|
www.fuentepalmera.org |
|
|
|
| La
colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
|
el Fuero de
las Nuevas Poblaciones |
|
|
Aquesta explicació sobre el Sacre Imperi va lligada a la que
també hi ha sobre
el Principat de Salm atès que aquest n’era una petita part
integrant d’aquell.
|
|
També intenta explicar el fet de que quan
es fa referència a que els colons eren "alemanys" no vol dir que ho
fossin com ho entenem ara. Alemanya aleshores no existia. A més entre
molta gent,d’abans, de les colònies, i gent d’ara
i en alguns escrits hi ha el costum de
dir "alemany" a qualsevol colon estranger. Els colons eren, en general, de
l’Imperi. Actualment,
a part d’alemanys, serien belgues,
francesos, italians... i també suissos, que aleshores ja
eren fora de l’Imperi. Valgui per afegir de que Itàlia tampoc existia, que a
França es produïen canvis en les seves fronteres i
que Suïssa ja feia segles que hi era. |
|
|
El
Sacre Imperi Romanogermànic
|
|
|
|
El
Sacre Imperi Romanogermànic
va ser una unió política d’estats de l'Europa Central, amb un aspecte
de puzle si és mira el seu mapa,
que es va mantenir des de la seva fundació a l'Edat mitjana (any 962)
fins a finals de l’Edat moderna (any 1806). |
|
Explicar
en poques paraules que era el Sacre
Imperi Romanogermànic es prou difícil ja que es considerat un cas
singular en l’historia. El seu mateix nom es variable: “Imperi
Romà" el 1034, "Sacre
Imperi” el 1157, “Sacre Imperi Romà” el 1254 i “Sacre Imperi
Romanogermànic” el 1512 entre d’altres. Moltes vegades es deia
simplement “L’Imperi”. També, cap allà el segle XVII, surt la discussió
de si Alemanya era l'Imperi o be si l'Imperi estava ubicat principalment
en Alemanya. |
|
|
|
Hi
van haver durant tota la seva historia fortes connotacions religioses, per
això el prefix “Sacre”. A mes de disputes per competències entre el
poder espiritual i el terrenal també hi van haver els conflictes entre
catòlics i protestants (iniciats per Martí Luter, 1517) que van portar a
la Guerra
dels Trenta Anys (1618-1648) i a
la Pau
de Westfalià (1648) que és la que ens aproxima al mapa del segle XVIII
(es reconeixen les Províncies Holandeses i la Confederació Suïssa) i
on s’inicia la forta baixada fins a la desaparició formal del Sacre Imperi,
de fet ja
feia un temps que era poc mes que una ficció, el 6
d’agost de l’any 1806. |
|
Tampoc
es fàcil d’explicar qui el governava i de quina manera; podem
considerar que era un tipus de federació o confederació d’estats amb
un cap suprem que era l’Emperador. Encara que això no es massa cert,
perquè hi ha altres consideracions, per exemple de tipus religiós, però
pot ser un punt de partida doncs a l’època que ens interessa, segle
XVIII, el Sacre Imperi s’acosta mes a una confederació d’estats que
en altres moments de la seva historia. |
|
|
|
Va
estar format per fins un total de uns 350 estats, anomenats Estats Imperials. Aquests
estats eren ben diferents entre ells
pel que fa a origen, rang, influència, poder o extensió (molts d’aquests territoris tenien nomes uns quants
quilometres quadrats) i podien ser estats eclesiàstics o estats
seculars. |
|
Els
Estats Seculars eren governats
per personatges amb rang nobiliari: com prínceps,
grans ducs, ducs, marquesos, etc... i els Estats Eclesiàstics per bisbes, arquebisbes, abats, i
d’altres càrrecs de l’església catòlica. Tots aquests càrrecs no tenien altre
autoritat per damunt d’ells que la del propi Emperador. |
|
També
eren considerades com a Estat Imperial les Ciutats Imperials Lliures del
Sacre Imperi (una mena de ciutats estat). |
|
|
|
L'Imperi
al segle XVIII
|
|
|
|
 |
 |
|
Límits del Sacre Imperi, cap el 1770, en un mapa
actual
|
Límits del Sacre Imperi cap el 1770
|
|
|
|
Les
fronteres de l'Imperi van variar durant tota la seva historia,
particularment la seva frontera occidental que va variar en sentit est així
que els reis de França anaven engrandint els seus dominis. No
es pot posar un únic mapa que indiqui les "fronteres de l'Imperi al segle
XVIII" perquè durant tot aquest segle també van variar els límits, sobretot pel que fa amb
França. Des d’un punt de vista general els límits eren els dels estats actuals d’Alemanya,
Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Luxemburg, Liechtenstein i República
Txeca i parts de: Polònia (Silesia i Pomerània de l'est), Itàlia (Trentino
i Südtirol - Alto Adige), França i Països Baixos. |
|
|
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
