www.fuentepalmera.org |
|
|
|
La
colonització de Sierra Morena i Andalusia de 1767-1768 i |
el Fuero de
las Nuevas Poblaciones |
|
On es van ubicar les
Nuevas Poblaciones?
|
|
Comencem amb un resum dels articles
de "La Instruccion i fuero de población, que se debe observar en las
que se formen de nuevo en la Sierramorena con naturales , y estrangeros
Católicos" de 1767 a on s'indiquen els criteris per a situar i
distribuir les
Nuevas Poblaciones de Sierra Morena i Andalusia:
|
|
V. El primer cuidado del Superintendente de dichas Poblaciones debe estar en elegir los
sitios, en que se han de establecer; y en que sean sanos, bien ventilados, sin aguas
estadizas, que ocasionen intemperie (...) |
VI. Cada Población podrà ser de quince, veinte, o treinta casas à lo
más, dándoles la extensión conveniente. |
VII. Serà libre al Superintendente establecer estas casas, contiguas unas à otras ò inmediatas à la hacienda que se asigne a cada Poblador; para que la tenga
cercana, y la pueda cerrar y cultivar, sin perder tiempo en ir y venir à las labores (...) |
XIII. La distancia de un Pueblo à otro deberà ser la competente, como de quarto ò medio quarto de legua poco más ò
menos, según la disposición y fertilidad del terreno (...) |
XIV. Cada tres, ò quatro Poblaciones, ò cinco, si la situación lo pide, formaràn una
Feligresìa, o Concejo (...) |
XXV. En consequencia de lo antecedente se deben conceptuar, como sitios
à proposito para la nueva
Poblacion, todos los que se hallen yermos en la Sierramorena , señaladamente en terminos de
Espiel, Hornachuelos, Fuenteovejuna, Alanis, el Santuario de la Cabeza , la Peñuela , la Aldeguela , la Dehesa de Martinmalo con todos los terminos
inmediatos, y generalmente donde quiera que en el ámbito de la Sierra y sus
faldas, juzgare el Superintendente por conveniente situar los nuevos
Pueblos. |
XXXII. Cuidarà mucho el Superintendente, entre las demàs calidades, de que las nuevas Poblaciones estèn sobre los caminos
Reales, ò inmediatas à ellos; así por la mayor facilidad que tendrán que despachar sus
frutos, como por la utilidad de que estén acompañadas, y sirvan de abrigo contra los
malhechores, ò salteadores pùblicos. |
|
En l’aplicació dels articles anteriors
i altres condicionants la distribució va quedar, els primers anys, repartida en les següents feligresies
o parròquies i aldees agregades: |
|
|
Nuevas Poblaciones de Sierra Morena |
Feligresia de La Carolina (capital) amb les aldees de: Los
Cuellos, Camino de Granada i Vista-alegre. |
Feligresia de Navas de Tolosa amb l'aldea de Fuente del Rey. |
Feligresia de Carboneros amb les aldees de: El Acebuchar La Escolastica, i La Mesa de
Carboneros. |
Feligresia de Guarroman amb les aldees de: Arellano, Martin-Malo i Los
Rios. |
Feligresia de Rumblar. |
Feligresia d'Arquillos amb l’aldea de El Porrosillo. |
Feligresia de Santa Elena amb l’aldea d'Aldea Nueva |
Feligresia de Miranda amb l’aldea de Magaña. |
Feligresia d'Aldea quemada amb les aldees de: Buenos Ayres i Santa Cruz. |
Feligresia de Montizon amb les aldees de: Aldea Hermosa i Venta de los
Santos. |
|
La feligresia de Navas de
Tolosa originàriament depenia de La Carolina i la feligresia de Miranda o Miranda del Rey depenia de Santa Elena,
però per motius de
l’extensió de cadascuna es van segregar. |
|
|
Nuevas Poblaciones d'Andalusia |
Feligresia de La Carlota (capital) amb les aldees de: Fuen
cubierta, Garabato, Pinedas, Pequeña Carlota i Vaneguillas. |
Feligresia de Fuente Palmera amb les aldees de: Aldea del Rio, Fuente
Carreteros, Herrerias, Los Silillos, Peñalosa, Villalon y La Ventilla. |
Feligresia de San Sebastian de los Ballesteros. |
Feligresia de La Luisiana amb les aldees de: Cañada-rosal, El Campillo i
Motillos. |
|
San Sebastian de los Ballesteros
originàriament depenia de La Carlota i posteriorment es va segregar |
Si cliques les imatges veuràs
de forma llegible el text del llibre que comentem tot seguit i publicat
el 1789. S’han conservat els noms i l’ortografia originals que apareixen en
aquest escrit. |
|
|
La
llista anterior està treta de "España
dividida en provincias y intendencias, y subdividida en partidos,
corregimientos, alcaldias mayores (...). Obra formada por las relaciones originales de los respectivos intendentes del reyno, a quienes se pidieron
de orden de S.M. por el Ex.mo S.r conde de Floridablanca, y su ministerio
de estado en 22 de Marzo de 1785”, publicat el 1789. |
|
Aquesta que continua és una llista
cronològicament posterior a la llista anterior
i d’abans
que es derogues el fur (Fuero de Nuevas Poblaciones) l’any 1835, feta amb diverses fonts (entre d’altres
el Diccionari Miñano, 1826 a 1829), veiem diversos canvis tant pel que fa
a l’aparició de noves aldees com a la desaparició d’altres. |
|
Nuevas Poblaciones de Sierra Morena
|
Feligresia de La Carolina (capital) amb la aldea de Vista Alegre. |
Feligresia de Navas de Tolosa amb les aldees de: Ocho Casas, Seis Casas, La Isabela i La Fernandina. |
Feligresia de Carboneros amb les aldees de: Los Cuellos,
Escolástica, Acebuchar i La Mesa. |
Feligresia de Guarromán amb les aldees de: El Altico,
Martín Malo i Los
Ríos. |
Feligresia de Rumblar amb l’aldea de Humilladero. |
Feligresia d'Arquillos amb l’aldea de: Porrosillo. |
Feligresia de Santa Elena amb les aldees de: Portazgo, Las Correderas, Venta
Nueva, Miranda i Magaña. |
Feligresia d'Aldeaquemada amb les aldees de: Buenos Aires i Santa Cruz. |
Feligresia de Montizón amb les aldees de: Venta de Santos i Aldea Hermosa |
Nuevas Poblaciones d'Andalusia
|
Feligresia de La Carlota (capital) amb les aldees de: Aldea Quintana, Chica Carlota, El
Garabato, La Fuencubierta i Las Pinedas. |
Feligresia de Fuente Palmera amb les aldees de: Aldea del
Río (Ochavillo), Fuente
Carreteros, Herrerías, Los Silillos, Peñalosa, Villalón, La Ventilla, Cañada del
Rabadán i
Villar. |
Feligresia de San Sebastian de los Ballesteros. |
Feligresia de La Luisiana amb les aldees de: Cañada Rosal, El Campillo i
Motillos. |
|
Fer una llista com cal de les diverses feligresies i aldees de les Nuevas Poblaciones
de Sierra Morena i dels seus canvis en el temps ocuparia bastant mes espai del que correspon al
d’aquesta web. Algunes de les aldees de les Nuevas Poblaciones van ser de vida efímera per causes de
la improvisació en que va estar envoltat tot el projecte, malalties, defectes de construcció, mala tria del lloc
o escassesa de rendiment del lloc triat, és per aquests motius que no apareixen ni en una ni en altra llista (per exemple
Mojón
Blanco, Collado de los Jardines, Tamujosa, Tapiadilla, Martín Pérez,
Herradura ...); un altre motiu evident és la duplicitat de
noms per a un mateix lloc. D’altres poblacions son de fundació
posterior a la derogació del fur l’any 1835 i per tan ja no son part del projecte de les
Nuevas Poblaciones. |
|
Un exemple
d'aquesta dificultat a fer un llistat de les Nuevas Poblaciones de
Sierra Morena el podem trobar en la següent llista enviada per Olavide al
ministre d’hisenda Muzquiz l'1 de novembre de 1775. |
Aquest llistat, que
hem tret de "Historia general de España - Reinado de Carlos III" de Danvila y Collado
(1891), és el mateix que, per ordre cronològic, citen posteriorment altres autors com Cayetano Alcazar, Marcelin Defourneaux o Lopez de Sebastian,
tots tres amb les
mateixes diferències en alguns topònims. Així apareixen noms com Barreguillas, Perrosillo i Cañada Real,
en lloc de Baneguillas, Porrosillo i
Cañada Rosal, i igual que Danvila i Collado anomenen a Navas de Linares
però en
canvi corregeixen el topònim de Luysiana per La Luisiana. |
Per Sierra Morena: La Carolina, amb l’aldea de Vista Alegre; Navas de Tolosa amb Navas de
Linares; Carboneros amb Escolastica i Arellano; Guarroman amb Los Rios;
Rumblar; Santa Elena amb Mojon Blanco; Miranda amb Magaña; Aldeaquemada amb
Martin Perez, Herradura i Tamujosa; Arquillos amb Porrosillo; Venta de los Santos i
Montizon. |
Per Andalusia: Carlota amb les aldees de Baneguillas, Petite carlota,
Pinedas, Fuencubierta i Garabato; Luysiana (surt així a la llista) amb
Campillo, Los Motillos i Cañada Rosal; Fuente Palmera amb Ventilla,
Peñalosa, Herrería, Aldea del Rio, Villalón, Hilillos i Fuente
Carreteros; San Sebastian. |
|
En els mapes
següents s’han subratllat en vermell les
feligresies, en verd
les aldees
(tant les existents com les desaparegudes) i en
blau les aldees ja desaparegudes de les que no coneixem exactament la seva
ubicació i que hem situat, d’acord amb alguna informació, on creiem que
estaven. |
Pel que fa a les
poblacions que hem marcat no indiquem el seu estat actual. Algunes
poblacions han passat a dependre d'altres, mentre que d'altres son avui en
dia municipis independents (per exemple Cañada Rosal o Fuente Carreteros). |
|
|
|
|
Les
"Nuevas Poblaciones" de Sierra Morena |
Les
"Nuevas
Poblaciones" d'Andalusia |
|
Pel que fa als noms de les
feligresies i aldees de les Noves Poblacions de Sierra Morena
|
El nom original de La Carolina, dita també Carlota la Regia, era La Peñuela. |
L’aldea de Camino de Granada probablement era
situada a La Venta del Catalan, on es va construir La Fernandina amb el nom dedicat a la infanta
Fernanda. |
La Isabela, Isabela o Ysabela està dedicat a la reina mare Isabel. |
Fuente del Rey correspon a Ocho
Casas. |
La feligresia de Navas de Tolosa, coneguda com Hospitalillo, te com
a nom original el de Venta de Linares. Hi ha una altra aldea anomenada en
algunes llistes com Navas de Linares o Venta de Navas de
Linares que probablement surti per confusió de forma reincident entre Navas de Tolosa i Venta de Linares i que fins i tot apareix
com a tal en un mapa de 1787 en un lloc proper a Ocho Casas. |
Acebuchar
també es anomenat Acebuchal o Acebuche. |
La Escolástica o Escolástica està enganxada a Carboneros. |
Arellano, fins i tot anomenada Aldea de los Llanos,
es va abandonar. El nom està dedicat per Olavide a la seva cosina Tomasa de Arellano així com el de
l'aldea de Los Ríos està dedicat a la seva dona, Isabel de los Ríos. |
El Altico també s’anomena Linea de Baños. |
Rumblar o Herrumblar correspon a Socueca o Zocueca, que
és el nom del santuari del segle XVII amb les seves
Casas de Hermandad a prop de les quals es va construir l’aldea. Posteriorment a començaments del segle XIX Rumblar o Zocueca passà a dependre de
Guarromán. |
Guarromán també és anomenat Guarramón. |
Porrosillo també surt com
Perrosillo. |
Aldea Nueva correspon a Las Correderas. |
Portazgo està
enganxada a Santa Elena. |
Buenos Aires i Aldea de la Cruz o Santa Cruz es van abandonar. |
Montizón també s'anomena Montison. |
Venta de los Santos també
és anomenada Venta de Santos o Venta de los Santos Inocentes. |
El Superintendente Olavide volia que les poblacions s'anomenessin en honor a certs personatges; en algunes ho va
aconseguir i en altres no: Santa Elena havia de ser Aranda del Presidente, a Guarromán li va tocar Muzquia i a Carboneros li
corresponia Campomania. |
Pel que fa als noms de les
feligresies i aldees de les Noves Poblacions d’Andalusia
|
La Carlota, dita també La Gran
Carlota, hagués pogut
anomenar-se Venta de la Parrilla o La Parrilla que és el nom de la
venta del lloc on es va iniciar la colònia. |
San Sebastian de los Ballesteros s'hagués
pogut anomenar Nueva Atenas doncs hi va haver un projecte, que no es va
tirar endavant, de instal·lar-hi uns colons grecs. |
La aldea de Garabato també s’escriu en algun
text com Garavato. |
Pequeña Carlota d’origen és Petite Carlota,
Petit Carlota, o Piticarlota i finalment ha quedat Chica Carlota. |
Vaneguillas també s’escriu Barreguillas,
Baneguillas o Beneguillas i correspon a Quintana o Aldea Quintana. |
Aldea del Río és Ochavillo. |
Los Silillos també s’anomena Hilillos o fins i
tot apareix com Fuente del Ochavillo en algun mapa. |
Motillos o Los Motillos es va abandonar. |
Cañada Rosal també surt com Cañada Real. |
El nom de La Luisiana també te origen
honorífic probablement pel germà de Carlos III, l'Infante Luis,
encara que també hi ha qui ho relaciona amb els patrons del lloc, Sant
Lluís i Santa Anna. |
|
Aquesta web està permanentment
en construcció; moltes coses encara no hi son o estan a mitges.Si hi ha
algun comentari agrairia un correu a "albert (arrova) fuentepalmera.org" |
|