malentesos pels incendis de barraques dels colons cal delimitar bé l’extensió del terreny i comunicar-ho als veïns i pobles limítrofs sempre que és cremin les garrigues i camps per netejar-los (2).
 
(1) Probablement va ser Pérez-Valiente qui va demanar la seva intervenció atès a que per aquestes dates encara estava al càrrec de la Intendència de les Nuevas Poblaciones.
(2) L’expressió utilitzada és "quema de montes y rozas"; poden ser-nos útils les següents definicions segons el Diccionario de la lengua castellana, Real Academia Española, 1780:
"Monte: La tierra cubierta de árboles, que llaman monte alto, o de malezas, que llaman monte baxo."
"Roza: Llaman también la tierra rozada y limpia artificialmente de las matas que naturalmente cría, para sembrar en ella."
"Rozar: Limpiar la tierra de las matas que cría, cortándolas, o arrancándolas para disponerla a la labor."
 

El darrer intent d'Écija per a recuperar terres

Una de les conseqüències de l'inspecció de Pérez-Valiente és una Instrucción de 52 articles publicada a Madrid el 6 de juliol de 1770 (1) de la qual reproduïm una part de l’article 16 i la totalitat dels articles números 18 i 19.

En aquesta Instrucción hi han altres articles relacionats amb aquests que reproduïm, és a dir amb els que toquen el tema de l’expropiació de terres pel projecte de Nuevas Poblaciones i amb els que parlen de trobar una compensació satisfactòria de les reclamacions plantejades. Pensem que aquests 3 articles ja cobreixen suficientment el que volem tractar, sobretot l’article 19 que fa una referència directa a Écija.
  Article 16: "Se tratará de recompensar con los Dueños particulares, Comunidades, o Pueblos por medios convencionales y amigables, haciendo tasar los terrenos de comun acuerdo por expertos, y por 3º en discordia, examinando si ay proporcion de dar el equivalente en otros sitios antes de venir a desembolso de cantidades algunas; ..."  
  Article 18: "Así como no se han de retener terrenos de dominio particular, sin una necesidad absoluta, han de examinar, el Superintendente y Subdelegados todos los medios posibles de dar ensanche a los valdios de los Pueblos confinantes, dejando libres sus pasos, cañadas y Abrevaderos, y atendiendo a que se les quede lo preciso y conveniente para e pasto y desahogo de sus Ganados, y el de Leñas y Monte abajo para sus consumos."  
  Article 19: "Sobre este punto se han quejado amargamente algunos Pueblos y especialmente la ciudad de Ecija, a quien segun lo que manifiesta el Plan general de las Poblaciones de Andalucía, le han ocupado, o proyectado ocupar, casi todos los pedazos de terreno inculto valdío que avia y estaban a la derecha de el camino que va desde Cordova; y aunque a la izquierda se dice aver términos de Ecija, ni se demarcan ni constan los valdíos que alli le quedan, ni si bastan para los consumos de la Ciudad, ni si son proporcionados para los ganados y Haciendas distantes situadas a la derecha de el camino en el centro de los terrenos ocupados para las nuevas Poblaciones; en cuyo supuesto, y con atención a todo, deberan el Superintendente y Subdelegados anticiparse de buena fe con indiferencia y sin preocupación por qualguier dictamen que antes ayan formado, o explicado, a dejar la anchura y desahogo que necesiten los vecinos, Ganaderos y Hacendados de Ecija; reflexionando si aquellas Poblacìones, y expecialmente la de Fuente Palmera, las Aldeas de ella, y las demas que estan fuera de camino pueden reducirse a menos extensión, ó darsele, si obligare a ello la necesidad, en el término contiguo de Hornachuelos, ú otros si no huviere perjuicio notable de sus vecinos."  
En l’acta del Cabildo de 2 de gener de 1771 es fa constar un Real Decreto del Consejo de Castilla per que s’anomeni a una persona per entrevistar-se amb Olavide i tractar sobre els possibles greuges que tingui Écija en relació amb les Nuevas Poblaciones; el dia 8 de gener es nomena per a aquesta tasca a Garci Tello Fernández de Bobadilla y Eslava (2).
La proposta d'Écija va ser la de que tot quedes com abans, però que entenent que això ara ja no era factible demanaven, entre d’altres coses, que a Fuente Palmera es permetés la pastura i entrada dels veïns d'Écija a Regaña, Villar de Marcos i la cañada o vereda realenga fins el camí de Còrdova (avui la carretera A-4) i que de La Luisiana es retornessin les terres de la Vera Muerta, el Junquillo, Barranco Bermejo i las lomas de La Garrida (3).
Olavide abans de contestar va preguntar, el 15 de maig de 1771, si s’acceptaria com a definitiva la seva resposta fos quina fos. Écija va contestar que si, ja que sinó ho fes així semblaria una desconfiança cap al rei quan el seu desig era el de demostrar-li la seva lleialtat.
La resposta d'Olavide el 6 de juny de 1771 va ser, per les condicions que hem anomenat, de retornar el terreny no repartit de la cañada realenga fins el camí de Còrdova, però no així Regaña ni el Villar de Marcos, doncs estaven ja repartits als colons; igualment faria els possibles per que els veïns d'Écija poguessin entrar a treballar les terres de la Vera Muerta i el Junquillo, però no las lomas de La Garrida que ja estaven també en possessió dels colons; pel que fa a Barranco Bermejo indicà que ell ho gestionaria amb el marquès de Peñaflor qui ho cedirà sempre que se’l recompensi (cosa, aquesta darrera, que no va succeir doncs, com ja hem vist en un apartat anterior, el marquès hi va interposar un plet per no estar d’acord amb les valoracions i límits de les propietats a permutar).
El 10 de juny de 1771 Écija va respondre a Olavide que ho acceptaven i que si no podia oferir res més ja podia donar per tancades les negociacions que el rei s’havia dignat a decretar (4).

La Luisiana - Ampudia y Valdes (sobre 1770)

 

Cañada Realenga de la Trocha i del Moro

Fragment de "Plano topográfico de la Feligrecia de la Luiciana" de Joseph de Ampudia y Valdes (de sobre 1770) on indiquem la situació d’alguns terrenys dels quals Ecija va demanar el seu retorn l’any 1771. Si es compara amb un plànol actual (5) és fàcil de veure que només va ser retornada la devesa del Junquillo.   Mapa  on es pot apreciar el que suposem que és el fragment de la "cañada realenga" que des d’on finalitza el terme de El Villar (una de les aldees de Fuente Palmera) fins a la carretera A-4 (antic camí de Còrdova) a l’alçada de Cerro Perea; no va ser entregada als colons i recuperada per Ecija d’acord a la sol·licitud presentada pel seu ajuntament a Olavide l’any 1771.
El plànol està treballat a partir d’un altre descarregat del Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía   Està formada per un fragment de la "Vereda" de la Trocha i un fragment de la "Cañada Real" del Moro o de la Plata. Extret de sigpac.mapa.es/fega/visor.
 
(1) "Instrucción que se entrega a D. Pablo de Olavide, Asistente de Sevilla y Superintendente de las Nuevas Poblaciones de Sierra Morena y Andalucía, para que por sí, y por medio de sus Subdelegados, la haga observar en aquellos establecimientos."
(2) No sabem si ho escrivim correctament, segons autors és Garcitello, Garci Tello o Garci-Tello.
(3) En mapes actuals hem vist escrit "Vera Muerta" com Veredas Muertas, i suposem que "las lomas de La Garrida" fan referència a un terreny situat al nord-oest de Cañada Rosal on hi ha el torrent o "arroyo" de La Garrida.
(4) Un fragment d’aquesta resposta és: "... si su Señoría no puede franquear a la Ciudad y sus vecinos otro alivio, se sirva dar por evacuada la conferencia que S.M. se dignó decretar ..."
(5) Recordem que son dos municipis des del 27 d’agost de 1986: Cañada Rosal i La Luisiana

 

Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges. Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org"