|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Aquesta explicació sobre el Sacre Imperi va lligada a la que també hi ha sobre el Principat de Salm atès que aquest n’era una petita part integrant d’aquell. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| També intenta explicar el fet de que quan es fa referència a que els colons eren "alemanys" no vol dir que ho fossin com ho entenem ara. Alemanya aleshores no existia. A més entre la gent d’ara i d’abans de les colònies i en alguns escrits hi ha el costum de dir "alemany" a qualsevol colon estranger. Eren, en general, de l’Imperi. Actualment, a part d’alemanys, serien belgues, francesos, italians... i també suissos...que aleshores ja eren fora de l’Imperi. Valgui per afegir de que Itàlia tampoc existia, a França es produïen canvis en les seves fronteres i que Suïssa ja feia segles que hi era. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Sacre Imperi Romanogermànic |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
El Sacre Imperi Romanogermànic va ser la una unió política d’estats de l'Europa Central, amb un aspecte de puzle si es mira el seu mapa, que es va mantenir des de la seva fundació a l'Edat mitjana (any 962) fins a finals de l’Edat moderna (any 1806). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Explicar en poques paraules que era el Sacre Imperi Romanogermànic es prou difícil ja que es considerat un cas singular en l’historia. El seu mateix nom es variable: “Imperi Romà" el 1034, "Sacre Imperi” el 1157, “Sacre Imperi Romà” el 1254 i “Sacre Imperi Romanogermànic” el 1512 entre d’altres. Moltes vegades es deia simplement “L’Imperi”. També, cap allà el segle XVII, surt la discussió de si Alemanya era l'Imperi o be si l'Imperi estava ubicat principalment en Alemanya. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Hi
van haver durant tota la seva historia fortes connotacions religioses, per
això el prefix “Sacre”. A mes de disputes per competències entre el
poder espiritual i el terrenal també hi van haver els conflictes entre
catòlics i protestants (iniciats per Martí Luter, 1517) que van portar a
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tampoc es fàcil d’explicar qui el governava i de quina manera; podem considerar que era un tipus de federació o confederació d’estats amb un cap suprem que era l’Emperador. Encara que això no es massa cert, perquè hi ha altres consideracions, per exemple de tipus religiós, però pot ser un punt de partida doncs a l’època que ens interessa, segle XVIII, el Sacre Imperi s’acosta mes a una confederació d’estats que en altres moments de la seva historia. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Va estar format per fins un total de uns 350 estats, anomenats Estats Imperials. Aquests estats eren ben diferents entre ells pel que fa a origen, rang, influència, poder o extensió - molts d’aquests territoris tenien nomes uns quants quilometres quadrats - i podien ser estats eclesiàstics o estats seculars. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Els Estats Seculars eren governats per personatges amb rang nobiliari com prínceps, grans ducs, ducs, marquesos, etc... i els Estats Eclesiàstics per bisbes, arquebisbes, abats, i d’altres càrrecs de l’església catòlica. Tots aquests càrrecs no tenien altre autoritat per damunt d’ells que la del propi Emperador. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
També
eren considerades com a Estat Imperial les Ciutats Imperials Lliures del
Sacre Imperi (una mena de ciutats estat) |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L'Imperi al segle XVIII |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Límits del Sacre Imperi, cap el 1770, en un mapa actual | Límits del Sacre Imperi cap el 1770 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Les fronteres de l'Imperi van variar durant tota la seva historia, particularment la seva frontera occidental que va variar en sentit est així que els reis de França anaven engrandint els seus dominis. No es pot posar un únic mapa que indiqui les "fronteres de l'Imperi al segle XVIII" perquè durant tot aquest segle també van variar els límits, sobretot pel que fa amb França. Des d’un punt de vista general els límits eren els dels estats actuals d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Luxemburg, Liechtenstein i República Txeca i parts de: Polònia (Silesia i Pomerània de l'est), Itàlia (Trentino i Südtirol - Alto Adige), França i Països Baixos. | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Aquesta web està permanentment en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||