www.fuentepalmera.org |
|
|
|
La colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
el Fuero de las Nuevas
Poblaciones |
|
"En la Ciudad de Écija en veinte i seis de
Abril de mil setecientos cinquenta y uno (...) |
3--- Que ocupa el termino de Levante a
Poniente ocho leguas de tres mil varas cada una, y del Norte al Sur
siete, y de circunferencia veinte y quatro, que se andaran en veinte y
quatro horas, su figura es la que queda puesta al principio de esta
Pieza confronta a Lebante con termino de Santaella a Poniente con los de
Palma y la Campana, al Norte con el de Hornachuelos y al Sur con los de
Marchena y Osuna." |
(Resposta de la Ciudad de Écija a la
tercera pregunta del
Catastro de Ensenada:
"Qué territorio ocupa el
término, cuánto de levante a poniente y del norte al sur, y cuánto de
circunferencia, por horas, y leguas, qué linderos o confrontaciones; y
qué figura tiene, poniéndola al margen".
Curiosament ignora el límit amb Guadalcázar,
mentre que des de Guadalcázar si que consideren el seu llindar amb Ecija.
Des d'Ecija, en canvi, declaren límit amb La Campana quan els límits son amb la
villa despoblada de La Moncloa i amb Fuentes (avui Fuentes de
Andalucia) com així ho declaren aquestes dues localitats en les seves
respectives respostes.) |
|
La
reacció d’Écija |
|
Écija va ser la població que més terrenys
del comunal (baldíos comunales) va cedir per a la formació de les
Nuevas Poblaciones d'Andalusia de La Carlota, Fuente Palmera i La
Luisiana (San Sebastian de los Ballesteros, que havia pertangut als
jesuïtes, estava dins del terme de La Rambla); en particular va ser també la que més en va cedir per a la
fundació de Fuente Palmera. Aquesta circumstancia juntament amb el
desafortunat procediment per dur-ho a terme, emprat per Olavide i pels
seus subordinats, la va
convertir en la població que més oposició fes al projecte de
colonització d'Andalusia i va crear en el seu moment un malestar que va
tenir les seves conseqüències i que d’una forma continuada va quedar
recollit en les actes capitulars del Cabildo (Ajuntament) d'Écija des de
l’agost de 1768 fins al setembre de 1773 amb una última anotació el
desembre de 1776. |
|
La superfície de
terreny cedida per Écija a les Nuevas Poblaciones |
Ja hem
vist en la introducció que si a partir de
les respostes de 1751 del Catastro
de Ensenada volem trobar
els seus límits, previs a la colonització, o alguna altra informació de la seva superfície
no ens ho posen gens fàcil. |
|
|
Per
començar el nostre raonament per calcular la superfície de
terreny cedida per Écija ens fixarem en un plànol del seu terme de aproximadament l’any 1786 l’autor
del qual és Manuel Sebastián de Luzguiños,
Agrimensor del Ilustrísimo Cabildo de la
Santa Iglesia Metropolitana y Patriarcal Iglesia de la Ciudad de Sevilla. |
En
aquest
plànol hi ha la següent anotació: |
Plano Topográfico del Termino de la
Ciudad de Ézixa en el cual se Demuestran las Tierras Realengas que se
comprehenden en dicho Termino, con esprecion de las que se les
repartieron a los Nuevos Pobladores, de la Luizyana, Campillos, Acilagas,
Cañada Rosal, Fuente del Ochavillo, Fuente Palmero, y parte de la
Carlota; (...) |
Segueix una llista on, entre d’altres informacions,
hi han
unes valoracions
de les quantitats aproximades de terres cedides i dels noms de cada lloc.
Aquesta llista la resumim a continuació tot respectant la
toponímia emprada com ja hem fet en l’anotació anterior: |
El Algarbe 1200 faneques, el Garabato 600
faneques, una vereda realenga 50 faneques, Villar de Marcos 500
faneques, Regaña 300 faneques, el Rabadán 330 faneques, Fuente Palmero
600 faneques, el Ochavillo 2000 faneques i Mochales (la Luizyana) 8000
faneques. |
Per tant, segons Manuel Sebastián de
Luzguiños, son un total de 13580 faneques les que Écija va cedir per a la
formació de les Nuevas Poblaciones d'Andalusia; suposem que ho va
valorar en faneques d'Écija i si fos així en resultarien, segons ell,
uns 87 Km². |
|
Plànol topogràfic
del terme de la ciutat d'Écija (Manuel Sebastián de Luzguiños).
El podreu descarregar, amb millor resolució, del
Instituto de Estadística y Cartografía de
Andalucía. |
|
|
|
|
|
Plànol actual d'Écija
a on hi hem assenyalat les terres anomenades en l’explicació
anterior. |
|
|
La imatge de
l’esquerra és un mapa actual del terme municipal d'Ecija on hi
hem assenyalat i diferenciat, numerades i en color verd, les terres anomenades en
l’explicació anterior del mapa de Luzguiños i que intentarem
comprovar i actualitzar en la següent taula: |
|
|
Segons Luzguiños
(any 1768) |
Actualment |
Lloc |
Superfície
(faneques) |
Lloc |
Superfície Km² |
1 |
Mochales |
8000 |
La Luisiana i Cañada Rosal |
42,97 + 25,45 (1) |
2 |
Regaña |
300 |
El Villar |
(aldea de Fuente Palmera) |
|
5,65 (2) |
3 |
el Villar de Marcos |
500 |
4 |
una vereda Realenga |
50 |
5 |
el Algarbe |
1200 |
part de La Carlota |
11,92 (3) |
6 |
el Garabato |
600 |
7 |
Fuente Palmero |
600 |
part de Fuente Palmera |
7,29 (4) |
8 |
el Rabadán |
330 |
9 |
el Ochavillo |
2000 |
Silillos i Fuente Carreteros
(Silillos és una aldea de Fuente Palmera) |
4,26 + 10,28 (2) |
|
|
|
|
Superfície total: |
13580 faneques |
|
107,83 Km² |
|
|
Els 107,83 Km²,
resultants de la suma de les superfícies actualitzades de la taula
anterior, convertits a tres diferents unitats locals de faneques (5)
ens donen els següents resultats: |
|
faneques d'Écija |
faneques de Còrdova |
faneques de Castella o de marco real |
16832,66 faneques |
17616,40 faneques |
16746,39 faneques |
|
|
Per obviar la discussió de per
a quina unitat local de fanegas cal optar ens quedarem amb el valor de
superfície en Km²,
que segurament ens és més familiar,
i ho tancarem d’aquesta manera: Finalment Écija va cedir 107,83 Km²
(10783 hectàrees) per a la formació de les
Nuevas Poblaciones
de Andalucía. |
|
(1) Segons
Datos del registro
de Entidades Locales del Ministerio de Hacienda y
Administraciones Publicas |
(2) Segons la web
de l'Ajuntament de Fuente Palmera en l’apartat
"Nuestros núcleos de población" |
(3)
Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els
límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de
l’època, de Tomas López. |
(4)
Segons càlcul aproximat sobre un plànol actual marcant els
límits per calcular l’àrea per comparació amb uns plànols, de
l’època, de José Ampudia i Tomas López. |
(5) Les operacions per convertir a
faneques els 107,83 Km²
segons les
diferents unitats locals
s’han fet considerant que 0,006406 Km²
corresponen a 1 faneca d'Écija, que 1 faneca de Còrdova son 0,006121 Km²
i que una faneca de "marco real" son
0,006439 Km². |
Per exemple, el càlcul per transformar-ho
a faneques de Còrdova és:
107,83 Km²
/ 0,006121 Km²/faneca
= 17616,40 faneques. |
Per a més informació sobre aquesta unitat
de mesura visiteu aquest enllaç:
Vares
i fanecades |
|
|
Una altra quantitat
de fanecades,
una altra llista de llocs cedits i uns comentaris sobre aquests llocs |
Com a dada complementaria citarem
primerament a Fernando Calderó Martin qui en el seu treball "La postura del cabildo ecijano ante
la colonización" (número 88 del Boletín de la Real Academia de
Córdoba)
comenta, sense indicar la font ni d'on son les
unitats de faneques, que Écija va cedir más de 15000 fanegas. Aquesta dada ens dona una mica d’ànim i
confiança en el nostre treball atès que s’acosta a la nostra xifra. Com
a comentari apart, si aquelles 15000 fanegas fossin faneques
d'Écija resultarien 96,09 Km², i avui
en dia, probablement, Fernando Calderó ens hagués dit que Écija va cedir más de 95 Km²
o casi 100 Km². |
Altres autors a més a més de citar aquesta xifra de 15000 faneques
fan el que sembla com un clàssic en les publicacions sobre aquest tema: el donar com a llista
de llocs cedits per Écija la que Manuel Ostos Ostos va publicar l'any
1909 en el
seu llibre "Alfajores de Écija", en el capítol titulat "Las Nuevas Poblaciones
o Écija contra Carlos III", i que aquí reproduirem
sencera (no pas només els topònims tal i com s'acostuma a citar); hi mantenim
l'escriptura de les paraules "aportar" i "valdios" en cursiva tal com
estan en el text original i també mantenim "los Algares" sense
canviar-ho, tal i com seria correcte, per "los Algarbes": |
"A Écija toco aportar para aquella
gran reforma, los valdios del Garabato, los Algares, Cañada del
Moro, Alberquilla, Villar de Marcos, Cañada del Rabadan, Regaña, y otros,
con los cuales se formaron las nuevas poblaciones de Fuente Palmera, La
Carlota, La Luisiana, y aldeas en la actualidad agregadas a las mismas,
en todas las cuales se hicieron las primeras plantaciones de olivos, el
año de mil setecientos setenta." |
Si volem arribar a les dites 15000 faneques
és més que evident que dins d’aquest "y otros"
de la cita que hem reproduït hi ha de
cabre encara molt de territori que no s’anomena, vegem-ho: |
|
El baldío de Mochales: marcat
en el plànol anterior d'Écija, son La Luisiana
i les seves aldees aleshores associades de Cañada Rosal, El Campillo i la
|
|
|
desapareguda de La Carajolilla o Los Motillos. |
|
|
Actualment Cañada Rosal és un municipi
independent per haver-se segregat de La Luisiana el 27 d’agost de 1986. |
|
|
El Ochavillo: marcat
en el mateix plànol, son dues de les aldees
aleshores associades a Fuente Palmera: Silillos
i Fuente Carreteros; no te res a veure amb |
|
|
l'actual Ochavillo del Río, que és una de les altres
aldees de Fuente Palmera. |
|
|
Actualment Fuente Carreteros és un municipi
independent per haver-se segregat de Fuente Palmera el 2 d’octubre de
2018. |
|
|
La part cedida per a Fuente
Palmera marcada com
. |
|
|
|
I també es prou clar que ens han aparegut
alguns noms de llocs nous o que ens poden aconduir a error: |
|
La Alberquilla: pensem que és el que en el
seu mapa Luzguiños anomena com vereda Realenga i que havíem
marcat com
; en un altre mapa
de l’època l’anomenen cañada realenga de Chaparral,
suposem que és el mateix lloc per la proximitat d’un rierol anomenat arroyo del
Chaparral. Aquesta
vereda Realenga juntament amb Regaña i el Villar de Marcos formen
l’actual aldea
associada de Fuente Palmera de Villar o El Villar. |
|
|
|
|
|
|
La Cañada del Rabadán: no fa referència a la aldea de Fuente Palmera que avui entendríem com a tal
i que hi ha sense definició entre Fuente Palmera i El Villar sinó a
la part de Fuente Palmera que havíem marcat com
i que anomenàvem
simplement el Rabadán. |
|
|
|
|
Cañada del Moro:
com que, entre d’altres factors, el seu límit nord-est és un
fragment de l’anomenada Cañada Real del Moro o de la Plata,
sense assegurar-ho del tot, ho situem en el que
sembla un afegit o apèndix que te el lloc, marcat
, de Los Algarbes o el Algarbe. |
|
|
|
|
|
El malestar d'Écija
i les actes capitulars del
Cabildo |
El malestar d'Écija és fa evident tot
llegint les
actes capitulars del seu Ajuntament o Cabildo. En la del dia 19
d’agost de 1768 hi trobem la primera anotació; en ella es comenta sobre
la falta d’informació pel que fa a les actuacions de colonització dins del
seu terme municipal per part d'Olavide i es decideix d’escriure’l per demanar-li
còpies dels Reials
Decrets o Resolucions que l’autoritzin a fer-ho. Hi han contactes i missatges per entremig però no sembla
pas que hi hagi un aclariment
de la qüestió doncs en una altra anotació, de 29 de novembre de 1768,
s’insisteix en que encara ningú ha dit res a la ciutat d'Écija sobre les
accions que s’estan fent o sobre les Reials Ordres que les autoritzin; i
els desacords i malentesos van continuant. |
Comentarem tres fets que destaquen en tota
aquesta part de la reacció d'Ecija en front de l’establiment de les Nuevas
Poblaciones d'Andalusia. |
Sobre la Dehesa de
las Yeguas o Dehesa de las Caleras |
Aquests darrers dies de 1768 es produeix el
primer dels fets que comentarem; te a veure amb unes terres properes a
Mochales en una devesa (1) destinada a pastures per a eugues i
poltres, anomenada Dehesa de Caleras, d’on, segons l’acta
capitular de 12 de desembre de 1768, s’hi havia fet sortir el bestiar
cavallí per part dels mesuradors de terrenys de La Luisiana, entrant-hi
posteriorment en ella vaques i ovelles d’altres veïns. El dia 17 de
desembre de 1768 s’acordà per part del Cabildo enviar-hi uns
soldats per vigilar-la atenent-se a que per Real Orden ja estava
aprovada la demarcació i utilitat d’aquesta devesa. |
Olavide, amb data 20 de desembre de 1768,
envia una carta a l’ajuntament d'Ecija amonestant-lo per la seva acció a
la devesa; aquest respon, segons l’acta del dia 24 de desembre, que la
seva única intenció és la de protegir el bestiar i la Dehesa de las
Yeguas. Des de l’ajuntament fan, a més a més, una queixa al Rei motivada per la carta d'Olavide.
Aquesta queixa tindrà resposta dos mesos més tard en una carta enviada a
Olavide, datada
a El Pardo el 28 de febrer de 1769, on Juan Gregorio Muniain, secretari
de Guerra, en nom de la Casa Reial, aprova les decisions i mètodes de
l’ajuntament d'Écija, avisa a Olavide de que s’ha excedit en la manera
de dirigir-se a l’ajuntament i l’adverteix de que no pot entrar en aquesta
devesa ni en cap altra que tingui, com aquesta, la Reial aprovació per a
la cria de bestiar cavallí. |
|
|
Situació que suposem correspon a la
devesa d’eugues de Caleras o de las Caleras, o també anomenada "dehesa
de las Yeguas", que estem comentant i que segons el plànol de Luzguiños
que hem citat anteriorment ocupa part del terreny a banda i banda de
l’antic camí Ral entre Ecija i La Lusiana, actual carretera d'Andalucia
A-4. Aquest plànol de Luzguiños inclou el següent comentari en referència a
aquesta devesa: "Tierras Baldias
de Mochales que estan sirviendo de Dehesa de yeguas de Ecixa, y se
compone de tres mil y trescientas fanegas de cuerda". |
|
Segons acta del 5 d’abril de 1769 Olavide
respon a l’ajuntament en una carta, datada a La Carlota el 17 de març de
1769, dient que ell no hi te res a veure i que li consta que ningú, des del
Subdelegado fins a l’últim, havia donat cap ordre de fer fora al
bestiar de la devesa; el que ell havia esbrinat en les seves investigacions
és que els yegüeros (2) que la ocupaven havien dit als seus amos i
aquests a l’ajuntament que un guarda de les Nuevas Poblaciones
els hi havia ordenat que abandonessin la devesa i que altres veïns
d'Écija hi havien
introduït aleshores el seu bestiar, cabres i vaques, inventant o
aprofitant-se del rumor popular de que iba a valdiarse la dehesa;
una expressió emprada en altres escrits és la de
talar
la Dehesa de las Caleras
(3). Olavide, a més de expressar la seva sorpresa de que s’enviessin militars
només per haver fet cas de les paraules d’uns yegüeros, demana a l’ajuntament que li doni la seva versió; aquest
li respon, segons acta del 7 d’abril de 1769, que de les investigacions que
és van fer i van conduir a la resolució del Rei va resultar que un tal Antonio
Salcedo i, el que suposem aleshores director d’aquella població, José Bení
(o José Bené) son els que
van ordenar de delimitar i sembrar la devesa. |
No ens consta cap més acció sobre aquest
afer; probablement José Bení, director de la població de La Luisiana, va
ser destituït o canviat de destí ja que amb data 1 de juliol de 1769 hi
ha una carta de Ceferino Ximenez, com a director de la població de La Luisiana, a Fernando de Quintanilla, que en aquesta data havia estat
acabat de ser nomenat Subdelegado de les
Nuevas Poblaciones
d'Andalusia. |
|
(1) Devesa: Extensió de terra vedada i,
generalment, closa, coberta de vegetació natural, destinada al
pasturatge, a la caça i a l’aprofitament de la llenya.
www.enciclopedia.cat |
(2) "Yegüero: El que cuida, o guarda las
yeguas. Llamanle también yegüerizo." (Diccionario de la lengua castellana, Real Academia Española, 1780). |
(3) Com que també és citat repetidament
en diversos treballs incloem el paràgraf de l’article de Fernando Calderó que hem citat
anteriorment "La postura del cabildo ecijano ante
la colonización" (número 88 del Boletín de la Real Academia de
Córdoba): "Se pone la cosa un poco seria al talar la Dehesa de las
Caleras; don Pablo de Olavide, dice que no ha logrado conocer quien dio
la orden, la solución no puede ser más peregrina, el director de aquella
población que lo era entonces Don José Bené, niega haber ordenado tal
tala y acuerda despedir al guarda en el mismo momento que se produjo la
queja." |
|
Les queixes d'Écija i
el memorial de greuges que el 14 de març de 1769 Joseph Anton Johann Jauch va presentar al
Rei queixant-se del desordre que hi havia a les Nuevas Poblaciones
i de la situació pèssima en que es trobaven els colons suïssos que havia
portat fan que, el 26 de març de 1769, s’enviï amb els plens poders de Superintendente a Pedro
José Pérez-Valiente com a inspector (Visitador és la paraula emprada en el
seu moment) perquè informi de la situació i de la
marxa de totes les Nuevas Poblaciones. Va estar en aquesta tasca des del
dia 24 o 25 d’abril de 1769
fins el 24 d’agost del mateix any, data en la que va signar i entregar
en La Peñuela (actualment La Carolina) la devolució de la jurisdicció de les
Nuevas Poblaciones a Olavide, en els mateixos documents i
oficines on consta que els va rebre, en mans del subdelegado de Sierra
Morena, Miguel Jijon (1). |
El fet que Pérez-Valiente tingues tota
l’autoritat de Superintendente equivalia a la suspensió de les
funcions d'Olavide; aquest per no entorpir-lo mentre va durar la seva
visita, o perquè Pérez-Valiente no li feia cap cas, va marxar de La
Peñuela (desprès reanomenada com La Carolina) a El Viso, a l’altra banda
de Sierra Morena, i d’allà intenta arribar a Madrid per parlar amb el
conde de Aranda, president del
Consejo de Castilla, qui li aconsella que torni a Andalusia; en
una carta a Miguel Muzquiz des de Manzanares, el 26 de maig de 1769, Olavide li diu que se n’entorna cap a Sevilla. |
Assabentats de la nominació de Pérez-Valiente
com a inspector de la gestió d'Olavide l’ajuntament d'Écija el 19
d’abril de 1769 ja va anomenar una comissió per parlar amb ell quan fos
possible. En l’acta de 22 de juny de 1769 consta que Pérez-Valiente ha
comunicat que visitarà la ciutat i demana un allotjament còmode;
l’ajuntament decideix rebre’l amb els honors que li pertoquen (2). |
|
(1) Hi ha una carta de Miguel Jijón a
Campomanes, de 25 de maig de 1769, que indica el dia 23 d’abril com el
d’arribada de Pérez-Valiente a les "Nuevas Poblaciones".
Antonio Ferrer del Río
en "Historia del Reinado de Carlos III" (1856) ens indica el dia 21
(o potser és una errata i volia dir 24?); altres autors diuen "finals d’abril". No sembla
important però ho citem perquè hi han varies opcions. |
(2) Tant els noms de l’assentador Joseph Jauch
(o Yauch en alguns textos) com el del
fiscal d'Hisenda i "consejero" Pérez-Valiente en relació a les seves activitats o a la seva opinió en
front de la d'Olavide o contra ell mateix, pel que fa a les "Nuevas
Poblaciones" i als seus colons, poden tenir el seu capítol apart. Ara
ho saltarem ja que considerem que no afecta en general al nostre
comentari sobre la situació d'Ecija que estem tractant. |
|
Sobre el marquès de
Peñaflor |
Anteriorment ja hem anomenat a Joseph Anton Johann Jauch.
Aquest personatge havia portat i acompanyat, de moment, a 12 famílies suïsses que juntament amb d’altres
feien un total de 92 persones que calia assentar a La Luisiana; a més de
l’enfrontament amb Écija i
d’unes epidèmies que causen un cert nombre de víctimes resulta que no hi
ha prou lloc per a tants colons (1). Per solucionar-ho Pérez-Valiente va continuar una proposta d’un canvi de terres, que sembla que
ja havia estat treballada per Olavide, amb Antonio Pérez de Barradas, marquès de Peñaflor (2).
Segons les actes capitulars de 6 a 27
de juliol de 1769, el marquès de Peñaflor va
acceptar de canviar unes terres de la seva propietat dites la Ortiguilla (o
la Orteguilla), a tocar de La Luisiana i del Camí Ral entre Écija i
Carmona, per unes anomenades Barranco Bermejo que eren a tocar d’unes altres terres seves
del cortijo del Alamillo. |
|
|
Els límits de la "Nueva
Población" de La Luisiana, avui Cañada Rosal i La
Luisiana, amb indicació de la situació de les terres
intercanviades pel marquès de Peñaflor. |
|
Aquest canvi de terres, que com dèiem va continuar finalment
Pérez-Valiente,
es
va aplicar com la solució en lloc de tornar a
canviar els colons de lloc i enviar-los a unes altres terres de Espiel o Hornachuelos
tal i com ja s’havia plantejat. Al transmetre el director de La Luisiana,
Ceferino Ximenez, aquesta possibilitat d’un nou trasllat als colons
aquests ho van interpretar com que els retornaven al seu país i com a
un nou engany, cosa que va crear per altra banda la bona impressió als
terratinents d'Écija de que aquells finalment se n’anaven. En qualsevol
cas la situació era de confusió i segurament va ser l’opinió de Ceferino Ximenez
la que va fer adoptar a Pérez-Valiente l’idea de pactar amb el marqués
de Peñaflor. |
Aquest fet, que és el segon que
ressalta en tota aquesta historia, on el marquès de Peñaflor accepta el
canvi d’aquestes terres i que aparentment fa només pel seu interès
personal, crearà a dins del Cabildo un enfrontament amb l’altre bàndol encapçalat per Luis de Villavicencio y Salcedo, marquès d’Alcántara del Cuervo, que
cal suposar defensa els interessos d'Ecija
i
que s’oposa a aquesta permuta per diversos motius (3). Tant per desacords entre els dos bàndols, marquès i
Cabildo, com per part
del marquès de Peñaflor qui no acceptà la valoració que la
Corona havia fet de les seves terres (tal i com s’indica en les actes
capitulars dels dies 15 i 25 de setembre de 1769), aquest conflicte
s’allargarà fins el 15 de desembre de 1774; aquesta data és la del
final de la resolució executòria decidida a Madrid del plet que cinc
anys abans havia
iniciat el marquès de Peñaflor (pel desacord que havíem
indicat sobre la
valoració de les terres) i on es conclou, amb certs condicionants, la
validesa de la permuta que ja s’havia efectuat. |
Una còpia d’aquesta resolució apareix encara
per darrera vegada en una anotació en les actes capitulars del
Cabildo del
dia 19 de desembre de 1776 on, a més a més, hi ha còpia de tots els
tràmits (autos, informes,
notificacions, liquidacions, testificacions i
diligencies) efectuats a l’estiu de 1773. |
|
|
(1) 12 famílies, uns 60 colons, és el que
consta que de moment ha introduït Jauch d’acord amb el memorial que havia
presentat a Madrid el 14 de març de 1769; en una carta de Pérez-Valiente al
secretari d’Hisenda Miguel de Muzquiz, de 18 de juny de 1769, es parla
de 92 colons, no sabem si tots portats per Jauch, i també és diu que els
germans Thibal en porten 979 més. En un altra carta de Fernando de
Quintanilla a Pérez-Valiente, del 12 de juliol de
1769, a més dels 6832 colons portats per Thürriegel i que
majoritàriament estaven a Sierra Morena, és parla de 232 colons que ja ha introduït Jauch. Pensem que no es
estrany que els hi faltés lloc. |
(2) En realitat ell era el marquès
consort; la cinquena marquesa de Peñaflor, Maria Francisca de Paula Fernandez de
Henestrosa y Fernández de Córdoba, era la seva muller. Antonio Pérez de Barradas era fill del marquès de Cortes de Graena
(Granada), a més
d’altres títols; per aquest matrimoni celebrat l’any 1746, era també "alférez
mayor perpetuo" d'Ecija. |
(3) En l’acta capitular del Cabildo de 27 de
juliol de 1769 es diu que el marquès de Peñaflor accepta el canvi de terres
"por su particular lucro e interés, que son bien notorios" i
també es comenta sobre un Real Despacho de 18 de juliol de 1769
(referint-se igualment al marquès de Peñaflor i al canvi de terres)
on s’avisa a Ecija que "la Ciudad sera responsable de cualquier embarazo
o impedimento que se ponga o intente contra la posesión dada al citado
Señor" . |
Sobre els
enfrontaments en contra dels colons |
|
|
Aquesta darrera
acció de Pérez-Valiente del canvi de terres amb el marquès de
Peñaflor no va ajudar gens a millorar l’ambient doncs, a més del
seu enfrontament intern, segons el Cabildo d'Écija
augmentava els inconvenients pel que feia al pas del bestiar, a
l’accés als seus abeuradors i a la recollida de la llenya per
part dels forners. |
Potser no sigui
aquesta la causa única del fet que comentarem tot seguit però
pensem que te la seva importància: en l’acta de 21 de juny de
1769 hi consta la queixa de que els colons han calat foc als
camps amb el perill, tot segons el Cabildo, de produir un
incendi general de les oliveres, vinyes, sembrats i horts. |
El 21 d’agost de
1769 hi ha una anotació a les actes del Cabildo sobre
l’arribada de dues companyies d’infanteria lleugera de Catalunya
que son aquí "por haberse supuesto que algunos vecinos de
esta Ciudad habían pegado fuego a algunas de las chozas de los
colonos" (1). |
Olavide, que torna a
estar al capdavant des del dia 24 d’agost com a
Superintendente de les Nuevas Poblaciones, es veurà
també en el futur en la necessitat de demanar la intervenció
militar per controlar la situació en La Carlota, Fuente Palmera
i en general en tota la zona de les Nuevas Poblaciones
d’Andalusia. |
Una
setmana desprès Olavide redacta un informe a Miguel de Muzquiz,
amb l'intenció de que arribi al rei, sobre la situació que s’ha
trobat al seu retorn; en un dels apartats d’aquest informe
comenta sobre el comportament desfavorable d'Écija amb les
Nuevas Poblaciones tot dient que els seus veïns roben de nit als
colons, els insulten i els amenacen; que aquests, per
defensar-se, s’han d’ajuntar i que en algunes barraques, a la
nit, cal que es tornin com a sentinelles marit i muller. |
Segons Olavide els colons es queixen de que els roben el poc que tenen
de roba o de diners, que violenten a les dones i que els
amenacen amb que els faran fora a cops de pal. Afegeix que les
autoritats d'Écija, lluny de reprimir la situació com caldria, es
complauen amb aquest desordre, on hi veuen una desfeta del procés
de colonització i una conservació i un retorn de les seves
terres. |
Amb
data de 7 d’octubre de 1769, un mes desprès d’haver tornat,
escriu al comte de Aranda exposant-li que cal aturar a la ciutat d'Écija doncs aquesta està actuant amb temeritat contra els
colons; Olavide fins i tot anomena en aquesta carta a dos regidors de
l’ajuntament de la ciutat o Capitulares: Andrés de los
Reyes, un dels grans ramaders, com a cap visible de les
persecucions i Pedro de Figueroa del que avisa que està a Madrid
amb la intenció de parlar amb Pérez-Valiente per demanar la
protecció del Consejo de Castilla. |
Tot
aquest augment de la mala maror va provocar finalment el que
considerem com el tercer fet destacable: els enfrontaments dels
veïns d'Écija contra els colons que van arribar al robatori, a
la violència física i a l’incendi de les seves barraques la nit
del dia 7 d’agost de 1769 a Fuente Palmera i a diversos focs a
altres llocs durant la tarda del dia 10 d’agost; fet aquest que
es veurà reflectit en una
Real Cédula de 17 d’octubre de
1769. |
El 24
d’octubre de 1769 hi ha encara una anotació en les actes
capitulars sobre una carta de Madrid, firmada per Ignacio
Esteban de Higareda (Secretario de Cámara del Rey), en la
que comunica al Cabildo que per a evitar malentesos pels
incendis de barraques dels colons cal delimitar bé l’extensió
del terreny i comunicar-ho als veïns i pobles limítrofs sempre
que és cremin les garrigues i camps per netejar-los (2). |
|
|
(1) Probablement va ser Pérez-Valiente
qui va demanar la seva intervenció atès a que per aquestes dates encara
estava al càrrec de la Intendència de les Nuevas Poblaciones. |
(2) L’expressió utilitzada és "quema de
montes y rozas"; poden ser-nos útils les següents definicions segons
el Diccionario de la lengua castellana, Real Academia Española, 1780: |
"Monte: La tierra cubierta de árboles, que llaman
monte alto, o de malezas, que llaman monte baxo." |
"Roza: Llaman también la tierra rozada y limpia artificialmente de las matas que
naturalmente cría, para sembrar en ella." |
"Rozar: Limpiar la tierra de las matas que cría, cortándolas, o arrancándolas para disponerla a la labor." |
|
El darrer intent
d'Écija per a recuperar terres |
Una de les
conseqüències de l'inspecció de Pérez-Valiente és una Instrucción de 52
articles publicada
a Madrid el 6 de juliol de 1770 (1) de la qual reproduïm
una part de l’article 16 i la totalitat dels articles números 18 i 19. |
En aquesta Instrucción hi han altres articles relacionats amb
aquests que reproduïm, és a dir amb els que toquen el tema de l’expropiació de terres pel projecte de
Nuevas Poblaciones i amb els que parlen de trobar una compensació
satisfactòria de les reclamacions plantejades. Pensem que aquests 3
articles ja cobreixen suficientment el que volem tractar, sobretot
l’article 19 que fa una referència directa a Écija. |
|
Article 16: |
"Se tratará de
recompensar con los Dueños particulares, Comunidades, o Pueblos
por medios convencionales y amigables, haciendo tasar los
terrenos de comun acuerdo por expertos, y por 3º en discordia,
examinando si ay proporcion de dar el equivalente en otros
sitios antes de venir a desembolso de cantidades algunas; ..." |
|
|
Article 18: |
"Así como no se han de retener terrenos
de dominio particular, sin una necesidad absoluta, han de examinar, el
Superintendente y Subdelegados todos los medios posibles de dar ensanche
a los valdios de los Pueblos confinantes, dejando libres sus pasos,
cañadas y Abrevaderos, y atendiendo a que se les quede lo preciso y
conveniente para e pasto y desahogo de sus Ganados, y el de Leñas y
Monte abajo para sus consumos." |
|
|
Article 19: |
"Sobre este punto se
han quejado amargamente algunos Pueblos y especialmente la ciudad de
Ecija, a quien segun lo que manifiesta el Plan general de las
Poblaciones de Andalucía, le han ocupado, o proyectado ocupar, casi
todos los pedazos de terreno inculto valdío que avia y estaban a la
derecha de el camino que va desde Cordova; y aunque a la izquierda se
dice aver términos de Ecija, ni se demarcan ni constan los valdíos que
alli le quedan, ni si bastan para los consumos de la Ciudad, ni si son
proporcionados para los ganados y Haciendas distantes situadas a la
derecha de el camino en el centro de los terrenos ocupados para las
nuevas Poblaciones; en cuyo supuesto, y con atención a todo, deberan el
Superintendente y Subdelegados anticiparse de buena fe con indiferencia
y sin preocupación por qualguier dictamen que antes ayan formado, o
explicado, a dejar la anchura y desahogo que necesiten los vecinos,
Ganaderos y Hacendados de Ecija; reflexionando si aquellas Poblacìones,
y expecialmente la de Fuente Palmera, las Aldeas de ella, y las demas
que estan fuera de camino pueden reducirse a menos extensión, ó darsele,
si obligare a ello la necesidad, en el término contiguo de Hornachuelos,
ú otros si no huviere perjuicio notable de sus vecinos." |
|
|
En l’acta del Cabildo de 2 de gener
de 1771 es fa constar un Real Decreto del Consejo de Castilla per que
s’anomeni a una persona per entrevistar-se amb Olavide i
tractar sobre els possibles greuges que tingui Écija en relació amb les
Nuevas Poblaciones; el dia 8 de gener es nomena per a aquesta
tasca a Garci Tello Fernández de Bobadilla y Eslava (2). |
La proposta d'Écija va ser la de que tot quedes
com abans, però que entenent que això ara ja no era factible demanaven,
entre d’altres coses, que a Fuente Palmera es permetés la pastura i
entrada
dels veïns d'Écija a Regaña, Villar de Marcos i la cañada o vereda
realenga fins el camí de Còrdova (avui la carretera A-4) i que de La
Luisiana es retornessin les terres de la Vera Muerta, el Junquillo,
Barranco Bermejo i las lomas de La Garrida (3). |
Olavide abans de contestar va preguntar, el
15 de maig de 1771, si s’acceptaria com a definitiva la seva resposta fos
quina fos. Écija va contestar que si, ja que sinó ho fes així semblaria
una desconfiança cap al rei quan el seu desig era el de demostrar-li la
seva lleialtat. |
La resposta d'Olavide el 6 de juny de 1771 va ser, per
les condicions que hem anomenat, de retornar el terreny no repartit de la
cañada realenga fins el camí de Còrdova, però no així Regaña ni el Villar de Marcos,
doncs estaven ja repartits als colons; igualment faria els possibles per
que els veïns d'Écija poguessin entrar a treballar les terres de la Vera Muerta i el Junquillo, però no las lomas
de La Garrida que ja estaven també en possessió dels colons; pel que fa a Barranco Bermejo indicà que ell ho
gestionaria
amb el marquès de Peñaflor qui ho cedirà sempre que se’l recompensi
(cosa, aquesta darrera, que no va succeir doncs, com ja hem vist en un
apartat anterior, el marquès hi va interposar un plet per no estar
d’acord amb les valoracions i límits de les propietats a permutar). |
El 10 de juny de 1771 Écija va respondre a
Olavide que ho acceptaven i que si no podia oferir res més ja podia donar per tancades les
negociacions que el rei s’havia dignat a decretar (4). |
|
|
|
Fragment de "Plano topográfico de la Feligrecia de la Luiciana"
de Joseph de Ampudia y
Valdes (de sobre 1770) on indiquem la situació d’alguns terrenys dels
quals Ecija va demanar el seu retorn l’any 1771. Si es compara
amb un plànol actual (5) és fàcil de veure que només va ser
retornada la devesa del Junquillo. |
|
Mapa
on es pot apreciar el que suposem que és
el fragment de la
"cañada realenga" que des d’on finalitza el terme de
El Villar (una
de les aldees de Fuente Palmera) fins a la carretera A-4 (antic camí de
Còrdova)
a l’alçada de Cerro Perea; no va ser entregada als
colons i recuperada per Ecija d’acord a la sol·licitud
presentada pel seu ajuntament a Olavide l’any 1771. |
El plànol està
treballat a partir d’un altre descarregat del
Instituto de
Estadística y Cartografía de Andalucía |
|
Està formada per
un fragment de la "Vereda" de la Trocha i un fragment de la "Cañada
Real" del Moro o de la Plata. Extret de
sigpac.mapa.es/fega/visor. |
|
|
(1)
"Instrucción que se entrega a D. Pablo de
Olavide, Asistente de Sevilla y Superintendente de las Nuevas
Poblaciones de Sierra Morena y Andalucía, para que por sí, y por medio
de sus Subdelegados, la haga observar en aquellos establecimientos." |
(2) No sabem si ho escrivim correctament,
segons autors és Garcitello, Garci Tello o Garci-Tello. |
(3) En mapes actuals hem vist escrit
"Vera Muerta" com Veredas Muertas, i suposem que "las lomas
de La Garrida" fan referència a un terreny situat al nord-oest de Cañada Rosal on hi ha el
torrent o "arroyo" de La Garrida. |
(4) Un fragment d’aquesta resposta és: "... si su Señoría no puede franquear
a la Ciudad y sus vecinos otro alivio, se sirva dar por evacuada la
conferencia que S.M. se dignó decretar ..." |
(5) Recordem que son dos municipis des
del 27 d’agost de 1986: Cañada Rosal i La Luisiana |
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges. Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
|